Cooperació pel desenvolupament rural

DSC03389Encara que els poders econòmics fàctics a escala internacional es resisteixin, la situació global condueix a una transformació global d’Europa, si aquesta es vol adaptar els nous reptes ambientals i socials. Ens trobem davant del que s’ha anomenat creixement intel·ligent, sostenible i integrador. Es diu intel·ligent en el que fa a l’ús del coneixement i la innovació. Sostenible quan la eficiència dels recursos sense deixar de ser una economia competitiva, i es diu creixement integrador el que és capaç d’estimular que l’economia pugui generar un alt nivell d’ocupació i alhora fomenti la cohesió social i territorial.

És en aquest context, on s’ha considerat necessari implicar en el procés a tota la societat en el desenvolupament local, mitjançant hàbits més solidaris entre les persones, el territori, els productes, els serveis, els productors i els consumidors, ja que la sostenibilitat és responsabilitat de tota la societat. I és aquesta, en el seu conjunt, la que ha d’afrontar els nous reptes territorials de la sostenibilitat.

Davant aquests reptes neixen projectes com el de GUSTUM, que és un projecte de cooperació interterritorial impulsat per deu grups Leader de Lleida, les Illes Balears i el País Basc, i té com objectiu fomentar el desenvolupament rural a través de la promoció dels productes agroalimentaris de qualitat que es produeixen al territori i de la seva sinergia amb la restauració, el turisme i el comerç. Una de les premisses parteix de la idea que la transformació del producte agrari suposa un important valor afegit sobre el producte final i per tant si s’aconsegueix la transformació del producte agrari en el mateix territori es pot garantir una activitat econòmica a la zona i la generació de llocs de treball.

Gustum parteix de tres eixos principals que són la valorització del producte agroalimentari local, desenvolupar eines i dinàmiques de treball que afavoreixin la promoció i comercialització als productors i elaboradors, i la vinculació dels productes agroalimentaris locals amb la gastronomia i el turisme de la zona.

El País Basc participa en aquest projecte a través de l’associació pel Progrés i Desenvolupament Rural MENDINET, que és l’entitat responsable de la gestió de les ajudes Leader a Euskadi, i que es compon per les associacions de Desenvolupament Rural de la Comunitat d’Euskadi, juntament amb la Societat Pública ITSASMENDIOKI, S.A. El cert és que al País Basc donen molta importància a les petites associacions de muntanya, i ja a l’any 1998 es va elaborar la Llei de Desenvolupament Rural, llei que encara no tenim a Catalunya.

A la Conca de Barberà existeix el Consorci de Desenvolupament Alt Camp, Conca de Barberà i Anoia, i s’inclouen alguns municipis de la comarca del Baix Penedès. Aquest grup té dos objectius preferents que són el impuls d’un turisme de qualitat a través de la ruta del Cister, i el foment de les petites empreses. També, de forma més tímida, tempteja la possibilitat de consolidar una oferta enoturística.

Molt encertadament ha dinamitzat el sector empresarial de l’elaboració de vi mitjançant el viver de celleristes, i estimula la creació de petites empreses en tot el seu territori, però tot i així, a casa nostra hi ha molt poca transformació del producte agrari, i el producte es ven sense transformar a preus molt baixos. Som conscients que existeixen dificultats tècniques, burocràtiques i econòmiques per desenvolupar els processos de transformació per part del mateix productor. No obstant això, també som conscients que el treball en cooperació pot obrir algunes portes per aconseguir resultats a curt i mig termini, i al mateix temps generar llocs de treball.

Per altra banda, tenim molta feina a fer en la dinamització de les xarxes de cooperació i la creació de sinergies en el dia a dia, tret d’esdeveniments puntuals. Així com, la implicació de tota la societat mitjançant hàbits de treball més eficients, més cooperatius, més solidaris entre les persones, el territori, els productes, els serveis, els productors i els consumidors, per tal d’afrontar els nous reptes territorials de la sostenibilitat.

[Josep Saperes]