Existeix l’estereotip que les comarques de l’anomenada Catalunya Nova són comarques amb pocs masos o masies. De fet, la repoblació d’aquestes terres després de la reconquesta als sarraïns s’efectua a base de població en petits pobles. Però hi hagué també una important implantació de població en masies i molins fariners i si es fa un recorregut per la comarca trobarem un bon nombre de masos escampats pel territori.
Segurament que la seva implantació és molt menor que l’existent a les comarques de la Catalunya Vella però després d’un inventari exhaustiu es pot comprovar que només a la Conca estricta o històrica podem trobar fins a uns 200 masos i més de 40 molins, destacant els termes de Vimbodí i Poblet, l’Espluga de Francolí i Montblanc (amb la incorporació de l’antic terme de Rojals) com els termes municipals amb un índex més elevat de masos i molins.
Els masos de la Conca acostumen a ser masos petits amb planta baixa i un sol pis. També hi trobem grans masos com els d’en Gassol, la Sabatera, mas Vell i mas Nou a la zona de Prenafeta, el mas d’en Xup a l’Espluga de Francolí, el mas de Dalt i el mas de la Cova a Vimbodí i Poblet, el masos de l’Arasa i del Cogul a Vallverd o els masos del Duc, Celdoni i Sanahuja a Forès.
Tots els masos de muntanya de la zona de Rojals tenen unes característiques especials. L’antic terme comptava amb més d’una cinquantena de masos. Molts d’ells eren masos balmats que aprofitaven la balma d’una roca o cinglera per la seva construcció.
Aquest important nombre de construccions, afegides a les nombroses pallisses i casetes de tros escampades pel territori, configuren la identitat pròpia del paisatge de la Conca. Un paisatge que ha anat canviant així que els masos foren abandonats. Amb l’abandó de la vida al mas també s’anaren perden les activitats agrícoles i ramaderes que l’envoltaven donant pas als erms i el ressorgiment del bosc.
Actualment són pocs el masos o molins que encara resten dempeus i encara menys els que són habitats. Malauradament, el patrimoni arquitectònic i cultural que representaven els masos i molins està en un estat deplorable. Són més els masos enrunats que els que encara resten en peu.
