Xoan Elorduy, cap del servei de viticultura, enologia i ampelografia de l’INCAVI, detalla l’aposta de l’institut per assegurar la qualitat, el reconeixement i la sostenibilitat del sector en un context d’emergència climàtica
“La recerca aplicada i no la investigació bàsica és una de les línies estratègiques del pla de l’INCAVI Horitzó 2025. Tenim clar que hem d’afegir coneixement tècnic a l’experiència pràctica i empírica del sector per tal de fer front a nous escenaris i problemes que fins ara no ens havíem trobat com el canvi climàtic o les noves exigències socials com la sostenibilitat i el medi ambient”. Ho diu Xoán Elorduy, Doctor i enginyer agrònom i cap del servei de viticultura, enologia i ampelografia de l’organisme de la Generalitat de Catalunya. Constata que el 2023 serà un any de visibilització dels projectes de recerca que s’estan coent a l’INCAVI. De fet, n’hi ha en marxa 37 i tots ells estan enfocats a respondre els nous reptes que tant la vinya com el celler han d’abordar en un context d’emergència climàtica. Molts tenen forma de cocreació, és a dir, que s’estan desenvolupant de forma consorciada amb agents del sector i del territori i els resultats s’aplicaran transversalment a tot Catalunya. L’INCAVI els ha posat sobre la taula aquest desembre a la reunió bimensual que organitza amb els representants dels Consells Reguladors de les Denominacions d’Origen catalanes per fer palès que aportar solucions al sector és una prioritat de Govern. “La raó màxima de la nostra institució és donar suport estratègic i de qualitat, amb les millors eines i les més actualitzades”, remarca la seva directora general, Alba Balcells.
“Volem aplicar la recerca a les pràctiques agronòmiques i enològiques que es fan al país amb la idea d’aportar solucions a curt i mitjà termini, incorporar valor afegit i capitalitzar el resultat de les investigacions. Des de l’INCAVI tenim clar que volem construir un sistema col·laboratiu de recerca perquè els actors del sector aporten moltíssim i en saben molt i perquè, a més a més, tenen clar quins són els seus problemes i handicaps al territori, al celler i al mercat, i els hem de resoldre plegats”, adverteix Xoán Elorduy. I avança: “No hi ha resultats immediats en recerca, requereixen temps i paciència però durant el 2023 segur que incorporarem alguna varietat autòctona més al registre de varietats de raïm catalanes. També iniciarem un projecte de varietats resistents i híbrides al míldiu i l’oïdi. Continuarem fent recerca sobre llevats seleccionats i incorporarem nous paràmetres físico-químics a les analítiques que fan els cellers. Crec que aquest serà un aspecte molt important que s’implementarà en els propers mesos”.
“Volem que el sector, els cellers i els productors siguin més eficients i resilients a l’emergència climàtica i als efectes que aquesta produeix a la vinya i al vi. I ho hem de fer possible a través de la recerca, sempre al costat de les denominacions d’origen, dels cellers, dels productors, de les empreses de serveis o dels membres de l’aliança i4Vi. De fet, la concreció d’aquesta col·laboració que es va presentar a finals d’estiu és també una de les prioritats per al 2023. Som una institució pública i hem de ser curosos; tota la inversió que fem ha de ser rendible. Nosaltres tenim clar que la col·laboració, la coordinació i la complementarietat són innegociables i si és amb altres institucions públiques com l’IRTA, la URV i el VITEC, encara més”, diu el cap del servei de viticultura, enologia i ampelografia de l’INCAVI. En el pla estratègic de l’institut, hi ha traçades clarament tres línies mestres relatives a la recerca amb una dotació pressupostària de 500.000 euros. Són ambicioses i evidencien l’aposta indefectible del Govern per aquest àmbit. La primera és situar els laboratoris de l’INCAVI a la primera línia internacional. La segona, convertir aquest ens de gestió en un centre de referència en serveis d’analítiques a cellers facilitant que no s’hagin de desplaçar a França o a d’altres punts de l’estat espanyol. La tercera, donar resposta als diversos projectes de recerca i desenvolupament en curs o en procés d’adjudicació. En aquest sentit, Alba Balcells apunta: “Fem una aposta de valor en la renovació de tota la maquinària que ens permetrà situar els laboratoris a primera línia internacional. Volem transformar, crear nous paradigmes i agilitar processos administratius. Sabem que és complex però també és possible. Si finalment s’aproven els pressupostos al Parlament català, la dotació pressupostària per l’INCAVI és duplicarà. Estem contents i esperançats en la transformació de l’institut amb la recerca i el coneixement al centre i com a columna vertebral de l’INCAVI”.
