El centenari del quadre que vincularà per sempre l’artista amb el Mas Miró dinamitza l’activitat cultural al Baix Camp
Fa 100 anys que Joan Miró acabava de pintar a París el quadre La Masia. El començava un any abans, el 1921, en un cavallet amb vistes privilegiades al Mas Miró, a Mont-roig del Camp, on hi passaria tots els estius, inspirant-se i creant. A partir de 1940, en un estudi que es va fer construir. “Volia que fos un resum de tota la seva vida al camp. No és un inventari simple, és la seva connexió amb el paisatge i la natura, amb les coses més senzilles i quotidianes, que després veurem repetides al llarg de la seva obra, amb altres llenguatges i en alguns casos amb deconstruccions”, dirà la historiadora i museòloga Elena Juncosa Vecchierini, directora de la Fundació Mas Miró i comissària dels actes del centenari de La Masia. I afegeix: “És l’essència de Miró. Hi ha des del gran eucaliptus al centre fins a un petit caragol. És el paradigma de com partint d’una realitat tan concreta i tan local com Mont-roig es pot arribar a ser universal”. Ho comenta amb el record encara molt viu de l’activitat que han celebrat al mas l’últim cap de setmana de juny, que ha recreat l’estiu de 1922 tal i com el va sentir Miró: “A banda d’un homenatge, perquè Joan Miró sempre arribava a Mont-roig del Camp entre Sant Joan i Sant Pere, hem volgut experimentar com es preparava la masia per rebre’l, amb tot d’animals, d’olors i de sensacions. Hem reproduït el moment històric per entendre no només com l’acollia una comunitat dinàmica i treballadora sinó en quin marc va pintar el quadre, influït per un paisatge vibrant de sensacions, perspectives i veus que donarà lloc, després, al seu procés creatiu ric i excepcional”.
L’obra que rubrica l’empelt de Joan Miró a Mont-roig del Camp fa cent anys i la Fundació Mas Miró no ho ha volgut passar per alt, sinó que desplega un ventall d’activitats pedagògiques, participatives, multidisciplinars i virtuals que exploren l’univers mironià perquè tots els públics s’apropin a la figura del geni. El centenari va començar a l’abril i s’allargarà fins a finals d’any, emmarcant la importància del context social, paisatgístic i sensorial de Mas Miró, per connectar encara més el públic, local i estranger, amb l’artista. “El crític d’art Sebastià Gasch, amic de Miró, ja escriu el 1928 que per entendre a un artista has d’anar a on hi ha la seva realitat i el seu origen. Per això Miró tindrà visites tan il·lustres a Mont-roig, entre les quals l’escriptor nord-americà Ernest Hemingway, perquè entenen que és el lloc al món de Miró, que és el seu paisatge emocional més important per bé que va viure en moltes ciutats. No és un discurs inventat, és el que hem escoltat, llegit i ara intentem fer vident durant el centenari”, explica Elena Juncosa. La historiadora remarca que no només Mont-roig influeix a l’artista, sinó que la seva creativitat i curiositat s’estén per altres municipis del Priorat i del Baix Camp, una comarca aquesta última on avui se circumscriuen les Muntanyes de la Costa Daurada. “Miró no era un ermità, ressegueix el paisatge més proper, la platja, el poble i l’ermita de Sant Ramon però també feia excursions en bicicleta pel Baix Camp com recorda a la seva correspondència. Deixa constància en una missiva que ha caigut i que ha de fer repòs uns dies. Hi ha connexió més enllà de Mont-roig, primer pel vincle familiar, perquè l’avi era de Cornudella de Montsant, però també pel seu interès particular que queda reflectit a la seva obra més primerenca amb dibuixos i pintures de municipis com Prades”.
“La Masia representa el vincle entre Miró i el Mas però també el tancament de la seva etapa figurativa i el naixement del seu llenguatge únic i universal, el surrealisme”, destaca la directora de la Fundació Mas Miró. Reconeix que mai fins ara se li havia donat la importància que té en la configuració del seu relat, per bé que és una de les obres icòniques de l’artista i de les més estudiades. “La història de l’art no seria el mateix si Joan Miró no hagués pintat aquest quadre. Mas Miró és un espai que el va inspirar i 100 anys després ho continua fent. Per això hem donat veu a diferents artistes en el programa d’activitats del centenari, perquè volem que copsin també com els influeix l’espai i l’obra de l’artista”, advertirà. Dins d’aquesta voluntat s’inscriuen el concert-taller amb Hèctor Parra i “La Masia ressonant a través de 7 constel·lacions” que presenta en preestrena mundial 7 de les 23 constel·lacions que conformen un cicle poètic inspirat en la sèrie mironiana, l’espectacle sonor escrit i interpretat per l’actor Pol López “Siliqua Story Walker” que, partint de l’absurd farà reviure a l’espectador un paisatge tan singular i significatiu per l’artista, seguint el mandat “d’escoltar el crit de la terra”, i l’exposició inèdita a l’església Vella de Mont-roig amb models originals en guix de les escultures de Miró.
