Maridatge d’art i vi – Part 3: la música
No podem tocar la música, però ella pot tocar-nos a nosaltres.
La música sempre ha sigut un element vital i imprescindible per a moltes persones. Aquelles melodies que coincideixen amb les lletres. Encara hi ha dies que em costa creure que al llarg de la història, s’hagin creat cançons o peces musicals que hagin canviat els nostres dies d’una manera tan singular. Com aquell vi que un dia beus i t’adones que guardava tots aquells matisos dins seu. A mesura que es va oxigenant, comença a parlar i té tantes coses a dir, que no pots parar de prestar-li atenció. Sempre he considerat que les paraules i les melodies creen una relació harmònica extraordinària.
La composició d’una peça de música, és comparable a la d’un vi. Selecciones les varietats que millor s’avindran per crear una obra única. Aleshores arriba el moment, obres una ampolla, les aromes parlen per si soles i les acompanya aquella cançó… La garnatxa negra amb els seus diversos ritmes i melodies improvisarà i farà la seva lliure interpretació; com el Jazz, on cada composició té una estructura complexa que no es pot delimitar. La carinyena de caràcter popular i ritme marcat, derivarà diferents matisos depenent del seu estil; tocarà en aquella banda de rock i s’adaptarà al seu públic donant el millor en cada tast. El chardonnay ens refrescarà a tots amb la cançó de l’estiu que se’ns enganxarà i no podrem parar de cantar. El macabeu i la garnatxa blanca seran les varietats que compondran aquella òpera tan aclamada; el macabeu farà l’obertura i amb el seu preludi, donarà lloc a la garnatxa que aportarà aquella complexitat a la simfonia del primer acte. Finalment, la intensitat del syrah ens farà percebre a flor de pell aquella, inoblidable, banda sonora de cine.
Per un moment, ens trobem amb un espectacle digne del millor escenari. El sentit de l’olfacte, del gust i de l’oïda units per una de les millors causes: gaudir d’una bona estona amb l’art de la música i el vi, sigui sols o acompanyats. En aquell moment sabrem que no necessitem res més, que per un instant tindrem tot el que estàvem buscant -o el que ni tan sols sabíem que necessitàvem-. Haurem trobat la banda sonora d’aquells vins. Resulta que només havíem d’escoltar-los amb atenció, per saber que ens deien aquelles varietats de raïm quan les portàvem al nas o a la boca. El mateix passa amb la música, quan t’atures i entens que aquella cançó té alguna cosa que la fa especial.
Després de parlar de les etiquetes com a projecte d’intervenció social i la performance; l’art visual i efímer. Volia finalitzar aquest cicle de maridatges entre l’art, el vi i les persones amb la música. Un vincle infinit. La música està present en tots els escenaris. Sí, en el món del vi també hi sona música. Són molts els cellers que al llarg de la seva història han unit la música amb el vi, així com projectes culturals que han fet servir la melodia per acompanyar, madurar o donar forma als seus vins en diferents formats artístics. La raó, la música ens fa experimentar moltes sensacions, igual que el vi que amaga una història que més tard percebràs en el tast. Després d’uns quants maridatges entre l’art i el vi, he arribat a la conclusió que quan l’art et toca, no pots fer més que involucrar-t’hi, deixar-te emportar i sentir.
_______________________________________________
