Pioners i consolidats VII: Mas del Nen i Clos de Peguera
“Pel muscat, la Conca és el seu lloc!
Lisard Bellod
“Guanyar un Gran Vinari d’or amb un monestrell de primer any va ser una gran sorpresa!”
Xavier Nogué
Ens trobem un dimarts ventós, però assolellat, entre Sarral i Solivella, un dels paisatges més impressionants de la Conca de Barberà. Aquesta zona hauria de ser parada obligatòria pels “enoturistes” o per qualsevol amant de la natura que visiti la comarca. El paisatge que s’observa és clarament autòcton, està ben conservat i no hi ha gaires intervencions humanes ni d’altres elements de construcció que l’alterin. Després d’uns quants tombs per camins que travessen un mar de vinyes emmarcat en diversos terrenys agrícoles arribem a un petit turonet on s’alça el celler Mas del Nen. Un no pot evitar recomanar-vos la visita i el passeig per aquesta zona, ja que les vistes, la pau i la tranquil·litat que s’hi respiren són úniques i fan bona l’afirmació dels qui diuen que la Conca de Barberà és “la Toscana de Catalunya.”
En arribar a el Mas del Nen ens trobem els dos protagonistes d’aquest reportatge, Lisard Bellod i Xavier Nogué. El nostre objectiu és conèixer més a fons dos cellers força desconeguts de la DO Conca de Barberà, Mas del Nen i Clos de Peguera, si bé aquest darrer ha incrementat la seva popularitat en l’àmbit català des que li fos concedit el Gran Vinari d’or pel seu Vermell de Peguera 2013.
Lisard Bellod, és fill del propietari i fundador del celler Mas del Nen ara fa vint anys, Josep Bellod. Ja abans, el seu avi feia havia produït vi a granel a Barcelona. Més enllà del vi, però, els Bellod són coneguts pel seu Vermut Montseta i per la botiga El Magatzem del Vermut, a la plaça de l’oli de Valls. Actualment disposen de 14 hectàrees de vinya des d’on produeixen 3 tipus de vins: el Mas del Nen Vailet, un blanc muscat 100%; el Pell de ceba de garnatxa, que és “un negre que vol ser un blanc” cosa que li dóna un color molt diferent de la resta de vins rosats que s’elaboren a la DO Conca de Barberà; i el Vall Roja, un cupatge de sirà, merlot i cabernet amb 12 mesos de criança en bóta de roure. La seva producció ronda les 100.000 ampolles, on el seu vi blanc pren força protagonisme, ja que se’n fan unes 60.000. Pel que fa al rosat, Bellod afirma que “portem dos anys creixent molt, arribant a les 10.000 ampolles.” La resta de la producció pertany, doncs, al vi negre, del qual se n’elaboren unes 30.000 ampolles. La major part de la producció es ven a Catalunya, sobretot a la zona de Barcelona i Girona.
Xavier Nogué és el propietari del celler Clos Peguera. Va començar aquest “petit projecte”, tal com el defineix ell mateix, l’any 2013 al Viver de Celleristes de Barberà de la Conca. En l’actualitat tenen dues anyades al mercat, malgrat que la de l’any 2013 ja està exhaurida i és per aquest motiu que actualment només es pot trobar l’anyada del 2014. Els vins que elaboren actualment són: el 3 ceps, un blanc fet amb macabeu, chardonnay i una mica d’albarinyo; el Clos de Peguera Rosat Trepat; el Vermell de Peguera, un garrut 100%, i el 8 dies, un negre jove cupatge de cabernet franc, merlot, garnatxa negra i garrut. Van sortir al mercat l’any 2013 amb una producció de 8.000 ampolles i l’any següent van passar a les 10.000 ampolles. En l’anyada 2015 arribaran a les 12.000 ampolles, que esperen vendre íntegrament a Catalunya. Totes les vinyes estan localitzades al terme de Vimbodí-Poblet a una alçada que va dels 400 metres fins als 800 metres, un dels fets diferencials per entendre les característiques dels seus vins i que van portar al jurat dels Premis Vinari a guardonar el Vermell de Peguera 2013 amb el Gran Vinari d’or com a millor vi català. El dia 9 d’octubre de 2015 a l’Auditori de Vilafranca saltava la sorpresa i un vi de la DO Conca de Barberà aconseguia per primera vegada aquest reconeixement. Tenint en compte que era la primera anyada d’aquest monestrell 100% que se’ns presenta com una singularitat única dins la Conca de Barberà, el premi va ser encara més especial.