La lletra petita, mentrestant, focalitza en cinc línies de treball que són l’agronomia, l’enologia i la biotecnologia, la sostenibilitat, la valorització del territori, l’economia i els mercats i l’analítica. Entre els projectes més destacats hi ha la recuperació i caracterització de varietats ancestrals, la conservació i posada en valor del material vegetal i l’adaptació a les noves condicions agroclimàtiques, minimitzar els efectes de les plagues i malalties de la vinya, l’increment de l’eficiència d’us de les aigües, el manteniment de la biodiversitat i la fixació del carboni en el conreu de la vinya. Aspecte que va lligat a les pràctiques de viticultura regenerativa. Quant a l’enologia, destaquen els projectes de recerca relacionats amb la selecció de microorganismes enològics, la minimització d’al·lèrgens en el vi i els seus derivats, o nous productes de baixa graduació. A l’àmbit econòmic, l’accent es posarà en projectes vinculats en l’economia circular al procés productiu, estudis de preferències del consumidor i implantació de nous sistemes de traçabilitat. Altres projectes giren al voltant de l’agronomia sostenible, el manteniment de la biodiversitat, les analítiques nutricionals del vi i el desenvolupament de noves eines d’anàlisi sensorial. No obstant això, la directora de l’INCAVI insisteix en què “estem actuant en el context d’adaptació al canvi climàtic però hem de reforçar la idea que hem de tractar la situació no com a emergència sinó com a normalitat. La vinya és un cultiu resistent però també sensible i hem de ser capaços tots de posar eines i solucions per ser molt més adaptables a aquesta situació de sequera o canvis dispars de temperatures. I dins de la recerca també és important remarcar el paper important que tindrà la digitalització al proper congrés de l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV). Des de l’INCAVI també farem una aposta per fer el salt als conceptes d’smart vineyards i smart cellars i això serà objecte del pla de recerca de 2023 que presentarem en breu”.
“Tenim exemples de recerca i de coneixement acumulat que no són nostres. Per això al llarg de la història hem importat varietats, tecnologia… El coneixement de la nostra realitat és el primer esglaó per incrementar la qualitat, el valor, el reconeixement i la sostenibilitat dels vins catalans. Després n’hi ha molts altres, però el primer és aquest”, insisteix Xoán Elorduy. I en aquest sentit defensa la diversitat i amplitud de projectes de recerca que s’estan abordant al mateix temps: “La recerca comença a la vinya però acaba sempre amb el tast d’un vi, per tant, cobrim diferents línies de treball”. Una de les més destacades serà atendre la mirada cada vegada més atenta envers les varietats autòctones. En aquest sentit, Xoán Elorduy, matisa: “Crec que és un tema de manteniment de riquesa fitogenètica, de capacitat de tenir un reservori de solucions que ara no coneixem o no necessitem però que en un futur podrien ser necessaris. Hem de singularitzar i particularitzar allò que és propi, els vins han de ser representatius del nostre territori i no hem de voler fer clons d’altres zones. Al cap i a la fi, les varietats són totes immigrants, han viatjat i han vingut d’algun lloc i tenen característiques pròpies que li dona l’espai que les acull. Les que fa més temps que estan entre nosaltres i estan adaptades han fet un recorregut a banda”.
_________________________________________
Reportatge amb el suport de l’INCAVI
