Jean Leon, l’art de buscar l’equilibri, l’elegància i l’harmonia en els vins

Mireia Torres Maczassek fa balanç del 60è aniversari del celler penedesenc on hi conviuen els Vins de Finca Qualificada amb les noves elaboracions de varietats ancestrals i recuperades

És discreta i apassionada per la seva feina. Fa classes d’alemany perquè té la mirada fixada en un mercat madur on creu que els vins de Jean Leon, el celler que dirigeix, podrien ser més presents encara. Com també al Japó, Holanda i Suïssa. Són reptes comercials per al 2024. “M’omple viatjar i fer tastos i transmetre la meva passió, perquè veig com el client aprèn, gaudeix i això em dona satisfacció”, revela. L’aposta personal per l’exportació li pren temps per estar a casa, però se sent afortunada de treballar en un món que la fascina. “El vi és la meva vida” diu amb rotunditat Mireia Torres Maczassek, llicenciada en Enginyeria Química i diplomada en Enologia i Viticultura a l’ENSAM de Montpellier. Lidera l’àrea d’Innovació i Coneixement de Família Torres i és presidenta de la seva Fundació. A Jean Leon conserva el llegat i l’actualitza constantment. Coincidint amb el 60è aniversari del celler, han renovat la imatge dels vins de tall més clàssic, els Vins de Finca Qualificada (VdFQ), i han tret al mercat referències noves amb varietats recuperades i ancestrals com la forcada; aviat presentaran també un monovarietal de moneu. L’emergència climàtica la preocupa especialment i per aquest motiu els projectes d’innovació al celler estan orientats a conviure-hi. La viticultura regenerativa n’és el màxim exponent. A Jean Leon esperen que s’animi el consum de vi en els propers mesos, però el desig primer de Mireia Torres Maczassek pel nou any és la pau al món. 

Com ha rebut l’anunci del relleu generacional a la presidència de Família Torres?

És un procés que va fent camí. Tant el meu germà com el meu pare són grans professionals i tenen el meu suport en la nova etapa.

De fet, Miguel Torres, el seu pare, ha estat reconegut com una de les 100 persones més influents del món en l’àmbit de la sostenibilitat a la revista TIME.  

Ho hem rebut amb moltíssima il·lusió. Ens ha conscienciat molt a tots i clarament totes les accions que ha impulsat en el terreny de la sostenibilitat a Família Torres han estat coherents. L’apassionen tant la transició energètica i la sostenibilitat que, sovint, vol córrer massa i li hem hagut de dir que ens hem d’anar adaptant a poc a poc d’acord amb el ritme dels projectes i dels mercats. 

Jean Leon tanca un any d’aniversari, el 60è, havent consolidat el projecte penedesenc, però amb ganes de seguir innovant?

Hem fet molts canvis a Jean Leon en els últims temps però hem preservat la manera de fer els vins i com s’ha treballat la vinya sobretot en els Vins de Finca Qualificada. La tradició sempre hi serà però canvien la mirada, el gust, el clima, els mercats… I no hi ha altra que adaptar-se. També tenim una línia de vins més joves, la gamma 3055, que ens ha ajudat molt a arribar a consumidors que busquen una proposta més assequible. Són vins que funcionen molt bé a l’hostaleria i la restauració; se serveixen a copes i són de qualitat i prestigi. Estem fixant la mirada per altra banda en la varietat petit verdot. És una varietat extraordinària per al futur del Penedès; aquest any ens ha demostrat que no pateix tant en un escenari de sequera. I en paral·lel, seguirem apostat per les varietats autòctones i ancestrals com el xarel·lo de la gamma Nativa o la forcada i el moneu que hem recuperat a Família Torres. Hi haurà més vins d’aquestes varietats locals i anirem trobant el punt d’equilibri perquè el mercat és molt gran i hi ha moltes tendències en funció de cada país. Està clar que es valoren les varietats franceses i internacionals però també les d’aquí.

Innovar també és fer bé les coses bàsiques. Per exemple, donar vida als sòls amb la viticultura regenerativa.

El meu germà Miquel Torres Maczassek l’ha promogut a Família Torres i nosaltres ens hi hem sumat. A Jean Leon l’hem introduït d’una manera integral a totes les finques. Hi hem apostat fort perquè en veiem resultats positius. Sabem que avui l’aigua és un problema i especialment al Penedès que és una de les zones on ha plogut menys. Trobar l’equilibri i evitar estressar més el cep no és fàcil però per combatre l’erosió és essencial. Tenim un nivell de matèria orgànica molt baix i l’hem d’incrementar amb humus i biodiversitat. Els nostres sòls tendeixen a compactar-se i hem de donar-los vida. La competència quan no hi ha aigua és més complexa, però l’ajustem a les necessitats del moment i a les estacions de l’any. Ja tenim microvinificacions de vinyes treballades en regenerativa i els resultats són molt interessants.

