Escriure sobre la Conca, el seu entorn i el seu patrimoni és una tasca molt agradable i alhora una mica decebedora. Tenim i gaudim d’una comarca amb un paisatge de qualitat, rica en patrimoni cultural i rural, però alhora anem veiem com tots aquests preuats valors es van degradant poc a poc. El futur immediat no és que puguem dir que sigui massa esperançador, doncs projectes com la nova autovia A-27 i la creació de grans polígons logístics ajudaran a la degradació del conegut eix del Francolí, tan malmès ja actualment.
També hem d’afegir la problemàtica sobre l’abandonament dels conreus i la proliferació del monocultiu dels cereals. La Conca s’està quedant sense pagesos i no hi ha perspectives que això es pugui solucionar. Dins d’aquesta bona iniciativa que és la Conca 5.1, he anat col·laborant amb diferents articles que han tractat sobre la meva visió particular de l’estat de la comarca, especialment en l’àmbit del paisatge i l’arquitectura rural.
Sóc conscient que els meus punts de vista no són massa esperançadors i que segurament sóc massa crític i catastrofista, però per molt que vulgui veure coses positives (que ben segur que algunes també hi són), no hi veig l’empenta necessària per començar a canviar la dinàmica existent.
En un dels articles publicats en aquesta secció de “Brots”, comentava el fet que als conquencs ens fa falta més autoestima vers la nostra comarca, que si bé sí que ens l’estimem, no som capaços de trobar i dur endavant iniciatives que ens portin a salvaguardar tot allò que admirem de la nostra comarca.
Evidentment que els primers a posar fil a l’agulla haurien de ser les administracions locals i comarcals, però aquestes administracions no deixen de ser el reflex de la societat de la comarca i són on són perquè han estat votats per la majoria de la població.
Com que no vull ser pesat, i a l’hora de pensar en què puc escriure per aquesta secció de la Conca 5.1 sempre em vénen al cap els mateixos pensaments negatius he pres la decisió de fer aquest últim escrit com a comiat. Segurament que no serà un adéu per sempre, doncs ben segur que davant de noves agressions o polítiques decebedores per la comarca no em podré estar callat i hauré de dir-hi la meva, encara, que sigui un visió minoritària.
