
Maridatge d’art i vi – Part 2: l’expressió artística
Sempre m’he considerat una persona curiosa. M’agrada descobrir el perquè de les coses i com aquestes poden arribar a tenir una altra mirada. Potser per això, sempre m’han agradat les fusions, les connexions i els vincles. Al final, és quan combinem estils que en creem de nous i únics. Aquests estils únics seran els que donaran una perspectiva que, probablement abans, no havíem contemplat. Trauran la millor versió d’un mateix i generaran en nosaltres una reacció.
En la primera part d’aquest maridatge d’art i vi, feia referència a les persones com a unió entre els dos elements. Una magnífica simbiosi que va més enllà del simple consum. ‘L’art és molt més que una expressió, sovint també té per objectiu la inclusió, la comunitat i la teràpia, entre altres. El mateix passa amb el vi, les persones que el componen guarden històries, anècdotes i característiques que fan que cada glop es manifesti d’una manera singular.’
En aquesta segona part del maridatge em centro en la performance, l’art visual i efímer. Una obra d’art conceptual que involucra diferents elements bàsics per al seu desenvolupament; el temps, l’espai, el cos i la relació entre l’artista i el públic. Les accions poden esdevenir en incomptables escenaris, normalment són en viu i tenen com a base la improvisació partint d’una documentació prèvia.

Sobretot el que busca la performance és el contacte directe amb l’espectador i com a conseqüència, la reacció. Aquell precís instant en què l’obra passa a formar part de tu i t’envolta. Des del meu punt de vista, el segon vincle d’unió entre l’art i el vi, és la fugacitat del moment, l’espai, l’artista i el públic. Tant l’art com el vi, són elements efímers. Un cop els estàs gaudint tenen una durada limitada, però són intensos i busquen crear una reacció perdurable amb el consumidor i el públic.
Al final, el vi es viu i es beu. El vi et toca per modelar-te, per alliberar-te del present -per uns instants-, i transportar-te a moments i records viscuts. El vi d’una copa o d’una ampolla oberta és efímer, però perdura en la memòria del temps. El maridatge perfecte per generar un record, és que aquest generi una reacció en nosaltres i això només ho saben fer els artistes. Les disciplines són infinites quan parlem d’art, per això penso que les persones que fan vi, no només creen cultura i aliment, sinó que també fan art.

Les etiquetes de l’art efímer
Els vins Cultivare de Vallformosa (DO Penedès) són una mescla de varietats autòctones del Penedès, amb una elaboració de qualitat i edició limitada. Un projecte que genera una reacció i va més enllà, connecta diferents disciplines artístiques i crea molt més que un vi. Cada ampolla és una obra d’art única, que s’ha cultivat en una performance artística, fusionant cultura, art i vinya. El resultat, unes etiquetes úniques i irrepetibles.
‘Entenem la vida vitivinícola com a cultura, art, i per tant, una forma de vida. Creiem que no hi ha una millor manera de vincular el nostre entorn i passió amb la nostra forma d’entendre’l. És a dir, Cultura. I el millor art que això representa és el LandArt.’ Així ho asseguren des de Vallformosa que han vist gestar aquest projecte que utilitza la naturalesa com a material d’intervenció.
Cultivant la performance
Aquests projectes s’han dut a terme en dues edicions diferents, per tal d’etiquetar les corresponents anyades. La primera va ser una performance entre dos ballarins, que van actuar fent de pinzell amb els seus propis cossos sobre una catifa amb milers d’etiquetes. Amb els seus moviments i una pluja de pintura van pintar cada etiqueta de manera única i irrepetible.
La darrera edició va ser ‘La màquina natural’, una creació que respecta la naturalesa del territori i la tradició. Una màquina de deu metres que es va instal·lar en mig d’una vinya de l’Alt Penedès. Els sarments de la vinya van ser els singulars pinzells per tal de pintar cadascuna de les etiquetes dels vins tot ballant al ritme del vent. Colors, natura, sons i moviments, han fet que cada etiqueta es converteixi en una petita obra d’art.
També es va enregistrar un ‘making-of’ que mostra el procés creatiu, des de la preparació de la màquina fins al moment de captació de sons, per després fer una banda sonora única. La producció va ser premiada en diferents festivals audiovisuals.
___________________________________________
Article inclòs dins de la sèrie PROXIMITAT amb el suport de:
