JJOO d’Hivern i realisme: preguntes que cal respondre

Amb l’anunci d’una consulta al territori de l’Alt Pirineu i Aran, s’ha intensificat el debat social sobre la candidatura dels Pirineus per als Jocs Olímpics d’Hivern de l’any 2030. Diversos programes de molta audiència, com el FAQs de TV3 o el Matí de Catalunya Ràdio, han mostrat els diversos punts de vista, tant dels partidaris com dels detractors. I si en una sola coincideixen totes les parts, és en la falta d’informació, en la manca d’un projecte sobre el qual opinar amb fonament. I, certament, resulta estèril debatre una iniciativa de la magnitud d’uns Jocs Olímpics sense tenir cap proposta damunt de la taula.

Escoltant les opinions, sobretot dels favorables a impulsar la candidatura, els arguments es basen en un seguit de promeses que no s’han concretat enlloc. I més enllà de les promeses, és evident que sense exposar, amb detall, tot el que es proposa (i els seus potencials impactes socials i ambientals, positius i negatius), és impossible un debat democràtic honest. Des del Govern de la Generalitat es diu que el projecte està en redacció i que abans de la consulta es presentarà. Així doncs, aquest article apunta algunes preguntes que pensem que el projecte hauria de respondre.

Un primer bloc de preguntes —essencial en un esdeveniment esportiu hivernal— fa referència a la ubicació de les proves i a la disponibilitat de neu associada, un aspecte que a la vegada pot implicar altres regions (Aragó) o fins i tot altres països. Així doncs, volem saber:

  • En quines estacions d’esquí i en quines localitats es farien les proves, i en quina època? A Catalunya, per exemple, la quantitat de neu sol variar força entre les estacions de la Cerdanya, les del Pallars i l’Alta Ribagorça, i la de la Val d’Aran. Les cotes on començarien i acabarien les proves (sobretot les d’esquí alpí i de fons) és, també, una altra qüestió important en aquest àmbit.
  • Quina probabilitat hi hauria de tenir prou neu (i amb qualitat suficient) en cadascuna de les estacions que acollirien les proves? En aquest sentit, i considerant que ens trobem en una situació d’emergència climàtica (decretada per tots els governs), resulta clau respondre la pregunta utilitzant les dades, les projeccions climàtiques i els diversos informes elaborats fins al moment per la comunitat científica.
  • I d’acord amb les probabilitats de neu exposades i els requeriments olímpics, seria suficient la neu estimada o caldria un reforç amb neu artificial per garantir-ne la viabilitat? En cas que calgués produir neu, hi hauria prou aigua disponible a les estacions, també en base a les projeccions associades als informes sobre canvi climàtic?

Un segon bloc de preguntes està relacionat amb les construccions previstes. Sembla que amb les noves directrius del COI, només caldrà fer allò estrictament necessari. Més enllà d’això, no en sabem res. Ni tampoc coneixem els impactes potencials que generarà el que s’acabi construint. Així, com a mínim, caldria saber:

  • Quines noves construccions (viles olímpiques, accessos, grades, aparcaments, canons de neu, etc.) es projecten i a on? Quines d’aquestes quedaran fixes i quines es desmuntaran un cop acabat l’esdeveniment? I de les fixes, quin ús futur se’n preveu?
  • Quins impactes ambientals i paisatgístics provocaran les noves construccions?
  • Quines emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) generaran els desplaçaments dels esportistes i dels visitants a les subseus olímpiques?

I un darrer bloc, que també està generant un enorme debat gens fonamentat, és el de les inversions paral·leles. S’està dient que els JJOO serviran per accelerar obres o inversions que fa temps que el Pirineu català necessita. Però, quines exactament? 

  • Quines inversions es faran (fibra òptica, noves carreteres i línies de tren, millores d’infraestructures existents, etc.) i a on? En base a quin model o document de planificació estratègica s’escolliran aquestes inversions?
  • Quin pressupost tindran aquestes inversions? Quines administracions les finançaran? Amb quins mecanismes es garantirà el compromís d’aquestes administracions per executar les inversions previstes (atès que, com se sol dir, el paper ho aguanta tot)?
  • Quins sectors i tipus d’activitats econòmiques es beneficiaran, a posteriori, de les inversions? Podríem estimar el benefici econòmic que generarien?

Amb aquestes preguntes ben resoltes, el debat seria realista i la consulta i altres processos participatius tindrien tot el sentit. Esperem, doncs, que es conegui aviat el projecte que està preparant la Generalitat i que el document doni resposta a totes les preguntes clau.

_______________________________________

Fotografia de portada: Eulàlia Moragas