El debat del paper de l’agricultura i el sector primari en la configuració dels territoris és recurrent i s’adapta al context geogràfic, social, econòmic i històric de cada entorn. Aquesta activitat agrària, que ha jugat històricament un paper central en la construcció del paisatge a Europa, es polaritza de manera cada vegada més intensa en dos models productius diferents: el model agroindustrial i el que podríem anomenar de “Valors Afegits”. El primer respondria a una lògica econòmica d’economia d’escala (basat en la “quantitat”). El segon, el model productiu de “Valors Afegits” (basat en la “qualitat”), és aquell que la seva pràctica aporta excedents econòmics i alhora tota una sèrie de beneficis que aporten valor a la societat: uns productes agroalimentaris de gran qualitat sensorial, una economia sovint de petita-mitjana escala i arrelada, localitzada, un teixit rural identificat amb la seva activitat, processos sovint respectuosos amb el medi ambient (agricultura ecològica), un vincle amb el paisatge i entorn productiu, i un índex més alt d’ocupació agrària. Aquest model és també segurament l’única sortida per a aquells territoris on el model agroindustrial per diferents motius (clima, relleu, comunicacions,…) no és competitiu, com per exemple les zones de secà extrem o les zones de muntanya.
Així doncs, la producció agrària de valor afegit esdevé una activitat que aporta valor a la societat de diferents formes. En el marc d’aquesta activitat, que fa aliments “bons, nets i justos” –com diuen els adherits al moviment SlowFood-, el valor social esdevé un nou element per enfortir aquest model de producció. Valor social en el sentit de tots els beneficis socials (de diferents tipus: didàctics, d’inserció, ocupacionals, terapèutics, educatius,…) que l’activitat agrària pot tenir. L’estudi de les experiències que es desenvolupen arreu amb aquesta visió ha portat els darrers anys a generar el concepte conegut com a Agricultura Social (Social farming). L’emergència d’aquest nou paradigma contribueix a enfortir el paper que agricultura de qualitat ha de seguir jugant a les societats contemporànies.
APROXIMACIÓ CONCEPTUAL
L’Agricultura Social pot ser definida com un conjunt d’activitats que estan immerses en la producció agrària i que alhora promouen accions terapèutiques, d’habilitació, de capacitació, d’inclusió social i laboral, de lleure, educatives i de serveis útils per la vida quotidiana (Di Iacovo, F.). En general, doncs, s’estaria parlant d’aquelles pràctiques agràries que tenen també per objectiu la rehabilitació de persones en risc d’exclusió social, l’educació o la integració dels col·lectius anomenats “de baixa contractualitat” (discapacitat psíquica i mental, població de les presons, toxicodepenents, menors,…) però també les que dins aquest marc ofereixen serveis a grups específics com la infància i la vellesa.
L’Agricultura Social adopta una visió multifuncional de l’agricultura i dins els seus resultats, a més a més de la producció d’aliments, hi trobem la salut, l’accés al treball, l’educació o la teràpia. L’Agricultura Social parteix també d’una visió innovadora en el sentit que posa en joc professionals tradicionalment d’àrees de treball diferents (producció agrària i serveis socials) i, sovint, un enfocament d’atenció social basada en la comunitat/proximitat (sobre tot a les àrees rurals).
Estem parlant, doncs, d’un concepte que lliga producció agrària i atenció social, però que inclou una gran diversitat de projectes, pràctiques i realitats, habitualment de petita/mitjana i escala i amb una gran dispersió territorial.
VALORS DE L’AGRICULTURA SOCIAL
L’Agricultura Social és un concepte nou i vell a la vegada. D’alguna manera, ve a ser l’evolució de la xarxes locals informals d’ajuda mútua ben presents al món rural abans de la modernització de l’agricultura i l’establiment del sistema públic de benestar. Actualment el concepte ha evolucionat i avançat d’una manera innovadora i dinàmica.
El valor afegit de l’Agricultura Social es basa en la possibilitat per a “persones fràgils” de ser integrades en un context viu i de relacions amb éssers vius on les seves capacitats i habilitats personals poden ser avaluades i projectades. L’activitat agrària ofereix la possibilitat de participar en els ritmes variats dels dies i les estacions de l’any, avaluar i tastar el resultat de la pròpia feina (l’acte d’alimentar-se d’allò que hem cultivat és un fet d’una gran significació simbòlica), assumir responsabilitats específiques adaptades a les diferents capacitats i formar part de processos d’equip en l’assoliment d’objectius comuns.
L’AGRICULTURA SOCIAL EN EL CONTEXT D’UNA AGRICULTURA FAMILIAR “MULTIFUNCIONAL”
Des de la perspectiva del món productiu agrari i rural, les pràctiques d’Agricultura Social estan esdevenint una resposta interessant en el context del que des de fa anys s’ha anomenat “multifuncionalitat” de l’agricultura. Aquest concepte respon a les activitats productives no agràries que les explotacions familiars han anat assumint com a sistemes alternatius de generar recursos i en les que la incorporació d’activitats socials pot representar una nova font d’ingressos. Igualment, aquest perfil social pot esdevenir un element diferenciador i de valor afegit en la comercialització i comunicació del propi producte agrari, com des de fa anys ha esdevingut la vessant mediambiental.
Igualment, les activitats agràries estan esdevenint un àmbit d’ocupació interessant per a les entitats socials que busquen oportunitats d’inserció per a col·lectius en risc, doncs molts àmbits tradicionals de treball per a aquesta població han evolucionat de manera regressiva donada la deslocalització de moltes activitats industrials de manipulació i la disminució de la contractació pública.
REALITATS D’AGRICULTURA SOCIAL A EUROPA I CATALUNYA
Arreu d’Europa es poden estimar al voltant de 6.000 projectes d’Agricultura Social, experiències que han emergit del rol actiu, protagonista i col·laborador de nombrosos actors de les comunitats locals: institucions, associacions, cooperatives, fundacions, empreses agrícoles i la societat civil en general.
A Catalunya trobem experiències interessants de llarga trajectòria. Paral·lelament, s’ha constituït la Xarxa AgroSocial de Catalunya, impulsada per la Fundació Catalunya La Pedrera, que aplega a 33 entitats que arreu del territori treballen en aquesta línia. A la Conca de Barberà trobem l’experiència d’Hortus Aprodiscae, que exemplifica molt bé com una entitat social ha optat de manera decidida per la producció agrària com a alternativa econòmica.
MÉS INFORMACIÓ
A Catalunya, el fenomen de l’Agricultura Social ha estat estudiat conjuntament per la Universitat Autònoma de Barcelona (Dep. de Geografia) i la desapareguda Fundació CEDRICAT. En aquest web podeu trobar l’estudi detallat així com diferents publicacions relacionades: https://agriculturasocialcat.wordpress.com/
El projecte europeu SoFar (Serveis Socials en granjes/masies multifuncionals), coordinat pel professor Francesco Di Iacovo de la Universitat de Pisa ha fet diverses publicacions i va visibilitzar la realitat nombrosa d’aquestes experiències arreu d’Europa. Vegeu: http//:sofar.unipi.it
A Itàlia també, l’Agricultura Social és una realitat amb una llarga trajectòria. Alguns llocs web ho exemplifiquen bé: www.cibocivile.it, www.lombricosociale.info/
