La Conca de Barberà, en evolució constant

Si parlem de la Conca de Barberà, parlem de Tarragona, de conreu de vinya, d’exportació de vi, d’aiguardent, de cellers cooperatius, de clima temperat, de poques pluges, del riu Francolí i del ressorgiment de varietats autòctones que estan aportant a la zona un segell d’autenticitat i protecció, reivindicant el territori.

En una comarca dedicada gairebé de manera exclusiva a la vinya, va arribar com a la resta de territori la fil·loxera, però els barberencs en comptes de rendir-se i mirar cap a un altre lloc, es van reinventar, i de quina manera.

Avui ja són aclamats com autèntics lluitadors. La Conca respira saviesa a través de cares joves amb projectes molt interessants. Avui em decideixo a escoltar les respostes a algunes preguntes que em ronden pel cap: origen, identitat, recorregut, futur, etc. 5 cellers candidats es disposen a mostrar-me el seu terreny a través de les seves paraules i els seus ulls.

Una zona per descobrir sota la mirada de Carlania Celler

Carlania Celler va començar formant part del Viver de Celleristes el 2007, però el 2009 van decidir engegar el seu propi projecte. Tenen unes 9,5ha i fan unes 20.000 ampolles. El seu vi més particular el “Soofree”, un ancestral biodinàmic de parellada i trepat. Es confessen però, enamorats de totes les seves elaboracions perquè cada anyada i cada vi té les seves particularitats.

A ells els hi pregunto, quines característiques creuen que diferencien a la Conca en general i al seu terreny en particular, d’altres zones vinícoles.
Segons ells hi ha dues característiques que els defineixen i sospito que també defineixen la zona. Per una banda la seva defensa del trepat com a varietat autèntica i autòctona de la zona. El Plantarga, el Petit Carlania o Els Corrals són tres exemples que elaboren 100% amb aquesta varietat i en els que creuen fidelment. I per una altra banda formar part d’un projecte que dóna continuïtat al cultiu de les terres familiars. Creuen en l’agricultura responsable i en la biodinàmica. Els seus vins sense additius afegits neixen en una zona definida entre diverses cadenes muntanyoses: la Serra de Miramar, el Tallat, serra Voltorera, les muntanyes de Prades, etc. Els sòls de la Conca s’assenten sobre sediments fluvials. Per primera vegada escolto la paraula tapàs parlant del terrer. Em diuen que a la zona es refereixen així als sols argilosos que presenten unes capes de calç entremig. Una cosa més apresa.

Per ells, el seu creixement ha estat sempre lligat amb l’assoliment d’un compromís amb la terra. Ajudar als sòls a estar més vius, estructurats i actius, són part del seu èxit. Encomanar de la seva alegria, la terra és la demostració.

Com la cerca continua, fa néixer un clàssic:  Celler Carles Andreu

Hi ha documents datats del 1738 que diuen que la casa de Carles Andreu ja era un lloc de venda d’aiguardents i productes agrícoles. La data més antiga que parla de la producció de vi és del 1781, però d’això ja ha plogut i molt. Durant el segle XX, la família es va integrar al sistema de producció cooperativista de la Conca. Als anys 80 després que en Carles, pare d’en Bernat, estudiés viticultura a Montpellier, va començar a treballar en diverses cooperatives, a més de treballar les 65ha de producció pròpia. El 1991, sense abandonar el moviment cooperatiu, decideix iniciar en paral·lel l’elaboració de cava a la casa pairal. Tret de sortida amb 3000 ampolles, avui ja elaboren unes 140.000. Dediquen 1/3 de les seves vinyes a l’elaboració pròpia i les 2/3 parts restants van a una cooperativa local. Uns números que infonen respecte.

Després d’estar presents tants anys com a protagonistes no puc evitar què em volti una pregunta al cap. Quin és el secret de seguir sent un projecte tan potent amb un llegat històric tan arrelat i continuar tenint èxit? Com pot convertir-se un projecte en un clàssic sense caure en la monotonia?
Crec que no és una pregunta gens fàcil la veritat i en Bernat m’ho corrobora. Diu que la intenció del celler sempre ha estat la creació d’un ventall de vins que siguin representatius del seu origen i la seva realitat. No em nega que hi ha una part de vins que ja es consideren tot un clàssic, i els agrada, però per arribar a aquest punt han recorregut un llarg camí. La manera més divertida és arribar a aconseguir aquests “mites” a través dels experiments que permeten conèixer els límits. Un cop els trobes, has de ser capaç d’establir on fixar el teu clàssic. Els hi encanta jugar amb les seves varietats, climes i tradicions, i la investigació és el que més els emociona. Miren enrere i valoren tot el que han fet, miren enfora i intenten entendre com els visualitzen els altres. La seva visita a altres cellers, altres zones i conèixer altres tipologies de vi, són part de la clau de la seva fita, que no és una altra que la cerca continua.

Més enllà de la doble fermentació, cercant el mètode ancestral de Mas de la Pansa

Mas de la Pansa va veure la llum el 2016. Pot semblar un projecte molt jove, però el seu naixement sorgeix després d’un procés de meditació molt profund. Tot i que la família disposa de 40ha, només utilitzen 3ha velles que donen molt poca producció, per això només fan al voltant de 2000 ampolles. Quan el 2019 surti al mercat el seu negre de trepat, serà pura essència de la Conca perquè és del que han fet menys ampolles. Petites produccions amb gran cor.

El trepat de la Conca ha estat molt conegut per formar part de les dobles fermentacions de moltes ampolles de carbònic amb DO Cava. Molts dels rosats que coneixem tenen trepat al seu cupatge. Us ho havíeu plantejat alguna vegada?

L’Imma de Mas de la Pansa elabora però un ancestral. Diu que el seu naixement va ser conjunció de diferents factors. Es declara molt fan dels escumosos, però no s’havia plantejat en cap cas d’arrencar amb una elaboració d’aquestes característiques. “Va ser la vinya la qual va indicar-me el camí” confessa. Després de diversos controls de maduració, van veure que la maduració fenòlica i la mecànica no anaven en la mateixa direcció i van pensar que havien de trobar una alternativa al vi negre que tenien al cap. La seva conclusió va ser directe: “farem el que demana la vinya que fem”. El resultat va ser un vi amb poc grau alcohòlic, poc color i molt bona acidesa. Pensant en diferents estils, el mètode ancestral va sorgir com a opció i van creure que seria la millor manera per representar la varietat i l’anyada.

Creuen que va ser el detonant per canviar de rumb en el projecte i llançar-lo cap a fer alguna cosa diferent del què s’havia fet fins al moment. Potser el destí ja estava escrit i la vinya ho sabia.

L’Imma ho té clar: “he après moltes coses, però hi ha una que m’ha quedat molt clara sempre t’has de deixar guiar pel que et diuen els raïms, ells són els que realment configuren el teu futur”. Poesia vinícola en constant evolució.

Projectes de petit tamany i de gran cor. Succés Vinícola és l’exemple.

Potser són el celler que va començar més jove al territori. Aquesta parella d’enòlegs formada per l’Albert i la Mariona, van estudiar junts i mentre acabaven enologia van decidir començar el projecte. Van començar al Viver de Celleristes el 2011 i el 2016 van fer la seva primera tongada de vins de garatge al seu propi espai.

La majoria d’hectàrees que treballen són del pare de l’Albert. Fan 60.000 ampolles en total, l’elaboració més petita la d’El Pedregal amb només 800 ampolles. Segueixen una filosofia: escoltar al raïm i a la gent que hi viu al seu voltant.