Nogué confessa que el fet que “el primer any que treus un vi al mercat et donin un premi com aquest et deixa molt sorprès.” Entre rialles, Bellod li comenta que a partir d’ara no podrà baixar el nivell i que tindrà una pressió afegida en l’elaboració durant els pròxims anys. Nogué, però, remarca que “els vins són una cosa natural” i que la manera d’elaborar-los “provoca que cada anyada sigui diferent.” Ell ja ho ha detectat amb els tres vermells que de moment ha treballat, el 2014 no s’assemblava al del 2013 i el del 2015 l’assimila més al del 2013. “Aquest any, als Vinari, presentaré el negre 8 dies”, ens anticipa Nogué.
Tant Nogué com Bellod treballen amb varietats que s’allunyen de la popularitat del trepat. El treball amb varietats poc comunes a la DO Conca de Barberà és un dels trets distintius dels dos cellers que formen part d’aquest reportatge. Així, Bellod reivindica que “pel muscat, la Conca és el lloc!”, que afegeix que “els negres a la Conca de Barberà costen molt i, com que tothom té trepat, la nostra aposta va ser pel muscat.” Per Bellod, el fet que el muscat funciona molt bé a la comarca ho demostra que ja hi ha altres cellers que n’estan plantant: “aquí és fàcil fer-lo, com més baixes d’alçada més cupatges has de fer; si madura massa amargueja, costa de madurar el que voldríem, però també és bo.” Nogué explica, en aquest sentit, que s’han de buscar “zones fredes que t’aportin el nivell d’afruitat, que queda molt bé, un tipus de vi més sec” a la qual cosa afegeix que “el muscat et permet fer diversos cupatges, combina molt bé amb altres varietats” i afirma haver-ho provat amb chardonnay, macabeu, viognier… Tots dos coincideixen en afirmar que a la Conca de Barberà no cal fer cupatges per aconseguir un muscat extraordinari.
Pel que fa al monestrell o garrut, Xavier Nogué ens explica que el planta en terrenys de licorella que es troben a 700 metres. És una varietat que necessita alçada i de maduració tardana, que si es planta en zones baixes pot donar problemes de maduració, però en les zones altes funciona de manera correcta. Les vinyes de monestrell de Nogué es troben en un terreny on “en pocs quilòmetres hi ha molts desnivells, al costat de parts fondes, et trobes parts altes…”; Bellod explica que aquesta variabilitat es pot resumir amb l’exemple següent: “quan neva, aquí dalt n’hi ha dos pams i a Sarral no hi ha neu.” Les diferències climàtiques i del terreny que es poden trobar en diferents punts de la Conca de Barberà porten Nogué a concloure que: “el secret de la Conca de Barberà és que en pocs quilòmetres pots fer coses molt diferents.”
Xavier Nogué i Lisard Bellod coincideixen també a l’hora d’assenyalar un dels problemes que té la comarca: el fet que el sector pagès pesa massa. I amb ell l’obsessió de fer producte base cava amb les varietats macabeu i trepat, que són les que fan quilos. “Els vins bons sempre procedeixen de vinyes velles”, reivindiquen tots dos, i és per això que fan una crida a no arrencar-les, a no perdre el potencial d’elaborar bon vi que té la comarca.
Al voltant d’aquesta idea, Xavier Nogué fa una reflexió sobre l’estructura vitivinícola de la comarca i els canvis que hi ha hagut aquests darrers anys. L’elaborador de Clos de Peguera explica que “fa vint-i-cinc anys a la Conca hi havia vint cooperatives i cinc particulars i els particulars treballaven igual de malament que les cooperatives. Ara és al revés, hi ha vint-i-cinc particulars i cinc cooperatives.” Per Nogué, doncs, sí que s’ha produït un canvi en l’estructura vitivinícola de la Conca de Barberà, ja que “ara són les cooperatives les que intenten treballar de la mateixa manera que els particulars.” El problema, però, és que “les cooperatives que han quedat són molt grans i hi ha molts socis darrere, i el soci el que vol és arribar, bolcar el vi i no preocupar-se.” En aquest sentit, Bellod creu que “els microcellers han portat moltes coses bones, entre d’altres, fer marca i moure el producte.” En paraules de Nogué: “La DO s’està descobrint, però li queda molt!”.
