No tenim res escrit, no hi ha llibre d’instruccions. Què hem de fer?
El dijous 12 de març salta l’alarma. No pas l’estat d’alarma, que això va arribar en diferit com si fos un pagament en diner negre entre mafiosos.
Aquell dia ja no es va poder amagar per més temps què ens venia a sobre. No era una grip qualsevol, ni tampoc tindria una lleu afectació com deien els experts (?) estatals en qüestió d’epidèmies. Si són incompetents, ineptes, irresponsables o alguna cosa pitjor ja hi haurà temps per a que ho determini un o altre (òbviament a nivell internacional), no pas jo en aquest article.
Aquell dijous 12 de març els professionals de les Oficines de Turisme (OOTT) de Catalunya ens vam haver de bellugar ràpid, altra vegada la xarxa que formem els qui treballem en el territori va funcionar. Amb la coordinació de l’APTALC (Associació de Professionals del Turisme de l’Administració Local de Catalunya) es van prendre dues decisions d’urgència:
- Proposar la suspensió, sense data alternativa, de les XXVI Jornades de les OOTT de Catalunya, previstes per als dies 25 i 26 de març a Puigcerdà. Comunicar-ho a la Direcció General de Turisme i consensuar la decisió.
- I un cop presa, demanar que fos enviada una recomanació a les administracions locals de Catalunya per a que les OOTT del país tanquessin portes i passessin a realitzar les seves tasques d’atenció i informació turística a través del telèfon i el correu electrònic.
No van ser poques les OOTT del país que no van esperar a cap comunicació i van tancar portes, gràcies a la diligència i sensibilitat de les administracions titulars (ajuntaments i consells comarcals, en la seva majoria).
Moltes ho van fer el divendres 13 de març, un cop rebut el missatge del Sr. Octavi Bono, Director General de Turisme (*). Un missatge molt agraït pels professionals d’aquelles administracions que no havien considerat oportú tancar, els responsables de les quals semblaven necessitar comunicacions “dels de dalt” per a prendre decisions simples i lògiques.
I malgrat tot, encara hi va haver OOTT que van haver d’obrir, posant innecessàriament en risc la salut dels professionals, simplement perquè algú va fer mal ús de la seva capacitat de decisió o del concepte “aquí mano jo”.
El cap de setmana del 14 i 15 de març va començar amb una ebullició d’incerteses per a la ciutadania. Vèiem, entre sorpresos i indignats, uns polítics sense poder demanant el confinament total i uns altres, els que manen de debò, ajornant decisions per raons inexplicables (o inconfessables).
Des del punt de vista de les OOTT, la pràctica totalitat havia tancat portes i qui més qui menys estava ben predisposat a viure un cap de setmana de cancel·lacions, d’anul·lacions i de trucades d’urgència, i esperar al dilluns per a prendre decisions de major recorregut. En aquells moments no van ser poques les OOTT que recomanaren el confinament i, al mateix temps, aprofitar per caminar per l’entorn immediat de les poblacions, gaudint d’excursions i del plaer de contemplar el paisatge i olorar la primavera a punt d’arribar. El diumenge 15 de març, però, això va canviar: el missatge va passar a ser de confinament total. Començava el #JoEmQuedoACasa
El dilluns 16 de març per a moltes OOTT va suposar el descobriment del teletreball, de les videoconferències i de prendre decisions d’urgència davant d’una situació de completa incertesa, on absolutament ningú s’atrevia a donar cap resposta, però en la què tothom insinuava que havíem de contemplar el pitjor dels escenaris possibles. Més encara si des de l’estat es prenien decisions en contra d’allò que semblava més raonable.
Ara ja ens trobem en aquest escenari: el pitjor possible i sabem que va per llarg. I la situació segueix sent la mateixa: no tenim res escrit, no hi ha llibre d’instruccions. Què hem de fer?
Que la Xarxa d’Oficines de Turisme de Catalunya és una entelèquia se sap de fa anys. I precisament des de fa un temps s’està treballant per a que la Xarxa sigui útil: per als professionals que hi treballen i per als territoris on treballen, en definitiva, per al país. En les XXVI Jornades de les OOTT a Puigcerdà, després d’un període de reflexió i bona feina, s’havia de fer un pas inicial en la metamorfosi d’entelèquia a realitat.
