I. Preàmbul. El Dret a l’Alimentació
Reconeixent el dret fonamental de tota persona a estar protegida contra la fam i el dret a gaudir d’una alimentació adequada en quantitat i qualitat. Davant la situació de crisi alimentària que afecta la nostra societat i que s’empitjorarà segons totes les previsions. Davant la situació de crisi que afecta el sector primari i que s’agreujarà segons totes les previsions. Advertits dels impactes que genera el sistema agroalimentari industrial sobre el clima, la biodiversitat i la qualitat dels nostres ecosistemes, així com les seves repercussions en la salut de la població. Coneixedors de les bondats i externalitats positives que neixen d’un sistema agroalimentari basat en els principis polítics de la sobirania alimentària com:fixació de població en el medi rural, captura de gasos amb efecte d’hivernacle, millora de la fertilitat del sòl, increment de la biodiversitat, entre altres…
Considerem que es fa necessària una proposta des de l’administració pública que assimili el Dret a l’Alimentació al Dret a l’Educació i al Dret a la Sanitat.
DISPOSEM:
II. La Formalització de la Seguretat Social Alimentària
Queda aprovada la creació de la Seguretat Social Alimentària, un mecanisme públic-comunitari que garanteix la realització del dret de tota la població a una alimentació suficient i que al seu torn es converteix en palanca de transformació del sistema alimentari en totes les seves dimensions (producció, transformació, distribució i consum)
En concret, i seguint el model de la Seguretat Social, s’estableix que tota la població rebrà una “targeta vital alimentària” que donarà accés a productes homologats en establiments homologats.
III. Pilars
La Seguretat Social Alimentària descansa sobre tres pilars, a saber:
Universalitat: Qualsevol mecanisme discriminatori, encara sigui basat a fer costat a les persones més desprotegides, equival a una mena de violència i estigmatització sobre el seu estatus.
Agroecologia: El model alimentari públic que des d’ara es promourà no sols produirà aliments bàsics de la millor qualitat, sinó que tant els seus mètodes de producció com de distribució seran sostenibles i basats en les característiques de cada territori. La proximitat, l’optimització de recursos i la creació de llocs de treball seran pilars fonamentals d’aquesta cadena alimentària agroecològica.
Contribució Social: Seguint el patró dels sistemes de contribució que sostenen la Seguretat Social sanitària, es desenvoluparan els mecanismes de finançament de les targetes vitals per a tota la població.
IV. La Targeta Vital Alimentària
Aquest dispositiu permetrà adquirir aliments bàsics (verdures, fruita, carns, lactis, ous, peixos, oli, llegums, farines…) en els establiments o sistemes de venda habilitats per a això en cada territori. Tots ells funcionaran segons models d’economia descentralitzada, social i solidària (per exemple cooperatives de consum, economats socials, mercats de venda directa, supermercats cooperatius i altres fórmules similars) i estaran connectats amb proveïdors locals que practiquen l’agroecologia. Els preus seran establerts de manera participativa i transparent per a garantir rendes suficients al sector primari alhora que siguin assumibles i populars per a qui els adquireixi.
V. Execució
Sota aquests pilars, s’acorda l’aprovació de la Seguretat Social Alimentària i l’aplicació efectiva de la Targeta Vital Alimentària, a partir de l’1 d’Abril de 2023, fixant la seva dotació mensual en 150 euros per persona. En reglaments posteriors, establerts en el termini de 3 mesos, es detallaran aspectes més tècnics que permetin la posada en marxa de manera efectiva l’1 d’Abril de 2023.
—
I, una cosa així, més o menys, podria ser un decret valent per a afrontar una situació molt seriosa. Perquè una cosa vital com l’alimentació (i conseqüentment, l’agricultura), no pot seguir presonera del mercat i, com des de fa uns anys es ve promovent entre organitzacions franceses, aspirar a un mecanisme com aquest pensem que pot ser una bona fórmula. Per a obrir aquest debat, demà tindrem una primera ocasió per debatre al respecte en aquesta sessió organitzada per Micropobles.
