Des de la Punta del Fangar dos veïnes de la Cava escolten la radio amb un aparell d’aquells que van amb piles que duren tot l’any. Aquest inici de desembre és força calmat meteorològicament parlant, les temperatures no han baixat gaire, l’anticicló manté a ratlla les pluges de tardor i el mar és una bassa d’oli. Aquest temps tant plàcid ha fet que la Matilde i la Josepa hagin decidit fer un passeig arran de mar, amb el far del Fangar sempre present. L’aigua els hi arriba fins els turmells.
A mig camí, el locutor de ràdio interromp el programa per anunciar un avanç informatiu, una última hora que arriba des del seu corresponsal a París. Segons sembla, els líders mundials reunits a la capital francesa per debatre com combatre el canvi climàtic en els propers anys, han arribat a un acord. L’acord, que no té forma de protocol vinculant, ha establert un límit màxim d’increment global de la temperatura a 2 graus com a molt, fent un esforç per arribar a 1,5 graus d’increment màxim. Però sembla ser que s’ha concretat en poca cosa i que l’acord es revisarà d’aquí cinc anys, possiblement quan ja no puguem evitar l’increment d’un parell de graus. La Josepa s’arremanga les mànigues de la camisa, comença a tenir calor. L’aigua ja li arriba fins a mitja cama.
El periodista comenta que ja es porten 23 anys de conferències mundials per debatre sobre el canvi climàtic i ara que l’evidència científica és incontestable i sobretot ara que els impactes es comencen a percebre, l’acord és històric. Tot seguit li passa la paraula, a través de connexió telefònica, a la portaveu d’una de les organitzacions ecologistes catalanes que han estat a París. Comenta en directe l’emoció del moment però alhora la decepció per trobar-se davant d’un acord que si bé reclama esforços als països que més emissions generen, defuig de buscar-ne responsables i que no aposta d’una manera decidida i calendaritzada per una transició energètica a fonts 100% renovables. L’activista destaca també que sectors com l’aviació i el transport internacional, un dels principals emissors de diòxid de carboni, han quedat al marge de l’acord. La descarbonització de l’economia mundial i la desinversió en combustibles fòssils queda lluny de l’imaginari col·lectiu. La Matilde recorda quan, de joveneta, l’amplada de sorra del Fangar era molt més gran que l’actual. L’aigua ja li arriba fins al genoll.
Finalment, el periodista, desbordat per les diferents opinions que va rebent sobre l’Acord de París, connecta amb un diputat del Parlament de Catalunya. D’entrada el diputat celebra que s’hagi arribat a un acord, però insisteix en la manca de compromisos clars, vinculants i que impliquin una transició contundent del sistema econòmic que genera el canvi climàtic, el capitalisme. El polític, natural de les comarques de Tarragona, denuncia que mentre continuem en un marc econòmic regnat per les grans economies mundials i on impera el capitalisme més salvatge que no comptabilitza els impactes ambientals del comerç internacional, l’Acord de París segurament és l’acord que ha desitjat el president d’Estats Units d’Amèrica i el president xinès.
La Josepa i la Matilde han decidit agafar la barca per arribar fins al far, l’aigua ja els hi arribava fins la cintura i se’ls hi feia difícil avançar a peu. El Delta de l’Ebre s’enfonsava mentre a París es signava l’Acord de Barack Jinping Obama.