Així doncs, els professionals de les OOTT saben des del primer moment que aquesta crisi l’hauran de passar pràcticament sols, com sempre. Dic pràcticament perquè, a tall individual, la comunicació entre els professionals de les OOTT està funcionant, i també amb els organismes turístics de les administracions del país.
Les OOTT segueixen complint amb les tasques assignades i desenvolupant les seves funcions habituals, òbviament amb uns condicionants. Què està passant?
D’entrada, la capacitat de reacció dels ajuntaments i dels consells comarcals del país ha estat majoritàriament d’una gran eficiència. Donant prioritat, com ha de ser, a aspectes bàsics en una situació de crisi mai vista (assistencials, de neteja, de seguretat,..) ràpidament s’han habilitat les eines per a poder realitzar teletreball des dels domicilis. D’aquesta manera es no es posa en risc la salut dels professionals i es pot reprendre l’activitat de les OOTT. Quines han estat les primeres decisions adoptades?
Informació i atenció al turista
Amb les OOTT tancades i els possibles turistes confinats a llurs cases els servei s’ha centrat en el telèfon i el correu electrònic.
Moltes de les preguntes que ara es fa el possible visitant o no tenen resposta o acaben sent les que ningú preveia a començament d’any: cancel·lacions, suspensions, ajornaments,..
El més aconsellable durant el confinament és posar un apartat específic al web turístic amb un FAQ’s també turístic relacionat amb la crisi.
Comunicació a través de les xarxes socials i els webs turístics
Inicialment hi va haver un xoc. Si a través d’aquests canals animem a que ens visitin, què hem de dir? com ens ho hem de fer a partir d’ara?
Cadascú va trobar la seva pròpia resposta. Ha estat encoratjador i positiu, fins i tot reconfortant, veure la creativitat de les OOTT per a enfortir la seva comunitat de seguidors, fidelitzar-los i sensibilitzar-los en uns moments delicats. Sense obviar la necessitat de quedar-se a casa i fer cas de les indicacions del Govern han aparegut un bon grapat d’iniciatives que busquen implicar la població local i els potencials turistes amb la destinació.
Es demana compartir a Instagram fotos o vídeos realitzats des de casa, des del balcó, des de la finestra i fer veure com n’és de bonic allò que no podem abastar en aquest temps de confinament. Se suggereix rescatar de l’arxiu fotografies que ens evoquin bons moments que volem repetir ben aviat. A Facebook trobem concursos que fan participar centenars de seguidors. I continuant amb l’esperit positiu, hi ha qui relaciona música i llocs per a crear llistes a Spotify.
Aquestes setmanes ens esperen moltes demostracions d’ingeni i imaginació que sorgeixen de l’excel·lent xarxa de professionals que treballen amb passió a (i per a) les destinacions turístiques. I és que som conscients que treballem en una destinació, Catalunya, que ha de tenir sempre l’excel·lència com a objectiu.
L’organització de visites guiades, d’actes i d’esdeveniments
Una de les funcions de les OOTT, no pas menor, és la creació de producte turístic (principalment visites guiades) i la dinamització de la destinació (amb la gestió de calendaris d’activitats diverses).
En aquest apartat hi ha hagut un moviment inicial irremeiable: cancel·lar les visites guiades programades. La primavera és una època excel·lent per a aquesta activitat, tant les escolars, les de grups d’adults com les que es fan en família o individualment els caps de setmana. I amb la Setmana Santa a tocar, això té una afectació absoluta.
Moltes OOTT són les encarregades d’organitzar esdeveniments turístics i ara és el moment de prendre decisions: anul·lar o ajornar. No és una decisió senzilla i menys encara quan ens parem a pensar en l’activitat econòmica que es genera a la destinació.
Què fem? Anul·lem o ajornem? Personalment penso que allò més gran és millor anul·lar-ho. Els grans festivals van associats a una època de l’any, les dates són part de la marca de qualsevol esdeveniment. Tot i els grans costos econòmics que implica, penso que els esdeveniments turístics que s’havien de fer entre març i juny és millor no fer-los, també perquè l’alternativa no és prou bona.