Continuant amb aquest debat, tan Bellod com Nogué creuen que el tipus de vi és determinant a l’hora de posicionar una Denominació d’Origen o un celler. “Costa molt fer bons negres! Els negres ajuden a arrencar. Amb els blancs és molt lent i amb els rosats també, i a més no estan de moda” afirma Bellod. Xavier Nogué encara és més contundent amb les seves idees: “A qualsevol celler, el vi més venut és el negre. És la base! Aquí a la Conca de Barberà has de jugar amb això. Jo faig negres xulos perquè estic molt alt, en una zona de licorella, etc. Però el vi que faig jo no té res a veure amb un vi de la zona de Sarral; és totalment diferent el clima, el terreny…” La DO Conca de Barberà, on tradicionalment els vins blancs i rosats han estat predominants, ha hagut de lluitar contra aquesta tendència, cosa que l’ha obligat a haver de fer un esforç més gran per posicionar-se entre altres DO del territori.
Els dos protagonistes reclamen major autoestima en relació a la varietat dels productes que es produeixen i es comercialitzen a la comarca. “Els dos productes més cars de Torres són de la Conca de Barberà!” exclama Nogué en referència a Milmanda i Grans Muralles. “Tampoc se’n treu partit d’això! La comarca no ho sap vendre!” continua Nogué. Per altra banda, afegeix que Codorniu també està preparant productes nous interessants i reclama “aprofitar totes aquestes coses.”
Pel que fa a les formes de treballar la terra i els productes que elaboren Nogué i Bellod coincideixen en gran mesura. Mas del Nen treballa amb certes parts de la biodinàmica i Clos de Peguera fa el mateix amb l’ecologia, tot i que Xavier Nogué té certs dubtes a l’hora de qualificar un vi treballat sota aquests paràmetres: “No sé mai com qualificar-ho… Jo no el puc vendre com a ecològic i dic que és natural en el sentit més ampli de la paraula…” Per Bellod, “hi ha anys que no es pot treballar amb el nivell de sulfits que et demana l’ecològic” i és això el que porta Nogué a concloure que “la millor agricultura és la raonada; si un any has de tirar un producte químic a la vinya perquè sinó se te’n va la collita, doncs ho has de fer.”
Pel que fa al futur dels dos cellers, Lisard Bellod ho té clar: “Blancs i vermut! M’agrada molt el blanc!” Contràriament al que s’apuntava sobre aquestes línies, el mercat europeu valora molt el blanc. La seva línia és créixer amb el blanc i anar treballant els altres tipus de vins que elaboren, però prioritzant el muscat. També el vermut que elabora la família Bellod, el Montseta, està agafant cada cop més força. N’és una prova el vinari de bronze que fa quinze dies va obtenir en la categoria de vermuts vermells als premis Vinaris dels Vermuts Catalans 2016.
Pel que fa a Clos de Peguera, la seva idea és continuar. Nogué no té dubtes: “al setembre decidirem la quantitat que entrarem, els quilos que produirem.” El que sí que té clar és que seguirà al Viver de Celleristes de Barberà de la Conca, un projecte que defensa amb vehemència: “és una gran iniciativa, pionera. Més que criticar m’agradaria fer una sèrie de propostes a millorar, però ha de seguir com sigui.”
Més enllà del trepat i de la Conca de Barberà que més coneixem, tornem a recordar i a descobrir que hi ha moltes més coses, diverses, úniques i amb un valor encara a treballar i a explicar que poden ajudar a enfortir-la, a diversificar-la i teixir la massa crítica que necessitem. Perquè com deia el cantautor, a la comarca no només passen coses amb el trepat, sinó que hi ha molts més elements a tenir en compte “i més senyora i més!”
________________________________________________
Sisè capítol de la sèrie: Clos Montblanc i Abadia de Poblet
http://www.laconca51.cat/una-reivindicacio-dels-cellers-grans/
Cinquè capítol de la sèrie: Carlania Celler i Molí dels Capellans
http://www.laconca51.cat/fills-del-viver/
Quart capítol de la sèrie: Rendé Masdéu i Rosa M. Torres
http://www.laconca51.cat/el-valor-de-la-persistencia
Tercer capítol de la sèrie: Celler Jordi Llorens i Escoda Sanahuja
http://www.laconca51.cat/coherencia-i-actitud/
Segon capítol de la sèrie: Vega Aixalà i Cara Nord
http://www.laconca51.cat/visca-lalcada/
Primer capítol de la sèrie: Mas Foraster i Carles Andreu
http://www.laconca51.cat/pioners-i-consolidats-i-mas-foraster-i-carles-andreu/
