La Rosa que el vi l’hi posa

PODA EN VERD AMB ROSA AGUADO

Quan li vaig dir que volia fer-li una poda en verd em va preguntar per què a ella? La resposta la tenia molt clara: treballes en el món del vi i m’agrada el que fas i com ho fas; m’agrada la teva opinió davant d’aquest sector, i el que és més important, et considero una amiga. 3 factors imprescindibles per ser la meva víctima. Una nova poda amb verd amb Rosa Aguado. Gerent del celler Can Ràfols dels Caus.

  • UNA TACA AL SEU CURRÍCULUM –

Així defineix la Rosa haver nascut a Barcelona. Al principi, m’enfurrunyo perquè jo sóc barcelonina de pura rasa, però a mesura que em narra la història de la seva vida entenc que va néixer al lloc equivocat. La Rosa és de camp. Les muntanyes són la seva passió, estimar la terra la seva actitud.

  • LA SEVA MARE –

En cap moment vaig pensar a dedicar-li un apartat a la mare de la Rosa. De fet, ni ella mateixa s’ho espera. La Rosa té moltes dites, dedicaria tota una llibreta a les seves frases inspiradores que, de ben segur que beuen de la seva mare. N’aprenc i fan amena i divertida la nostra conversa. Tornem a la seva mare. Poc en sé. Va néixer a Ribera del Duero com el seu pare. Aquí comença la connexió de la Rosa amb el món del vi. L’avi matern tenia vinya, de fet, la seva mare sempre li deia El vino de tu abuelo era buenísimo. Lluitadora i valenta. Van venir a Barcelona amb una mà al davant i l’altra al darrere, en busca d’un futur prometedor. L’aterratge va ser mortal però al final van aconseguir arrelar-se amb força. Per a tots aquells que us ho pregunteu, la Rosa va néixer i créixer a la Sagrada Família.  

  • EL JORDI –

Parella de vida i parella de tast. El Jordi va aparèixer el tercer any de carrera ja per quedar-s’hi. El conec de compartir nits de tast amb tots dos i sempre he admirat la seva complicitat. Crec que el Jordi ha estat un pilar importantíssim en tota la trajectòria professional de la Rosa. Un gran assessor i conseller. Ell va apostar per ella i va encertar. No sé on acaba ell i on començo jo, amb aquesta sentència moro d’amor. No em cal saber res més O potser sí. Començo a xiular la música de la Sarah Vaughan. 

  • EL GARRAF –

El Jordi també és el culpable que la Rosa acabi vivint al Garraf. Un dels millors regals que podia fer-li. Per a ella el Massís del Garraf és el jardí de casa seva. La meva sogra sempre m’explicava que la farigola del Garraf és molt més concentrada. Quan vaig passejar per la vinya del Rocallís, ho vaig entendre.

  • UNA GRAN ORADORA  –

Participativa, d’opinions fortes però ben documentades i justificades, i alhora molt respectuosa amb la dels altres. La Rosa és d’aquelles persones que agraeixes tenir-la en un tast. Omple la sala de preguntes i respostes que generen debat i alhora encoratgen l’esperit de tots els assistents. Quan la descric així, em reconeix que va néixer en una família de 5 germans (amb caràcter) on ella era l´única dona i la més petita. Sempre va haver de lluitar per fer-se escoltar.

  • UNA ESPONJA –

Quiero ser ingeniera agrícola, anuncia als pares. Amb 15 anys la Rosa tenia clar què volia estudiar. I així va ser. Una enamorada de l’agricultura. En acabar la carrera, la qual va pagar parcialment treballant els estius a Suècia en una pizzeria i fent classes particulars, entra a treballar de docent, fent classes de biologia. Trobava a faltar trepitjar terreny. Així és com, després d’aquesta primera etapa, entra a l’Ajuntament de Sitges a Parcs i Jardins. Quan la política entra tant en acció, la Rosa es deixa de sentir identificada. És a partir d’aquí quan comença la carrera dels 5 anys, que no kilòmetres.

  • EL NÚMERO CINC –

Aquest, dedueixo, ha de ser el número preferit de la Rosa. Comença de petita sent 5 germans però el cicle numèric continua amb la seva trajectòria professional. 5 anys al costat del Pere Rovira posant en contacte venedors i compradors de vi a doll. 5 anys al celler Mas d’en Gil, ajudant a crear una marca des dels seus inicis. 5 anys a Raventós i Blanc en el moment en el qual aquesta marca creix com l’escuma. Mostra gratitud eterna. D’ells n’aprèn moltes coses. La Rosa és una de les persones que conec amb més set de coneixement i amb una gran capacitat de reinventar-se. Després d’un petit fracàs laboral que li serveix per aprendre què no vol fer, aterra a la Fundació Miquel Agustí. Viu uns anys d’esplendor recuperant varietats tradicionals d’horticultura fent-les aptes pel conreu. Cada dia n’és un aprenentatge. Una etapa que acaba per obrir-ne una altra.

  • TRENS QUE NOMÉS PASSEN UNA VEGADA –

La Rosa vol acabar els seus últims dies a Can Ràfols dels Caus. Quan em parla d’aquest celler, li brillen els ulls. Tant és així que no pot expressar amb paraules la bellesa del seu paisatge, dels seus racons màgics. Es delecta amb la seva feina i la transmet amb passió contagiosa. Tinc molt clar que sinó creés en el projecte no hi podria treballar. La Rosa és molt pura i una entusiasta de la vida. No només amb el que l’afecta directament sinó també amb el treball dels altres. En conclusió, una persona que suma a la vida i dins del sector del vi.

Us deixo a vosaltres, lectors, l’exercici de pensar quants anys fa que treballa a Can Ràfols dels Caus el dia que la vaig entrevistar.

  • EN BOCA D’ELLA –

Can Ràfols | Lloc màgic / No ho pot definir en paraules

4 adjectius | Només te’n diré un: contradictòria

Influenciada per… | Per tot el que he viscut, menjat, viatjat, les muntanyes. La família que em va tocar i la que he escollit. Els amics.

Canviaries del present | El món

Vi | Qualsevol que em fa trencar el cap. Primer riesling vell que vaig tastar, em va impactar.

Por | Les justes per conservar la vida. La por a morir no deixa viure.

Una cançó per animar-te | Palabras para Julia (de José Agustín Goytisolo), musicada por Paco Ibáñez.