Reflexió des de la transformació impulsada pel Monestir de Poblet
La pandèmia que vivim ha generat una crisi sense precedents a escala mundial, amb uns costos humans, socials i econòmics que encara desconeixem, perquè sembla lluny d’acabar. Si una cosa sabem, però, enmig de tanta incertesa, és que el model de desenvolupament que ens ha portat fins ací no pot mantenir-se sense empitjorar la crisi sistèmica en la qual estem immersos, que té moltes dimensions, de les quals la crisi climàtica i la de biodiversitat són les dues més greus, globalment.
La recuperació dels efectes de la pandèmia dependrà de la nostra resiliència i capacitat de transformació cultural, social i econòmica. Estem en una cruïlla històrica: seguir augmentant les tendències insostenibles, augmentant la vulnerabilitat humana, o canviar de rumb. La Conca de Barberà, té molts aspectes a favor per impulsar canvis positius: un paisatge mediterrani amb bona qualitat ambiental i ecològica, un equilibri de sectors econòmics, amb un sector primari viu i creatiu, i una societat civil articulada. Entre els canvis a impulsar en voldria destacar tres:
- Fomentar polítiques de producció, consum i inversió que tinguin en compte els límits ecològics comarcals i evitin generar un deute inassumible per a les generacions futures. Prioritzar la responsabilitat ètica de la proximitat i materialitzar-la. Ajudaria molt una fiscalitat ambiental progressiva que incentivés totes les iniciatives de l’economia circular adients, i que penalitzés les que s’hi oposen.
- Transformar el model de mobilitat actual insostenible en un altre més segur, menys agressiu amb el medi ambient i de menor consum de combustibles fòssils, fomentant el transport públic, les xarxes de proximitat i les alternatives de mobilitat no motoritzada.
- Transformar el sistema agrícola actual vers la sobirania alimentària basada en l’agroecologia i la producció d’aliments saludables de qualitat, amb unes condicions de treball dignes; fomentant les relacions de proximitat entre productors i consumidors i promovent la revitalització d’una nova ruralització on tant les persones com els sòls, l’aigua, la biodiversitat i el paisatge en siguin beneficiaris.
En definitiva, es tractaria de convertir l’adaptació al canvi climàtic i la protecció i restauració ambiental inajornables com els principals pilars d’un nou model, més just i frugal, inspirat en la interdependència que existeix entre la salut i benestar humans i la salut de la natura i la Terra. Canviar les tendències insostenibles actuals demana coratge i creativitat, connectar amb les virtuts dels nostres avantpassats, que mostra el Museu de la Vida Rural de L’Espluga de Francolí o la tradició cooperativista de Barberà de la Conca. Construir alternatives viables abans que no quedi cap més opció demana que cadascú assumeixi responsabilitats, aprenent a gestionar crisis i incerteses. Però estic convençut que aquesta seria la millor herència que podríem deixar a les generacions venidores, que hauran d’enfrontar situacions molt més difícils que nosaltres.
Un bon referent comarcal, en aquest sentit, és el monestir de Poblet. L’any 2007, el nou Prior (físic, filòsof i teòleg) va impulsar la conversió ecològica de les seves instal·lacions, equipaments i hortes, sense que ningú els ho exigís, inspirat en els valors i tradició propis del monacat cistercenc i fent ús del millor que pot oferir la ciència i la tècnica actuals, amb lúcid realisme i sàvia prudència, virtuts essencials, que expliquen l’extraordinària resiliència d’aquestes comunitats.
____________________
Contingut inclós dins del cicle “Dimarts de reflexió” creat i publicat conjuntament amb el Museu de la Vida Rural.