Quin perfil enològic tenen?

Hem trobat que l’expressió aromàtica és millor. Hi ha més fruita i a nivell de textura en boca són vins més equilibrats. Són proves i caldrà veure si el patró  es repeteix al llarg dels anys i com evolucionen amb el temps. 

La línia més clàssica, els quatre Vins de Finca Qualificada, han renovat la seva imatge. Amb quina intencionalitat?

Hem fet una etiqueta de disseny més clàssic. És fruit d’una reflexió que vam fer durant el Covid. Vam patir perquè els vins estaven situats en hotels i restaurants i quan tot va tancar es van aturar les vendes. Analitzant què podíem canviar, vam veure que els VdFQ agradaven molt i en mercats molt diferents però l’etiqueta era massa moderna i atrevida. Per tant, vam anar a buscar l’estil més clàssic, mostrant les vinyes velles i el vincle amb la història que també tenim. És de savis rectificar. I des que van sortir al mercat han tingut molt d’èxit.

Com ha evolucionat l’enologia d’aquests vins, tenint en compte que el mercat avui demana altres expressions. Vins menys complexos i estructurats i més aeris i profunds.

Els vins reflecteixen un territori i el seu clima i és el que veurem els propers anys. Però està clar que els gustos canvien i anem introduint petits canvis enològics, però sempre seguint amb l’essència dels seus creadors. Hem reduït la fusta i la fusta nova. Abans hi havia més presència i ara és més subtil. Treballem amb llevats autòctons que donen tipicitat al vi. Hi ha més precisió en la definició dels cupatges. Afinem i busquem l’equilibri, l’elegància i l’harmonia en els vins. 

Com ha anat la verema 2023 a Jean Leon?

Ha estat diferent en funció de les varietats. Per exemple, no farem Vi de Finca Qualificada de Vinya Palau perquè els ceps de merlot han patit molt amb la sequera. Hi ha una baixada general del rendiment d’un 25%. El petit verdot, en canvi, d’un 10-15%. No obstant, la qualitat de 2023 és molt bona, tot i que les acideses són més baixes. Sanitàriament però ha estat un any realment bo. 

Jean Leon ha estat sempre exemple de recerca aplicada des de que Mireia Torres n’hagi agafat les regnes. En quins projectes estan ara immersos.

En la reducció de fitosanitaris a la vinya, en regenerativa, en la selecció de llevats autòctons en els VdFQ, en la millora de la qualitat de l’aigua i en transmetre tota la nostra aposta d’investigació, recerca i desenvolupament als viticultors. La satisfacció més gran és quan un projecte dona resultats i el grup de viticultura adopta de ple la pràctica proposada. És un aprenentatge continu i col·lectiu.

Comercialment, en els últims anys han incidit en l’exportació. Amb quins resultats?

M’hi he bolcat personalment i s’ha notat. Tancarem el 2023 amb un 60% al país i un 40% a l’exportació, però seguim creixent i hem retornat al mercat americà amb diferents distribuïdors i amb presència a diferents estats. També a un mercat que ens fa especial il·lusió, que és l’alemany, de fet he tornat a estudiar la llengua que és una eina de relació molt gran. És un país amb gran potencial i tenen interès pels vins italians i de Mallorca i penso que podrien ser més consumidors dels nostres si els coneguessin millor. Altres mercats que hem consolidat i que creixen són el Japó i Holanda. Aquest 2024 tinc moltes expectatives posades també a Suïssa. 

Com veu el sector del vi i el del vi català en particular Mireia Torres?

Arreu on vaig constato que ha baixat el consum de vi, també per la situació inflacionària. La despesa baixa. No són dades de dues xifres però es nota. També veig com creix més el consum de rosats, blancs i escumosos, més que els negres. A nivell català observo que falta impuls i promoció, també a l’estranger. No som prou coneguts i queda molt per fer. A Catalunya no es destinen els recursos necessaris al sector primari que està molt arrelat i al Govern trobo que hi ha missatges contradictoris entre conselleries quant al consum del vi, que tampoc ens ajuden. 

Com ha anat per altra banda la campanya de Nadal?

Allà on fem accions, hi ha resultats, però no és el millor any. El Nadal és una època bona però no serà el que esperàvem a principis d’any. No hi ha alegria en el consum com la que es va respirar després del Covid. De totes maneres, tinc esperança que la situació canviï i millori i augmenti el consum de vi en els propers mesos.

Amb quin vi de Jean Leon és imprescindible brindar aquestes festes?

Evidentment amb La Scala Gran Reserva. Sempre funciona bé. És una vinya molt peculiar plantada per Jean Leon el 1963. I també amb Le Havre 2013, que n’hem tret una edició especial aquest any. És un vi molt interessant i molt recomanable.

Alçar la copa i per qui o per a què ho farà Mireia Torres?

Per la pau.