“A Mas Miró no tenim un espai on programar exposicions temporals, sinó que anem renovant les activitats perquè el visitant torni. Oferim maneres de mirar renovades, estirem de fils nous per ampliar el discurs artístic i això és el que hem volgut fer també amb la programació del centenari de La Masia, entendre-la amb els cinc sentits”, sintetitza Elena Juncosa. Un dels moments àlgids arribarà a l’octubre amb la connexió virtual entre la National Gallery of Art de Washington, on hi ha exposat el quadre, i Mas Miró. Serà una conversa entre Hary Cooper, senior curator and head of modern and contemporary art, i Joan Punyet Miró, net de Joan Miró, durant la qual dialogaran sobre la importància del context de la masia i Mont-roig per l’artista. “Per primera vegada s’unirà en una sola pantalla el quadre de La Masia i la imatge actual del mas, concretament la façana que és model de la icònica pintura”, explica Elena Juncosa. “És un quadre que viatja molt poc, ni per logística ni per espai ni per altres circumstàncies el podíem acollir a Mont-roig. Però que la connexió hi havia de ser, és evident. Serà un moment especial”, conclou.
Ella, que ha estudiat tantes peces artístiques de Miró i ha navegat i aprofundit en la seva correspondència i obra fruït, entre d’altres, del Premi Pilar Juncosa d’investigació que li va atorgar la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca l’any 2011 i que va ser essencial per obrir al públic Mas Miró, revela: “He vist La Masia en dues ocasions, a Barcelona i a París, i sempre se’m posa la pell de gallina. No és el mateix veure’l imprès en un llibre que tenir-lo al davant dels teus ulls. Em passa al mateix quan entro a l’estudi del Mas Miró, a Mont-roig. M’emociona saber que aquest i molts altres quadres són pintats i concebuts al mas i és inevitable pensar en totes les anècdotes que amaga cada peça. Per exemple, La Masia, quan se l’emporta Hemingway en un taxi i per les seves dimensions han de col·locar-la sobre el taxi i com que el vent bufa, Miró ho descriu com una vela”. Juncosa no abandona l’anecdotari perquè sap que alimenta el valor d’unes peces que van començar sent molt humils abans de ser mundialment reconegudes: “A París, un marxant li va dir a Joan Miró que La Masia era massa gran, li suggeria que el partís en 9 trossos, perquè seria més fàcil de vendre ja que les dimensions dels apartaments parisencs són reduïdes”.
Des de la Fundació Mas Miró s’ha treballat insistentment i amb molta cura en el centenari, amb una aproximació més íntima i humana, sumant mirades còmplices i expertes, per enaltir i consolidar la rellevància de l’artista, nascut a Barcelona però forjat a Mont-roig. “No treballar és morir-se”, deia Joan Miró. I amb aquesta afirmació que rescata la comissària del centenari, resumeix la voluntat i la intensitat amb què treballava l’artista. L’art com una necessitat vital. Arribar a Mont-roig per “descansar i fer l’índio”, però molt breument, per situar-se i per després recollir-se al taller per crear. “Venim d’una època molt difícil després d’haver viscut la pandèmia, però tornem amb una programació molt potent i ambiciosa. Volem arribar a nous públics i més variats, establir vincles amb altres institucions i inspirar el conjunt del territori amb la voluntat que tothom acabi entenent Joan Miró”, insisteix Elena Juncosa. Comprendre la seva obra, però especialment el seu lligam amb Mont-roig i el Baix Camp. Com ell mateix va escriure: “Cal tenir els peus ferms a terra per poder fer grans salts cap amunt. És precisament el fet de baixar algun cop a terra el que em permet volar”. Aquesta o altres reflexions tan significatives de l’artista quedaran recollides segur en el llibre “Mas Miró, rastros del habitar. Relatos dispersos de la Masía de Joan Miró”, que Elena Juncosa publicarà a principis de 2023, resseguint el fil del Premi d’Investigació, tot recorrent la història més oculta d’una masia que va sentir el batec de Joan Miró fins l’estiu de 1976, que va ser l’últim que el va acollir abans de la seva mort. Un mas que amb el centenari es reivindica i permet endinsar-se més i millor en l’univers d’un geni que va deixar per escrit el seu vincle amb la terra. Aquest, de 1959, li escriu a l’artista francès Yvon Taillandier: “Considero el meu taller com un hort…Faig feina com un pagès, o com un viticultor. Les coses vénen a poc a poc. Les coses segueixen el seu curs natural. Creixen, maduren. S’han d’empeltar. Cal regar-les. Així maduren en el meu esperit. Per això treballo sempre en moltíssimes coses alhora”.
______________________________________
Comtingut amb el suport de Muntanyes Costa Daurada
