“Que es sent quan et trobes destapant un vi de la teva quinta? Des del mateix instant que et ve a parar a les mans una d’aquestes ampolles: emoció i curiositat. I ganes de gaudir-lo! Sense perjudici. Brillant i fluid. De color robí prou cobert i amb delicats tons teula. Un vi com una casa. Una casa antiga de poble amb la façana engalanada (elegant i sòbria l’etiqueta amb la reproducció d’un original de Subirachs “Homenatge a Cànova”) i la porta restituïda per poder-hi entrar anys més tard (al febrer del 2002, les 7000 ampolles d’aquest vi foren retapades a mà amb 52 mil·límetres de suro natural). Una casa on fa anys que no hi entra ningú. Una casa amb un saló moblat d’ebenisteria fina, amb una caixa de cigars que ningú ha fumat tot just damunt de la tauleta del sofà…”
Les paraules no són meves, són de l’enòleg Jaume Martí, director comercial i de màrqueting de l’Agrícola de Bot. Fa 10 anys que en celebrava 30 i va regalar-se La Scala 1979, l’any que va néixer. A mi el regal me’l van fer uns dies, de visita a Jean Leon i com a colofó d’un tast que va combinar els vins clàssics i experimentals del celler; les gammes consolidades amb les més innovadores, en una mostra evident de què son vius i que evolucionen mantenint intactes les arrels. La Scala del 79 l’he assaborit als 40, 10 anys més tard que el company Jaume Martí, però puc confirmar que el vi segueix com el va definir. S’ha mantingut impol·lut. És viu, malgrat la seva maduresa i expressa amb fidelitat les notes de l’evolució natural que se li suposen. El del 78-79 va ser un cicle vegetatiu sec i fred, a la vinya. El vi és un cupatge de cabernet sauvignon (95%) i cabernet franc (5%) de vinyes de 15 anys aleshores, veremades a principis d’octubre. 20 dies de fermentació en dipòsit de ciment i 30 dies de maceració. La criança: 32 mesos en roure americà. L’embotellat: tres anys després, el 1982. La Scala és una icona. Omple el paladar. Regala un viatge en l’espai i en el temps i obliga a rendir-se a la visió que van tenir els avantpassats, ara fa més de 4 decennis.
El celler Jean Leon té una història àmpliament coneguda que el món audiovisual i literari han encimbellat encara més. El triomf de Ceferino Carrión als Estats Units -no exempt de dificultats en els orígens- alimenta un relat que des de l’any 1963 el vincularà per sempre més al Penedès. Un visionari que creua el Pacífic de polissó en un vaixell i que ho intenta fins a 7 vegades, que regenta l’emblemàtic restaurant La Scala a Beverly Hills després d’haver estat taxista a Califòrnia amb la llicència 3055, que forja amistat amb estrelles del cinema com Frank Sinatra, James Dean i Marilyn Monroe i que anys més tard serveix el seu vi a les taules presidencials – les de Ronald Reagan i Kennedy, especialment-, arriba a Catalunya amb desig de revolució. Hi voldrà implantar el model enològic francès, sempre referent, i plantarà les primeres varietats foranies en un territori que d’entrada les mira amb reüll: el cabernet sauvignon, el cabernet franc i el chardonnay. L’any 94, Família Torres agafa les regnes de l’aventura enològica de Ceferino Carrión i la perpetua, posant en valor una vida de pel·lícula, de supervivència primer i d’èxit després. “Tenim entre mans vins especials de molt alta qualitat, que són una part de l’herència de Jean Leon i volem mantenir-la, però també adaptar-la als nous temps. Hem anat fent petits canvis enològics assegurant l’essència dels vins. Si algun dia veiem que no funcionen, prendrem decisions, però no ens hi hem trobat encara. És més, el que volem és potenciar els vins de finca perquè tenen un gran reconeixement al mercat”, dirà Mireia Torres Maczassek, directora del celler des de fa 10 anys.
Jean Leon pot presumir de ser l’únic celler de Catalunya que té 4 vins de finca –Le Havre, La Scala, Palau i Gigi-, el distintiu de màxima qualitat del país que únicament han assolit 11 referències de 8 cellers. Son vins procedents d’una vinya única amb una tipologia concreta de sòl i un microclima que afavoreix la seva màxima expressió. A Jean Leon els vins de finca sumen 33ha de les 65ha que hi ha en producció i des de l’any 2012 tenen la certificació d’orgànics. Tenen la virtut d’envoltar-se d’art: el disseny de l’etiqueta es renova cada anyada amb obres exclusives d’artistes com Josep Maria Guinovart, Modest Cuixart, Javier Mariscal o Josep Maria Subirachs, entre d’altres.
