Ara ja fa un mes que la COP va acabar. Després de les Festes de Nadal més caloroses que recordo, i d’haver vist per la “tele” imatges de gent en calça curta pels carrers de Nova York, us escric aquestes línies amb un recull d’idees i valoracions postCOP.
Sis anys després de Copenhaguen… la COP més mediàtica fins al moment ha assolit alguns dels objectius que ja en aquell moment es trobaven a les sales de negociacions. Fet que en sí, i malauradament, ja és notícia.
195 països han signat aquest Acord, del què nombroses publicacions han destacat els següents punts. És un acord:
• Global.
• Vinculant.
• Que marca un límit a l’increment de la temperatura mitjana global
• Que reitera l’ús del Fons Verd, creat al 2010, de 100.000 milions de dòlars anuals per realitzar accions d’adaptació al canvi climàtic en els països en vies de desenvolupament.
Però si anem una mica més enllà, i reflectint algunes de les opinions que he escoltat en els dies posteriors a la COP.
• Global: satisfacció perquè tots els països han signat un acord “vinculant”.
• Vinculant: les paraules de l’acord han estat triades a tot detall, com per exemple sacrificant un “hauran” per un “haurien”. Així doncs, sí hi ha un text de consens, però és insuficient per garantir l’acompliment de l’objectiu de no superar en més de 2ºC la temperatura mitja global del planeta o per garantir una conseqüència vinculada.
• Que marca un límit a l’increment de la temperatura mitjana global: els 195 països es comprometen a contenir l’augment de la temperatura “molt per sota dels 2 ºC” respecte a l’era preindustrial i de seguir esforçant-se per limitar aquest augment a 1,5 ºC. L’ús de les paraules “molt per sota” m’ha semblat ben curiós, així com molt poc concret per aparèixer en la definició d’un objectiu. Tanmateix, es marca un límit a l’increment de la temperatura mitjana global, i per tant, tots els països que signen l’acord s’hauran de marcar un límit i un procés de decreixement d’emissions.
• Que reitera l’ús del Fons Verd de 100.000 milions de dòlars anuals per realitzar accions: el Fons Verd estarà destinat a cobrir els costos de mesures de prevenció però no mesures de responsabilitat o compensatòries pels efectes del canvi climàtic.
Així doncs, aquest cop sí que hi ha hagut acord… Un acord políticament bo perquè vincula a tots els països però científicament insuficient i poc concret. Un acord amb punts que s’han quedat al tinter: apostes més fortes per les energies renovables, canvis en el model de consum i de dinamització dels sectors econòmics, per exemple incorporant criteris ambientals i socials en els nuclis dels negocis, o mesures concretes pels països amb una vulnerabilitat més elevada.
Malgrat tot però, un acord que és un inici, un inici que hem de saber aprofitar.
Més enllà de l’objectiu marcat, ara falta veure com es concretarà i es traslladarà a accions materialitzables, i amb efectes quantificables per poder fer un seguiment d’aquest Pla d’acció Global en el que es comença a treballar a partir d’ara. La voluntat i acció de les persones, sigui en el sector, rang o posició que sigui, seran les que marquin la diferència.
Gràcies a ser l’actual presidenta del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya, he pogut recollir en aquest post opinions d’alguns membres de la Junta del COAMCAT com ara Josep Escarrà, Cinthia Pereira, Ariadna Claret, Xavi-Andoni Tibau, així com la de l’assessor de polítiques ambientals Sergi Rovira.
Igualment, voldria agrair a 4 professionals del sector ambiental, amb els que tinc el plaer d’haver coincidit en diferents ocasions en esdeveniments relacionats amb el canvi climàtic, la seva col·laboració en aquest post, valorant la COP21 així com plantejant una acció concreta que pensen que s’hauria d’emprendre.
Anna Pérez (ambientòloga experta en canvi climàtic i membre del Moviment per la justícia climàtica).
“París em genera sentiments contradictoris. Conec bé el procés de decisió de Nacions Unides com per saber que és un acord bastant bo, segurament del millor que podíem aconseguir. Realment s’ha fet història amb aquest tractat. Ara, s’ha de deixar clar que és massa poc ambiciós i que ens porta a un escalfament per sobre dels 2 graus centígrads. Potser és naïf pensar que canviarem alguna cosa des de Nacions Unides, i per això dic que ens queda molta feina per fer, sobretot a nivell local, per construir un món just social i ambientalment, lluny del canvi climàtic.”
Acció concreta: “Implicar-se. Necessiteu una ciutadania activa que entengui el problema del canvi climàtic i el posi a la seva agenda personal i local.”
Sergi Rovira (assessor de polítiques ambientals).
“Destacaria dos fets que em semblen importants:
A l’àmbit internacional, els acords són lents, per tant, l’acord de París és un pas més en el bon camí, però sobretot, és important que els estats han de posar el canvi climàtic a les seves agendes. Se’n parla i se’n parlarà. (De totes maneres, ara no hi haurà una altra cimera amb tant ressò fins el 2020).
Per a mi, la part més important és la gran mobilització ciutadana i de política local que hi ha hagut i continua havent-hi. Jo crec que la solució està venint per aquí i els presidents i ministres s’hauran d’implicar quan vegin que la ciutadania, d’acord amb els governs locals, els ha passat al davant.”
Acció concreta: “Assolir compromisos quantificats i temporalitzats de reducció d’emissions a nivell local, que assumeixin els nivells de 1990 a través d’acords entre els governs locals i la societat, que s’implementen a partir de plans d’acció climàtica.”
Javier Martín Vide (Catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona i coordinador del Grup d’Experts de Canvi Climàtic de Catalunya).
“Estem gairebé tots i totes esperançats amb l’Acord assolit a Paris. Sens dubte és un punt d’inflexió, cap a la bona direcció, en la lluita contra el canvi climàtic.”
Acció concreta: “És molt important el caràcter revisable i dinàmic de l’Acord de Paris, de manera que el seguiment i el control estricte, transparent i internacional de les emissions de cada estat, així com la seva actualització a la baixa, són accions cabdals per l’èxit de la seva aplicació.”
Cristina Ribas (Presidenta Associació Catalana de Comunicació Científica ACCC).
“Els canvis institucionals són molt lents: 50 anys entre les primeres evidències del Canvi Climàtic i l’acord polític. Malgrat tot soc optimista perquè els cicles de reacció social van ara més ràpid gràcies a les tecnologies de la informació digital.
Hi ha canvis en el tractament en els mitjans: ara relacionen clarament els problemes ambientals (contaminació, afectacions en el clima…) amb el sistema socioeconòmic i els hàbits de vida, apareix l’escàndol Volkswagen i hi ha una opinió desfavorable al frau contra el medi ambient…”
Acció concreta: “Promoure el periodisme activista.”
___________________________________________________________________
INFORMACIÓ D’INTERÈS
Infografia d’Anna Pérez Català.
Article a Crític de Naomi Klein.
Observatori Fabra
