El tast d’un vi

La majoria de persones tastem el vi sense saber exactament quins són bàsicament aquells trets que fan que els vins es diferenciïn uns dels altres, i òbviament això fa que després de tastar un vi no sapiguem gaire bé com donar una explicació del perquè un vi ens ha agradat més o menys, més enllà de la pròpia primera impressió subjectiva i general entre el bo i el dolent que ens queda després de tastar un vi. Està clar que existeixen elements objectius, alguns que de vegades s’expliquen en les ampolles, com són la varietat del raïm o el cupatge amb altres varietats, si es tracta d’un vi jove, o un  criança, o un reserva, o un gran reserva, el tipus de bota que s’hagi utilitzat, així com les tècniques de conreu, de collita i d’elaboració. Per altra banda però, existeixen els elements subjectius del tast d’un vi, que consisteixen en els sentits que es desperten en una persona quan consumeix aquell vi.

Per això, per discernir les qualitats d’un vi, es realitzen cates de vins on els diferents degustadors han d’omplir unes fitxes amb el resultat de les seves impressions, convertint així la fitxa amb l’expressió objectiva de la valoració personal del tast d’un vi. Aquestes fitxes es divideixen en tres exàmens, un primer visual, un segon olfactiu i un tercer gustatiu, on el final s’haurà de fer també un judici global de cada un d’aquests exàmens. Dins l’examen visual, es valora per exemple, la limpidesa, que és el grau de transparència i  de puresa que ens suggereix aquell vi. Després es té en compte la seva intensitat colorant entre el groc i el vermell, la seva tonalitat entre el verd, el blau i el marró. Per altre banda, en els vins efervescents, es té en compte també la mida de les bombolles, els manteniment del rosari i el manteniment de l’escuma.

Dins l’examen olfactiu, el primer que es fa és valorar la intensitat global que li transmet al catador. Després aquest ha d’omplir la fitxa amb les olors que li recorden aquell vi, a la fitxa primer hi ha tot una llista amb fruites, una altre amb fruites seques i confitades, fruits secs, una altra amb vegetals com ara fonoll, carxofa i el tabac. Segueix una altra llista de olors florals, una altra d’olors a espècies com ara la canyella, el pebre, la regalèssia, el gingebre, l’anís, la vainilla, … Una altra d’olors balsàmiques com ara el xiprer, l’espígol, el pi, el romaní, la farigola, … Una altra d’olors empireumàtiques com ara l’olor a fumat, a quitrà, a cafè, a cacau, a pegadolça, a xocolata, a encens, a caramel, a pa torrat, sutge, roure cremat, i altres. Una altra d’olors animals com ara a cavall, cuiro, civeta, una altra d’olors de minerals com el sílex, l’òxid de ferro, el grafit, la tinta, la terra mullada, betum fres, hidrocarburs, una altra de substàncies químiques com el sulfurós, el querosè, alcohol, sabó, goma, col, llumí cremat, all, llana mullada, plàstic, una altra d’olors de l’oxidació com l’olor de ranci  o acetaldehid, d’olors de llevats, de microbiològiques, una altra d’olors terroses com ara la floridura, el tap florit, ciment mullat, d’olors resinoses, caramel·litzades i fustoses.

Per acabar, es fa l’examen gustatiu, buscant l’equilibri gustatiu s’ha de marcar entre el 0 i el 5 l’acidesa del vi en qüestió, si es greixós/melós, la seva astringència que seria la seva sensació tàctil, i per exemple, quan diem que un vi té poca astringència diem que és un vi suau, fi, lleuger, si per exemple té una astringència més significativa parlem d’un vi carnós, o ric, amb cos, sedós o vellutat quan és més plaent,  i el contrari quan es parla d’una vi amb una astringència excessiva es pot parlar de vins durs, pastosos, aspres, granulosos, rasposos,…. Dins l’examen gustatiu també es té en compte  l’etanol, és a dir si és generós en el seu grau d’alcohol podrem dir si es vigorós o lleuger, per altre banda es té en compte el grau d’amargor, la concentració, la dolçor, el carbònic i la persistència.

Per tot això, crec que es pot dir obertament, que hi ha molt a saber de vins si un té curiositat i ganes de saber-ne, i que en una terra de vins com la nostra, és llàstima que els propis ciutadans no dominem gaire la descripció i relació de tot aquest ventall de sentits que ens pot fer despertar aquest ric i pròxim món dels vins.

[Josep Saperes]