Sovint quan sentim a parlar de patrimoni arquitectònic ràpidament i per inèrcia ho acostumem a associar a llocs com el Monestir de Poblet, les muralles de Montblanc, les esglésies o altres edificis històrics o singulars del nostre territori. Més enllà de tots aquests elements, però, existeix a la comarca un patrimoni arquitectònic rural molt potent, que està infravalorat, oblidat i, bona part, en procés de desaparició a causa de la pèrdua d’utilitat i de l’ús per la qual fou construït. La Conca de Barberà disposa d’una gran riquesa en construccions rurals. De forma sintètica, i resumida podríem classificar tots aquests elements en diverses categories segons la seva funcionalitat.
Dintre les construccions destinades al conreu i l’aprofitament de la terra la més important i coneguda són els marges de pedra seca, els quals podem trobar al llarg i ample del nostre territori de formes molt diverses. A més, dintre d’aquests usos hi tindríem els aixarts, les escales de marge, les parets de les hortes, etc. Pel que fa a la necessitat de resguardar-se i aixoplugar-se trobem diversos tipus de construccions com les barraques, les cabanes, els aixoplucs, les balmes o les coves. Pel que fa a les construccions rurals relacionades
amb l’aprofitament de l’aigua ens trobem les que estan destinades a l’emmagatzematge de l’aigua de la pluja, com els bassots o les cisternes; d’altres que aprofiten l’aigua dels rius, com les recloses o les sèquies, passant per pous, mines d’aigua, basses, fonts, safareigs i abeuradors.
En l’àmbit de l’arquitectura de les petites indústries de transformació trobem forns de calç i de guix, pous de gel, molins fariners, hidràulics i de vent, teuleries. Si ens fixem amb el bestiar i els animals domèstics ens trobem construccions com els corrals, els colomers, les arneres, els seguers, etc. Un dels elements més extensos als nostres pobles són els masos i dintre d’ells hi apareixen molts altres aspectes que els conformen com els baluards, les dovelles, les galeries, els rellotges de sol, els forns de pa, els femers, etc. Per últim podem trobar diverses vies de desplaçament i de comunicació com els camins empedrats, els ponts de pedra o les fites.
Un dels grans historiadors, expert i apassionat en aquest tema a la nostra comarca és el Manel Martínez. Ell ha inventariat, detallat, classificat i ordenat tots aquests elements a través de múltiples plataformes, com les fitxes dels pobles de la comarca on es detalla el patrimoni rural de cada població. A tall d’exemple, us oferim la de Montblanc (http://webfacil.tinet.org/usuaris/manelmar/IPAR_-MONTBLANC-2_20100914134928.pdf), la de l’Espluga (http://webfacil.tinet.org/usuaris/manelmar/IPAR-L_ESPLUGA-2_20100914140543.pdf), la de Blancafort (http://webfacil.tinet.org/usuaris/manelmar/IPAR-BLANCAFORT-2_20100914141355.pdf) o la de Solivella (http://webfacil.tinet.org/usuaris/manelmar/IPAR-SOLIVELLA-2_20100914140118.pdf). Durant molts anys, a través de llibres, articles, exposicions i mitjançant les seves pàgines webs: (http://webfacil.tinet.org/manelmar) (http://blocs.tinet.cat/lt/blog/manel-martinez) ha dut a terme una feina constant i molt valuosa per la nostra comarca, la qual volem agrair i reconèixer públicament.
Ningú posa en dubte la necessitat de preservar, restaurar i conservar el patrimoni arquitectònic de la comarca, però això canvia quan parlem del patrimoni arquitectònic rural. No gaudeix de cap protecció, es troba dispers en el territori i és de propietat privada. Fem una crida a les administracions locals i comarcals a fer un pas endavant, dignificar aquests espais, reconèixer-los i identificar els més importants i significatius. Crear rutes en aquest entorns, descobertes del paisatge, incloure els elements més destacats en les rutes i l’oferta enoturística del terme. Augmentar-ne la difusió, la promoció, etc. A partir d’aquests recursos oferir noves rutes i visites, tant als ciutadans de la Conca, com als visitants. Apostar per aquest tipus de turisme sostenible, coherent amb el paisatge, l’entorn, la història de la comarca…
Altres propostes que creiem que les administracions haurien de promoure i treballar anirien en el següent sentit. Incloure dintre de les polítiques de paisatge i d’ordenació del territori aquests elements de forma integral amb la exigència de protegir i valoritzar aquests paisatges. Fomentar i adoptar mesures per tal de millorar el coneixement, l’estudi, la difusió i la protecció de tot aquest patrimoni. Estimular el voluntariat, les associacions i organitzacions que treballen en la defensa i la conservació del patrimoni rural. Fomentar la conservació, restauració o rehabilitació d’aquest patrimoni davant del seu enderroc i substitució i fomentar la utilització i reutilització d’allò existent com a foment d’una política de desenvolupament sostenible. Impulsar les mesures legals i econòmiques que permetin el desenvolupament d’un mercat de treball lligat als oficis i treballs relacionats amb la pedra en sec per tal de contribuir a l’impuls i diversificació de l’economia comarcal.
La Conca té un camí molt llarg i ple d’opcions per recórrer en aquest àmbit que no pot desaprofitar ni menystenir. És el moment de no deixar perdre cap dels elements que tenim, conservar-los i protegir-los. Creure de forma decidia i inequívoca amb el potencial del patrimoni arquitectònic rural i del paisatge com una eina d’oportunitats i de construcció de la comarca que volem. Mirar al territori, baixar als trossos, redescobrir els camins, els boscos, les muntanyes, reconciliar-nos amb la nostra historia i les nostres arrels.
[Leandre Romeu]