Posen cara a l’exportació sense cap mena de dubte, i en el grup de joves enòlegs que col·loquen el seu vi al voltant del nom, ells hi són sempre. Creuen que és una manera de donar a conèixer la Conca, però creuen també que els hi falta molt a fer.

-Us considereu cas d’èxit? – els hi pregunto directament.

La Mariona arrenca a riure “això de l’èxit és molt relatiu. Nosaltres fem vi per gaudir i fer gaudir a la gent que el consumeix.”. Per ells la clau del seu “èxit” és aconseguir viure de la seva passió. En cap cas els hi passa pel cap enriquir-se, tenen molt clar que per arribar a aquesta fita haurien d’haver triat una altra professió.

Li costa explicar-me per escrit quina és la seva filosofia, no entenen cap explicació si no és davant de la vinya, davant del que elaboren tot sembla molt més fàcil. Però tastant el què fan i veient com s’expressa, tinc molt clar que la seva fita és traslladar el cor de la Conca a la copa. Ser capaç de veure l’essència en el reflex de la copa no és tan fàcil, però ells ho aconsegueixen.

I on ens veiem en el futur? Vins de Pedra respon amb gest artístic.

La Marta Pedra lidera el projecte de Vins de Pedra. Tot i que actualment tenen 25ha, només elaboren vi amb 10ha. Treballen les vinyes amb agricultura responsable, cal ser coherent amb aquesta vida. Arribaran aviat a ser ecològics, però el que més li preocupa és tractar el terreny de manera sostenible. La seva primera anyada va veure la llum el 2012, des del 2010 ja treballava al celler de manera artesanal.

I quin és el futur de l’enoturisme a la zona Marta? – li pregunto.

Ella creu que la DO Conca de Barberà té un futur molt prometedor. Són una zona encara poc coneguda però amb molt potencial. La seva gama de vins van en sintonia amb les tendències actuals vinícoles: fins, frescos i subtils. Valora molt positivament la quantitat de projectes engrescadors que han sorgit a la zona dirigits per gent jove. Tots ells elaboren vins excel·lents i tenen un gran força. Energia nova a una zona històricament vinícola. Tots ells defensen el trepat com a varietat diferenciadora i fer front comú sempre ajuda. El trepat a més, és una varietat que desperta molta curiositat tant en el mercat proper com a l’estranger, i per tant podria ser un gran impuls per donar-se a conèixer.

El paisatge i la història de la Conca són molt rics i atractius, per tant l’enoturisme té unes bases sòlides que són perfectes com a punt de partida. El recinte emmurallat de Montblanc, el Monestir de Poblet i la Ruta del Císter, formen part d’aquest patrimoni vinculat directament al cultiu de la vinya i la producció de vi. Segons la Marta, són actius que s’han d’aprofitar i potenciar l’enoturisme fortament. Alguns cellers ja hi treballen, i de mica en mica, es podria convertir en un motor per donar a conèixer els vins de la Conca. La proposta enoturística de Vins de Pedra parteix de la base de la seva Torre de Tastos. Una construcció medieval de 7 plantes amb unes vistes increïbles de Montblanc. A la part inferior és on va començar el projecte la Marta i ara els hi serveix com a punt de partida per conèixer el Montblanc Medieval més autèntic.

Teixir complicitats amb el territori resulta relativament fàcil, el Mercat Medieval, la Festa del Trepat o  la Festa de la Verema són bons aparadors per als vins de la Conca de Barberà. Està clar que el futur s’ha de forjar amb col·laboració i fent equip, això és el secret de fer-se grans en presència, perquè en cor ja ho són.

5 projectes que comparteixen moltes característiques però que ofereixen 5 visions diferents i molt interessants de la Conca i el seu futur. Una petita recopilació per reflexionar i estar molt atents a la seva evolució.

I a tots aquells que em deixo pel camí, mil disculpes, però podeu estar tranquils perquè estic segura que ens trobarem pel camí (empedrat) de Montblanc.