El territori català s’ha anat transformant al llarg del temps mitjançant la mà de l’home. La humanitat es troba en una constant lluita per la supervivència, i aquesta, té una estricta relació de dependència amb l’entorn.
L’agricultura va enllaçada amb la geografia, clima i naturalesa que l’envolta, per això, la pagesia té un paper principal pel que fa la preservació del medi, el manteniment del paisatge i la conservació de la biodiversitat. A més, la geografia, clima, naturalesa, cultura, costums i tradicions marquen importants pautes de l’alimentació d’una comunitat, i en conseqüència, l’agricultura no s’ha de valorar només com un model de gestió del territori, sinó també com un model de producció econòmic i un model social.
Des de fa segles, la principal activitat dels pagesos és produir aliments de la terra. Moltes terres han estat treballades de generació en generació, i així, s’han anat transmetent uns sabers acumulats que tenen molt valor. Per tant, conèixer com es produeix un producte, és una manera de transmetre la cultura dels avantpassats. Per donar valor aquests sabers acumulats, és important: conèixer els productes pròxims, saber com s’han produït i consumir-ne segons la necessitat.
Avui el clima, la cultura, els costums i les tradicions travessen processos accelerats de globalització. Per això, el sentit que es dóna al passat és important per construir la pròpia identitat i per configurar el present. L’alimentació s’ha mercantilitzat i s’ha convertit en un producte d’intercanvi interpersonal. Fins i tot el clima viu un procés de transformació com a conseqüència de la producció humana.
És evident doncs, que com a societat ens trobem davant de reptes importants, tant des de la gestió del territori, de generació d’energia, de contaminació, de gestió de residus, de producció econòmica, d’hàbits de consum, de salut i sostenibilitat.
La nostra generació ha conviscut amb pares o avis que es posaven pedres calentes embolicades amb parracs o bosses de goma amb aigua calenta per escalfar els llits. Per rentar-se i per cuinar s’aprofitaven les aigües pluvials que guardaven en petits dipòsits o anaven a buscar aigua al riu o en un pou. Els vàters eren uns forats a terra, en els edificis compartien vàters comunitaris i no existia el paper de vàter. Per dutxar-se es tiraven aigua escalfada o no amb cubells, o utilitzaven draps mullats, o bé es dutxaven al riu. En els pobles s’utilitzaven safareigs grans per rentar roba on les dones s’enfrontaven amb el glaç i les baixes temperatures. Per menjar es conreava, s’engreixava el porc i es mantenien petits corrals. Per conservar els aliments es salaven, es confitaven o es posaven en pous de glaç. I per cuinar s’havia de tallar molta llenya i tenir-ne sempre a punt.
Gairebé tot s’havia de fer a mà i les màquines les estiraven els animals que ajudaven a conrear, transportar o manipular diferents materials del camp. Els nostres avis, doncs, havien de tenir molta força i astúcia per superar una vida més complicada que no pas la nostra.
Per adonar-se de l’evolució, conèixer la història de la pagesia, la vida tradicional a les viles i pobles de Catalunya, i per conèixer millor el món rural català és totalment recomanable visitar el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, situat a la comarca de la Conca de Barberà, que és considerat un dels museus més moderns de Catalunya.
Actualment el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí compte amb 2.900 metres quadrats de museu, amb plafons explicatius, mitjans audiovisuals, sistemes interactius, sons i olors, i on es poden trobar algunes de les peces més representatives de màquines, ceràmica, estris i objectes interessants, tant de la pagesia com d’altres professions tradicionals.
Podem trobar tota la informació en el bloc www.museuvidarural.org/blog. Per exemple, tot el referent a les visites guiades a les escoles adaptades als diferents cicles educatius, on es presenta l’agricultura com a eix central mostrant el treball de pagès en els tres cultius principals de l’arc mediterrani: la vinya, el blat i l’olivera; i com després s’elaborava el vi, la farina i l’oli.
El museu també actua com a centre cultural obert, programant exposicions temporals. Al 2009 el MVR de l’Espluga de Francolí va entrar a formar part de la Xarxa de Museus Etnològics de Catalunya, juntament amb el Musèu de la Val d’Aran, el Museu Comarcal del Montsià, el Museu Comarcal del Montsià, el Museu Etnològic de Barcelona, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, el Mureu Etnològic del Montseny – La Gabella, el Museu Comarcal de la Conca de Barberà, el Museu de la Pesca de Palamòs.
El MVR també és un centre obert a la investigació i la recerca etnològica. Disposa d’una biblioteca especialitzada en aquesta temàtica i es posa a disposició d’investigadors que realitzin estudis sobre el món rural.
