Una copa del Claret d’Albera del celler Martí Fabra et connecta amb el record. El record d’una terra treballada durant generacions i el d’una forma d’entendre la viticultura. Se t’endú cap als sols de pissarra i granit als peus del Massís i et fa sentir sobre la pell les ràfegues indomables de la tramuntana que fa centenars d’anys que els acompanyen. Et fa pensar en la petja que deixa el pas del temps, ben reflectida en l’arquitectura de la Masia del s.XII que acull el celler, i en la història d’una família vinculada a la terra que estima. En la vida arrelada a un racó de món i a la memòria que permet que la tradició sobrevisqui al llarg dels anys.
I en el moment en què gaudeixes d’aquest vi vermell brillant, com passa amb cada ampolla oberta, la seva història és també ja teva. I a tu et pertoca donar-li un nou sentit. El dia que vaig tastar el Claret d’Albera –el com, amb qui i el què– també em van evocar el record i el pas del temps. I la memòria que perdura.
Inspirat en l’elaboració recollida a El Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril del frare Miquel Agustí (1617), aquest vi neix de la necessitat de no deixar perdre el fruit d’unes vinyes que donaven poc grau per vinificar en negre, però que tenien un raïm de gran potencial. La diferència amb respecte d’altres vins clarets que s’elaboren actualment a Navarra, Aragó, La Rioja, País Basc i algunes zones de Castella i Lleó és en la fermentació dels raïms. En aquestes zones, l’elaboració dels clarets es fa fermentant simultàniament raïms blancs i negres. En canvi, en el Claret d’Albera es duu a terme només amb varietats negres, en la mateixa línia que els vins que des de l’Edat Mitjana s’elaboren a la regió de Bordeus.
Segons s’explica des del celler Martí Fabra, en el llibre de Fra Miquel Agustí es parla del “claret de 3 nits”, que és un vi fet amb varietats negres que maceren de 2 a 4 nits (en funció del volum de pluja que hi hagi hagut aquell any). En el cas del Claret d’Albera, l’elaboració es duu a terme a partir d’un cupatge format per un 50% d’ull de llebre, un 25% de lledoner i un 25% de carinyena. En aquesta anyada es va optar per macerarel raïm durant tres dies i dues nits i es va fermentar en tines de formigó, on va reposar amb les mares durant 9 mesos. El resultat és un vi que recupera la tradició i que ens convida a brindar per la vida, bé sigui en un vespre d’estiu o al voltant d’una taula durant tot l’any.
Més enllà del Claret d’Albera, però, en aquest racó de l’Alt Empordà s’hi elaboren altres referències que segueixen els mateixos principis: el treball honest per oferir uns vins capaços d’expressar l’herència. En les 28 hectàrees propietat del celler hi conviuen vinyes més joves amb d’altres que tenen fins a vuitanta i cent anys, la majoria plantades amb varietats autòctones com la carinyena o el lledoner en les seves diferents variants. El resultat d’aquest treball són tres vins blancs (Verd d’Albera, Flor d’Albera i Masia Carreras Blanc); tres vins negres (L’Oratori, Selecció Vinyes Velles i Masia Carreras Negre); el ja esmentat Claret d’Albera; i els dolços (Masia Pairal Can Carreras Muscat i Masia Pairal Can Carreras Garnatxa d’Empordà).
Entre aquestes referències destaca el Verd d’Albera 2019, procedent de vinyes amb predomini de garnatxes i macabeus, si bé el cupatge conté també muscat, lledoner roig i chardonnay. La particularitat d’aquest blanc és que, un cop vinificat, el vi reposa 9 mesos amb les mares en tines subterrànies de formigó. Es tracta d’un vi fresc i agradable, apte per a gaudir-lo amb amics i família tot acompanyant l’aperitiu, una taula de formatges, un arròs o un peix al forn. Tampoc ens podem oblidar del Selecció Vinyes Velles 2017, que s’elabora a partir de raïms de lledoner i carinyena seleccionats entre les vinyes més velles de la propietat, en el mateix moment de fer la verema. Un cop vinificat, el vi reposa 9 mesos en tines de formigó sota terra i 12 mesos en bótes de roure. Aquest és un vi madur i complex, pensat per a ser apreciat mentre es degusta una carn de caça, un rostit o un estofat.
Tots ells busquen traslladar a la copa el lloc que els veu néixer i la tradició apresa per les mans que els treballen, un saber fer que es fonamenta en la senzillesa i el respecte pel coneixement acumulat al llarg del temps. En l’estima a una gent i a un paisatge. I en la memòria que perdura.
