Que n’era de dur aixecar-se de bon matí després d’una llarga nit d’estiu per anar al tros… Aquest era el meu pensament i el de molts adolescents amb pares pagesos.
Per aquest i molts d’altres motius, les meves germanes grans van escollir estudiar ben lluny de casa. Passaren els anys i hi hagué canvis. Aquella lluita sense recompensa que significava treballar la terra semblava que comencés a valorar-se. La meva visió de la vida també canvià. L’esforç i tenacitat dels meus pares per tirar endavant un negoci familiar, ara es veia reconegut. Van començar els viatges per donar a conèixer els nostres vins, i fins i tot, rebíem visites de gent de l’altra punta del món per conèixer el resultat de la feina dels meus pares.
Va ser llavors quan vaig decidir que volia ser enòloga.
Ara mateix no em veig amb una altra professió. Per mi és tot un privilegi. En el meu cas ser enòloga, em permet estar en contacte amb la natura, fer feines molt diverses al celler: des de netejar un cub fins a passar-me un matí tastant vins, atendre i donar a conèixer els vins als clients (a peu de celler o a l’altra banda de l’oceà). Ser enòleg al Priorat és connectar la Garnatxa i la Carinyena amb el catador final. Clar que també implica esforç, responsabilitats, dedicació, meditació, constància, …. encara que tot es veu recompensat quan obres una ampolla de la nova anyada o d’una anyada molt antiga que guardes amb carinyo i la comparteixes en un sopar amb els teus amics.
