Construïm una identitat?

DSC02840Fa uns mesos la televisió publica de Catalunya va estrenar un documentalsobre el Priorat titulat Interior de Paisatge. Una peça periodística per mirar i remirar constantment i que hauria de ser d’obligada visió per qualsevol persona interessada en el món del paisatge, l’enoturisme i el desenvolupament local. Un treball molt ben facturat, amb la música del gran Borja Penalba acompanyant l’anàlisi i les opinions de persones que han sigut partícips i actors principals, en més o menys mesura, de la transformació que ha realitzat la comarca del Priorat aquests darrers anys.

Una transformació i uns canvis dels quals la nostra comarca n’hauria de prendre nota. Tot i no ser comarques idènticament iguals, tot i haver-hi diferències importants, entre els dos territoris compartim moltes similituds. El model que ha seguit el Priorat aquests darrers temps ha de ser transportat a la nostra comarca. Sobretot, tal com s’indica en el reportatge, pel que fa al tema de la mentalitat, canviar de mentalitat, implicar-nos amb el nostre entorn i paisatge. On abans veiem territori ara veiem paisatge. Ens ho hem de creure i donar valor al territori que tens, per crear-ne oportunitats i donar-li un valor afegit. Ha de ser un canvi global, de cultura, de valors, un canvi cultural, de prioritats que hem de preparar, planificar i executar, nosaltres, els ciutadans de la comarca, que no ens ho dictin des de fora.

Construcció d’un model, d’una identitat, que permeti a tothom saber què és la Conca de Barberà, què ofereix, i què vol ser quan sigui gran. Actualment això costa de saber, no tenim definit què ha de ser la comarca. Manca un pla clar, diàfan i integral del que volem que sigui el nostre territori. O una cosa o l’altra, o industrial o turística, o bé, si decidim que poden ser les dues coses a l’hora, intentar que cap pas a favor d’una opció pugui malmetre i impedir-ne l’altra.

El tema paisatge ha de ser vital. No es pot malmetre més el paisatge ni el territori de la comarca. Sinó alguna de les opcions de futur com l’enoturística, la paisatgística, o l’esportiva, etc. poden quedar tocades de mort.

No serà fàcil, ni ràpid, però ens hi hem de posar ja i com més persones i col·lectius en prenguin part millor, per trobar un model el més consensuat i representatiu possible.

És el moment que a la Conca de Barberà fem un procés similar al del Priorat, l’hauríem de fer aviat i donant veu a tothom. Sinó ens trobarem amb models que no ens agradaran o que poden hipotecar el nostre present o futur.

[Leandre Romeu]