La potència dels ecosistemes: turísticament parlant Catalunya és un Ecosistema?

El passat 3 de desembre vaig tenir l’honor de participar en una taula rodona organitzada per la Diputació de Barcelona sobre la “Sostenibilitat com a eina de màrqueting per als negocis turístics”.

La veritat és que es va fer curta, bàsicament perquè el tema dóna molt de si i perquè el realment important en aquests casos no és l’experiència individual sinó el que realment importa és l’experiència col·lectiva i el resultat final, que és el que tots volem, que els nostres fills tinguin un futur molt millor.

Abans de la meva intervenció vaig penjar aquest tuit en el meu compte personal:

Hoy que hablaremos sobre sostenibilidad como herramienta de marketing turistico he pensado en esta frase de Peter Ducker "No puede haber empresas sanas en una sociedad insana". Muy vinos dias ¡¡#CercleTurisme19 @TurismeDIBA @BCNmoltmes @catexperience
— Manuel Colmenero Larriba (@manelcolmenero) December 3, 2019

I aquesta frase l’he extret d’una lectura [1] que em va semblar molt interessant sobre el Drucket Forum 2019 que s’havia celebrat a Viena. En aquest certàmen es va parlar sobre la necessitat d’enfortir els ecosistemes com a baluard inexpugnable i defensiu dels possibles atacs que les nostres destinacions i empreses pateixen a causa del fenomen de la globalització.

La veritat és que em va fer reflexionar molt i vaig recordar quelcom que em van explicar quan visitàvem per primer cop Albet i Noya, per allà l’any 2005 aproximadament, ens parlaven de les dificultats que varen tenir de ser un celler ecològic quan ningú ho era, és fàcil d’entendre, que és molt difícil practicar l’ecologia quan la resta dels veïns no ho fan, tots els insectes venen a casa teva perquè no els agredeixen ni se senten amenaçats per les armes de destrucció massiva que suposen per a ells els productes químics que hi aboquen els veïns. Per tant tenir consciència ecològica té un cost molt elevat quant la resta no la té.

A Ocio Vital fa dies que treballem en la gamificació de totes aquelles activitats [2] que elaborem, també volem sistematitzar totes les que puguem crear a partir d’ara, creiem és el camí perquè considerem que el turisme és una part mes de la indústria de l’oci. No fa gaire vàrem assistir a una Game Jam [3] a Terrassa, l’experiència va ser summament enriquidora, vàrem ser testimoni de la potència de la metodologia així com del poder que té construir ecosistemes al voltant d’una problemàtica comuna. Les solucions que es van aportar eren molt creatives, potents i amb moltes possibilitats de satisfer a un gran número de persones. El secret va ser ajuntar talents molt diversos, visions molt diferents al voltant d’un tema que a tots ens preocupa.

El mateix dia fèiem una visita d’inspecció a un parc natural gestionat per una entitat publica on volem desenvolupar activitats de responsabilitat social corporativa [4], necessitem preveure-ho per poder-ho oferir en el format que el client trobi més oportú. Aquestes activitats ens semblen una oportunitat d’or per combatre la perniciosa turismofòbia, la veritat, ens sembla una forma de crear productes innovadors, sostenibles i responsables, una forma més que atractiva de treure profit dels actors que formem part d’aquest ecosistema. És sumar esforços i talent per multiplicar resultats.

El 2019 ha estat un any polièdric, com el turisme [5], amb moltes arestes, irregular, ideal per a líders que vulguin posar a proves les seves habilitats en entorns V.U.C.A. [6] (Volàtils, Incerts, Complexos i Ambigus). Un any per aprendre i per reflexionar.

Un any per rumiar com és que en moments com els actuals, en què els consumidors ens demanen, segons el neuromarketing [7], marques emocionants, productes de marca; continuem fent el mateix de sempre, treballar sense visió de conjunt, sense visió integral, sense ajuntar ni talent ni esforços.

El sector turístic és un ecosistema i com tots els ecosistemes necessita un equilibri [8] que hem de mantenir entre tots els membres, ajudant a tots els membres. En els actuals ecosistemes empresarials, les vendes no estan necessàriament a la fi del procés com a resultat d’una relació amb el client, les vendes, són el principi d’una relació amb el client, és la millor acció de màrqueting que es pot fer, aconseguir la seva confiança. Actualment el que els clients demanen són ecosistemes de valor, el veritable valor, el que realment percep el client.

És aquesta la raó que el client demani experiències, el que realment busca en la destinació on el servei on decideix passar el seu millor moment de l’any, les seves vacances, busca ecosistemes on els diferents actors treballin per augmentar les seves expectatives.

I segons el que he pogut llegir a l’article de Sintetia, “és la confiança qui atorga consistència a un ecosistema” segons aquest fòrum les claus d’un ecosistema de confiança són:
• La seva orientació a un propòsit.
• La centralitat en les persones i la confiança digital.

Aquest article dóna algunes receptes de com han de ser les empreses per afrontar el món que ens toca viure i com creu que podran sobreviure, el que està clar és que ja no només ens podrem focalitzar en els nostres productes sinó que haurem d’estar sometents a què l’ecosistema sigui capaç de servir millor a la nostra societat i com no, als nostres clients, per això caldrà una millor cooperació entre tots els actors, per diversos i dispars que siguin. No serem res sense els altres, o ho serem, però no aconseguirem ser sostenibles i viables a llarg termini.

No tinc cap dubte que aquest és el repte per la dècada vinent, aconseguir que prenguem consciència col·lectiva, sense sentir-nos part d’un tot, difícilment aconseguirem emocionar, millorar les expectatives, aconseguir experiències memorables i el que és primordial fidelitzar als nostres visitants.

Com podeu llegir, la intervenció en la taula, em va donar per pensar si realment en som prou conscients tots plegats del que ens estem jugant en la següent dècada. La sostenibilitat del nostre sector és tan transversal que si no som tots, no serem ningú.

De nosaltres depèn, no serà per nosaltres que no ho aconseguim. El nostre compromís és i serà per sempre lluitar per aquesta sostenibilitat col·lectiva. No té sentit si el que fem no procura un bé comú, és per això que casa nostra estarà sempre oberta a les persones i a les empreses de bona voluntat que busquin el bé de tots i per a tots.

Feliç 2020!! Feliç dècada nova. Us ho desitgem de tot cor!
I ara… a ballar que són dos dies!