“Hem d’atraure públic jove i nous públics”, afirma, convençuda, Mireia Torres Maczassek. La podrien subscriure tots els cellers catalans, però a Jean Leon està més que justificada per la seva identificació amb els vins de gamma alta, els de finca. Per això, els més clàssics, els heretats de la dèria i la passió de Ceferino Carrión conviuen amb gammes noves pensades per a nous targets i per sacsejar i sondejar el mercat: la 3055, més desenfadada i atrevida, la Nativa amb varietats autòctones del Penedès i l’experimental que cada any canvia de raïm. “Son vins artesanals de producció limitada que mostren la singularitat de les varietats. Ja hem vinificat un xarel·lo que ha sortit dues anyades al mercat, un cabernet franc, un sumoll, una malvasia de Sitges i aquest any un chenin blanc. És una col·lecció original i efímera que ens permet crear i evolucionar”, comenta l’enòloga Roser Catasús. Ara tenen la vista fixada amb la varietat petit verdot que, en un escenari nou marcat pel canvi climàtic, “madura bé, manté l’acidesa, té cert color i dona notes especiades”. A Jean Leon també hi ha plantades moneu i forcada, varietats ancestrals recuperades per Família Torres que tenen registres interessants però especialment que estan adaptades al canvi de temperatures i a l’evolució del paladar. Notes fresques i cítriques per a un temps d’escalfament inevitable. La paleta de colors per crear és cada cop més àmplia al celler.
Jean Leon s’ha convertit en els últims temps en un laboratori de proves per avançar en la recerca enològica i la sostenibilitat; el fet que Mireia Torres Maczassek sigui la directora de l’Àrea d’Innovació i Coneixement de Família Torres ho ha accentuat encara més. “Participem en diferents projectes i en la mesura de les possibilitats els apliquem a Jean Leon. Ara mateix, treballem en la recuperació de llevats autòctons per a cadascun dels vins de finca amb la idea de donar-los més tipicitat encara; també busquem alternatives a l’ús del coure a la vinya i explorem localitzacions molt precises des de drons i satèl·lits. També participem en estudis sobre les cobertes vegetals que ens ajuden a oxigenar i a regenerar el sòls i a fixar la captació de CO2 al terra”. L’estalvi i l’eficiència energètica també son prioritats per al celler penedesenc i hi ha un sac d’idees esperant ser implementades, quan l’economia ho permeti: “Tenim en ment invertir en el reg gota a gota, nodrint-nos del pou i de la bassa que hi ha a la finca, per dosificar l’aigua al màxim i que hi hagi una aportació a la vinya en funció de la necessitat concreta de cada parcel·la. També he conegut un projecte de compostatge amb cucs i brisa a Galicia que m’agradaria implementar, per donar vida als sòls, però ara mateix hi ha altres prioritats”, remarca Torres Maczassek. A ningú no se li escapa que la pandèmia ha afectat les vendes del sector del vi. El moment exigeix centrar-se en la recuperació de mercats internacionals, però fer-se fort especialment en la proximitat. Jean Leon comercialitza un 70% de la seva producció al mercat nacional, a Catalunya, Madrid, Canàries, Balears i Andalusia principalment. L’exportació representa una tercera part i la idea és ampliar mercat, amb les vistes posades al Japó i als Jocs Olímpics si finalment es poden celebrar.
Jean Leon reuneix tradició i revolució i l’ha fet evident no només en l’enologia sinó també en el seu vincle estret amb la natura i les arts. Malgrat les restriccions derivades del Covid-19, s’ha sabut reinventar des del punt de vista enoturístic. Aquest setembre ha celebrat un cicle de concerts a peu de vinya i ha posat en marxa l’experiència “Entre copes” amb el tast dels 4 vins de finca. El coordinador del centre de visites, Asier Vivanco, destaca l’interès “molt alt” que ha despertat el wine bar en els últims mesos. L’aire lliure, la degustació de vins i l’acompanyament gastronòmic amb els plats elaborats pel xef d’El Celleret, Sergi Millet, ha seduït el visitant de proximitat. De cara a l’hivern, les visites tornen a l’interior, però amb grups reduïts i canvi de format. “La visita comença amb el tast. Tothom assegut. Comentem els vins de manera didàctica i participativa, vinculant-los amb les històries de vida i cine de Jean Leon”, explica Vivanco. La recepció acull el visitant i permet un tast amb vistes panoràmiques a l’entorn de bosc i vinya, de pausa i silenci que abraça el celler.. Després es realitza un recorregut per l’espai museístic on s’hi exposen fotografies de la trajectòria de Jean Leon i les obres d’art dels artistes que han decorat al llarg dels anys les ampolles dels vins de finca. El recorregut per les instal·lacions és breu, per complir la normativa de seguretat, evitar la interacció i, al cap i a la fi, per potenciar el tast inicial, també.
