Ja el tenim aquí

Ara sí que tothom és conscient que ja el tenim aquí i que ha vingut per quedar-s’hi. Aquest hivern no hi ha ningú que no hagi mirat el cel amb ulls tristos per afirmar-se que no és normal, que alguna cosa està passant. Ara ja a ningú se li escapa que el canvi climàtic afectarà les nostres vides de manera substancial.

Els periodistes narren el fenomen tot comptant els dies sense pluja, quan de fet potser no és que sigui el factor més cabdal. El que fa por de veritat és veure com les temperatures no han baixat gens i que, per tant, l’evaporació està essent alta. No és tant el que plou o deixa de ploure com el balanç entre el transpirat i els litres caiguts.

Tot i que a vegades els anys naturals tampoc no ajuden gaire a explicar les sequeres estructurals, l’any passat l’escassetat d’aigua es va xifrar en vora un 50% menys de pluja que la mitjana, situant algunes poblacions en contextos de semiaridesa. I encara sort de l’episodi de començaments de novembre, que si no sí que estaríem en registres esfereïdors.

L’escenari climàtic que ens espera serà, com a mínim diferent del que coneixíem i, per tant, encara més irregular del que ja era de per si el clima mediterrani.

Afortunadament, Catalunya s’ha pres bastant seriosament el que per a molts és el principal problema mundial. La recent entrada al Parlament de la Llei de canvi climàtic així ho demostra. Tot i així, fa patir la vulnerabilitat a la que ens pot sotmetre: hem d’adaptar-nos a un futur en que l’escassetat d’aigua serà recurrent, en què caldrà habilitar les vivendes per fer-les menys vulnerables a la calor i en que el “territori” viurà canvis paisatgístics profunds.

Si fins fa poc era complex fer visible el canvi climàtic, aquest
inici d’hivern ha posat en safata la batalla contra els més escèptics. La pregunta a fer-se és: i tu, com t’ho fas per adaptar-te?