L’ajornament comporta triar unes altres dates, segurament a la tardor. Però és que a començament de l’any ja hi havia un bon grapat d’activitats programades per als mesos de setembre, octubre i novembre.
Aleshores cap on anem? A una saturació, superior a l’habitual, perjudicial per a tothom. Hi perdrà qui ja tenia previst organitzar una activitat perquè tindrà una competència sobtada i imprevista, i hi perdrà qui ha canviat de dates perquè l’esdeveniment estarà desubicat i no arrossegarà tant públic.
En el cas de les activitats petites, amb menys agents implicats i públics més reduïts, no veig problema per als ajornaments i mirar de trobar dates alternatives.
Planificar
Pensar en l’endemà del confinament és una de les prioritats per a les OOTT durant aquestes setmanes que venen per davant. I l’endemà del confinament, en molts aspectes, és avui.
Per començar, som en un nou paradigma. Es demostra que el teletreball és possible i pot ser beneficiós per a les institucions i les persones. Sens dubte ara no estem en el moment més productiu per una situació d’estrés que anirà en augment en les properes setmanes. Tanmateix, aquesta situació ens ha descobert a la majoria unes eines que existien i mai havíem utilitzat. Quan el confinament acabi, no tornarem al mes de febrer, estarem en una nova realitat.
Tanmateix, ara la prioritat és preveure l’enorme crisi econòmica que ens ve a sobre i que, vista la capacitat de gestió dels qui remenen les cireres, cal pensar que serà de conseqüències catastròfiques per a la immensa majoria de la població.
Així doncs, ara és el moment de preveure i iniciar campanyes que promoguin el consum de proximitat. I que quan s’acabi el confinament es converteixi en consum turístic també de proximitat. Vindria a ser un “Ara que pots, surt, però queda’t a casa”.
Les OOTT coneixen com cap altre agent el teixit empresarial i els equipaments del territori vinculat directament o indirecta al turisme. Ens hi hem posat en contacte i mirem d’estar al seu costat en aquesta època d’incerteses. És des de baix que cal construir una campanya de sensibilització que garanteixi als petits empresaris anar-se refent poc a poc. Hem de fer pinya.
Els estralls de tres mesos d’aturada seran una ferida oberta per al sector dels serveis turístics i el personal que hi treballa, i ho serà també per als que en depenen indirectament. De fet, tot plegat tindrà implicacions tan diverses i complexes que ningú se’n salvarà. Serà el moment de la resposta col·lectiva, no pas individual.
Cal animar a tothom que pugui, en la mesura que pugui, a consumir prop de casa, a tornar a fer funcionar una de les principals activitats econòmiques del país i a partir de la qual es dinamitzen molts altres àmbits de la societat.
Com deia a l’inici d’aquest llarg article, no hi ha res escrit, no hi ha llibre d’instruccions. Així doncs, fem-lo nosaltres. Com sempre, amb passió, amb el cor i amb el cap.
_________________
(*) Aquest fou el missatge del Director General de Turisme de Catalunya (13/03/20)
Benvolguts, benvolgudes
Com heu vist, ahir en la reunió del Consell Assessor del PROCICAT, el Govern de la Generalitat va canviar a fase d’emergència 1 la situació al voltant del Covid-19 fet que suposa un seguit de mesures per tal de contenir la malaltia. Se’ns demana que en aquests propers 14 dies es redueixi el ritme de la nostra activitat en un exercici de responsabilitat al servei també de l’autoprotecció. La gravetat del moment ens reclama actuar de forma responsable en benefici del bé comú.
Per tot plegat, i mentre es mantingui com a mínim aquesta fase, us volíem recomanar que les oficines d’informació als turistes no s’obrissin al públic. Per la naturalesa de les tasques que una oficina porta a terme els seus professionals es poden dedicar durant aquests dies a tasques de back-office igualment importants, evitant riscos innecessaris, garantint la seguretat i atenent així les indicacions definides pels responsables de la salut pública al país. El teletreball és també una opció vàlida que es pot explorar. També es poden habilitar i comunicar números de telèfon o correus electrònics fent-los visibles a les instal·lacions per atendre peticions en el cas que es produïssin.
Ens cal ara actuar de forma responsable convençuts com estem que aquesta és una situació que també des de sector superarem.
Octavi Bono i Gispert