Ara, el paisatge que envolta Jean Leon és de tardor. La poda ha començat a les varietats blanques més primerenques i a través dels vidres del celler, resistents, les fulles ocres i granades de les dues ancestrals, la moneu i la forcada, es reivindiquen. Llancen un missatge de futur mentre tastem passat i present:
Jean Leon CB-19 (Chenin Blanc 2019)
És el cinquè vi experimental de Jean Leon, elaborat amb una varietat minoritària procedent de Loire. L’edat de la vinya és de 20 anys i està plantada a 400 metres, a Aiguamúrcia. Un vi sincer, que mostra amb franquesa la varietat. Té nervi i tensió. Desplega un ventall d’aromes de fruita verda i florals.
Jean Leon Xarel·lo 2019
De la col·lecció de vins Nativa, elaborat amb varietats autòctones i amb una etiqueta plena de simbolisme, una rajola amb La Rosa dels Vents posant en valor una peça tradicional de la cultura catalana. Un vi blanc elegant i honest, amb acidesa marcada. El caràcter del fonoll mediterrani, en simbiosi amb la fruita blanca. En boca, combina delicadesa i la complexitat del treball amb les mares.
Jean Leon Vinya Gigi Chardonnay 2017
L’únic vi blanc, monovarietal de Chardonnay, que és vi de finca a Jean Leon. Vinyes plantades al 67 sobre sòls argilo-calcaris. Una anyada difícil en què es reivindica la feina de l’enòleg. Un chardonnay complex, vibrant, amb un treball enològic precís: fermentació en barriques de roure francès (55%), foudres i tines d’inox en diferents percentatges.
Jean Leon Vinya Gigi Chardonnay 2018
Un anyada més fresca i plujosa que l’anterior, amb menys pas per barrica en la fermentació, un 50%, però conservant l’essència de la criança en fusta de 225 litres durant 6 mesos i 6 mesos més de repòs en ampolla al celler. L’acidesa dona verticalitat al vi, malgrat la seva rotunditat i presència en boca. S’endevinen delicades notes de fruita d’os.
Jean Leon Vinya Palau Merlot 2015
De vinyes plantades l’any 1991, escollit recentment com un dels 7 millors vins a La Guia de L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). Tots els atributs que s’esperen en un merlot. Essència varietal. Un vi ben estructurat, viu i dinàmic, amb notes de fruita negra madura, fons balsàmic i regalèssia.
Jean Leon Vinya Le Havre Cabernet Sauvignon Reserva 2015
Un reserva cupatge de cabernet sauvignon (85%) i cabernet franc (15%). La varietat i el pH baix li donen longevitat a un vi de finca de cultiu ecològic que amb els anys s’ha anat adaptant al gust del consumidor, amb canvis subtils en el perfil aromàtic que depenen no només de l’ús de la barrica sinó també del treball a la vinya. La perspectiva assenyala un camí cap a la menor extracció i una conversió progressiva del roure americà al francès. La mida de les barriques de 225 litres es mantindrà per a tots els vins de finca com a columna vertebral de l’estil, d’una herència. Le Havre fa evidents les notes especiades i torrades dels terciaris; en boca és tenaç i fresc. Amb cos i presència.
Jean Leon Vinya La Scala Cabernet Sauvignon Gran Reserva 2013
Un gran reserva de cabernet sauvignon plantat el 1963 que és el pal de paller de JeanLeon, el primer a elaborar un monovarietal d’aquesta varietat a l’Estat espanyol. L’anyada 69 es va destinar exclusivament al restaurant La Scala que regentava a Beverly Hills. Per a Mireia Torres Maczassek és “un vi que presenta molts matisos aromàtics, amb una estructura elegant i bona acidesa”. Malgrat els canvis subtils introduïts a cada anyada i la variabilitat climàtica, La Scala ha mantingut l’estil afruitat i golós, l’estructura i la voluptuositat, banyats sempre per la frescor del Mediterrani.
