L’agricultura, altrament coneguda com l’art de conrear la terra, ha estat l’activitat econòmica principal de la comarca de la Conca de Barberà durant milers d’anys. Aquest art compren l’ús de les ciències, pràctiques i indústries que l’home utilitza per a obtenir, mitjançant l’explotació d’elements naturals, productes vegetals i animals. Així doncs, les pràctiques i ciències experimentals del conreu de la terra tenen una llarga trajectòria en la nostra comarca, i els coneixements que s’han anat adquirint i transmetent de generació en generació són molts i variats. Malgrat això, avui dia el transvasament d’aquests coneixements de generació en generació sembla que s’hagin aturat, i són varis els factors que hi intervenen.
Per un costat, les dures condicions a les que es veia antigament sotmès el pagès, i les dificultats que van viure els nostres avis i pares per cursar estudis universitaris, han fet en part, que avui la família de pagès tingui un cert afany a què els seus fills cursin estudis universitaris i deixin el camp. Per una altra banda, la Unió Europea ha tingut un interès en tractar el pagès com un gestor del territori segons les seves polítiques econòmiques, cosa que ha comportat que no es tinguessin en compte les realitats i els interessos particulars de cada zona.
Afecta també, el pes de les grans multinacionals de distribució alimentàries, així com els beneficis de les empreses químiques del sector, i el seu interès en tenir sota el seu control absolut tot el que intervé en el cicle productiu alimentari per fixar d’aquesta manera els preus i les condicions del mercat, d’uns productes que es consumeixen varis cops al dia.
A més a més, la cultura de la nòmina, amb tot el que això comporta, com tenir uns horaris més o menys fixes i una retribució al final de mes, uns descansos setmanals i unes vacances retribuïdes anuals. La manca d’ interès i de responsabilitat amb l’assoliment dels objectius empresarials, fan que a canvi sigui més fàcil tenir accés a les hipoteques amb el compromís del pagament de la seva quota mensual.
També té una certa incidència, el fet que estem vivint uns anys en els que en general el ritmes vitals de transmissió de coneixements de grans a joves sembla haver-se trencat. El món dels nostres avis sembla no tenir res a veure amb el món dels nostres fills, i a vegades dóna la falsa aparença que els joves tenen més coses a ensenyar als grans que a l’inrevés; ja sigui per la informàtica, o pels smartphones i l’internet, sovint fan caure en la incredulitat aquells patrons de vida a vegades tan savis dels nostres avis.
No obstant això, poc a poc l’actual crisi econòmica està posant en qüestió tots aquests elements, i el cert és que l’activitat agrària continua sent una de les principals activitats econòmiques del nostre entorn. Per això, és important debatre i decidir quins són els models què més convé a la societat, tan des del punt de vista de la salut, del treball, de l’economia, com del medi ambient.
*Fotografia històrica dels vins de la Conca de Barberà. L’instantània es troba a la Cooperativa de Sarral.
[Josep Saperes]
