La Sara Pérez és una dona fascinant, és d’aquelles persones amb un magnetisme especial que fa que tothom quedi enamorat de tot allò que fa, diu o pensa. Té una vitalitat captivadora, un somriure contagiós. Traspua bons sentiments i sobretot molta sensibilitat. Es nota de qui és filla, no tinc cap dubte que els pares s’han de sentir orgullosos de la seva criança.
Les seves delicades atencions han donat un fruit d’abundor. Es nota que posen el mateix amor en tot el que fan. La Sara honora la saga amb la seva feina i la seva actitud. És una digna hereva del llegat dels seus pares.
La vaig conèixer a una nit molt significada per a la comarca del Priorat, la Nit de les Garnatxes del celler de Capçanes, i en un instant vaig quedar enlluernat per la seva personalitat. Mesos més tard amb un grup vaig tastar el Dido, a recomanació del nostre amic comú en Miquel Bofill, un vi fàcil, amable, seductor i vaig mirar la contra etiqueta desconeixent qui l’havia creat.
Llavors va ser quan vaig caure rendit (com molts d’altres) als seus encants. Molts mariners dirien que és la Sirena del Priorat. Jo crec a més que és una de les millors ambaixadores! De seguida te n’adones que estàs davant d’una dama, una de les grans dames del Vi. El seu poder d’atracció és aclaparador.
És una dona inimaginablement ocupada, però que té el temps necessari per arribar a tot. Sobre tot a tot allò que és important. És una qualitat femenina molt poc reconeguda pels homes, dissortadament. Jo li vull agrair públicament la deferència que ha tingut amb tots nosaltres. És tot un detall i un veritable honor.
Desitjo que gaudiu d’aquest retrat tant com jo d’haver tingut el privilegi de publicar-lo. Un cop acabat em va confirmar que el mon seria molt millor si el governessin les dones.
Mai havia tingut dubtes, ara tinc el convenciment: Un mon més femení ens faria molt de bé a tota la humanitat. Jo per sort estic envoltat de dones i a casa tinc la meva Sara ;-).
Avui us porto el retrat d’ una senyora de cap a peus. No és estrany que els seus admiradors i admiradores creixin dia rere dia. Ja m’ ho explicareu un cop la coneixeu.
RETRAT EN POQUES PARAULES
La seva cançó preferida
Mamaaaa!!!!! (Que és la BSO de la meva vida…), i totes les versions de “Fly me to the moon”.
Una pel·lícula
“Un día perfecto”, de Fernando León, “Lost in traslation”, de Sofia Coppola i “Before the rain”, de Milcho Manchevski.
Un llibre
“Habladles de batallas, de reyes y de elefantes”, de Mathias Enard, “Cinco horas con Mario”, de Miguel Delibes i “El amor, las mujeres y la vida” de Mario Benedetti.
Un restaurant.
L’Escaleta (a Cocentaina) i els plats irreductibles del Marc Pi (els cuini allà on els cuini…).
El seu plat preferit.
La sopa.
Qui cuina a casa seva.
Tothom….!!!! Però, em temo que a casa som com som, perquè sobretot el René ens alimenta l’esperit a través dels seus plats.
Una beguda.
La infusió.
Un personatge que li ha marcat la seva vida.
El meu pare, el Corto Maltese i el Sr. Muray.
L’últim viatge que ha fet.
Un viatge introspectiu i llunyà: a la meva infància!
El millor lloc de la seva comarca.
La llicorella, els barrancs i les fonts, les ermites del Montsant.
I de Catalunya?
La magnífica diversitat de paisatge.
I del món?
La mirada dels meus fills.
Un lloc on no portaria mai ningú.
A les profunditats de la desesperació.
Amb quin polític o personatge public li agradaria sopar?
Amb Vandava Shiva o Wangari Maathai.
Amb qui no es prendria mai una copa de vi?
Jo sempre intento donar una primera oportunitat, i em reservo el dret a repetir.
Amb qui li agradaria fer un gran viatge?
Amb el René, el meu gran company d’aventures.
Un programa de ràdio?
Mundo Babel (R3), L’Ofici de viure (CatR).
Quin és l’últim regal que li han fet?
Un sopar compartit al Disfrutar BCN!
A quina hora es lleva?
Uff! M’agrada la primera hora de sol, però la veig poc…. Amb 4 fills i filles, cada nit és una aventura!
I què és el primer que fa, fora del llit?
Si em llevo sola, medito…. si em llevo amb la “troupe”, preparo esmorzars.
Una paraula que li agradi.
Llibertat.
Quin cotxe té?
Una furgoneta….!
L’última vegada que va anar a missa?
Fa 10 dies…. per la processó a Santa Anna, a Festes Majors de Quatretondeta.
Un insult.
L’insult no és una paraula, és una actitud.
Una olor
La de tòfona.
Una mania.
Resseguir costures i juntes de rajoles.
Un personatge històric.
Sòcrates.
Un hobby.
La vida.
Un lema.
“E pur si muove…”
Què la treu de polleguera?
L’atreviment de la ignorància, la injustícia, la falta de respecte, la banalització de conceptes essencials.
Què la fa riure?
L’empatia amb el sentit del ridícul.
I plorar?
El desamor, la por, el sofriment.
Quin esport practica?
La conciliació familiar laboral.
Quins idiomes parla?
El de casa, alguns de fora, i un d’universal: el de les mares.
Quin és el seu pitjor malson?
No arribar.
Quin es el malson que s’ha fet realitat?
Ensopegar mil vegades amb la mateixa pedra: no sóc capaç de fer dos coses alhora, i sempre, sempre en faig cinc!
Què hi té a la tauleta de nit?
Llibres, llibres, llibres…. i oli per a massatges.
Que es portaria a una illa deserta?
Res.
Què faria si li diguessin que demà serà el seu últim dia de la seva vida?
El viuria tant intensament com ara.
Què repetiria si tornés a tenir 20 anys?
Em sembla que tot, però millor no m’ho plantejo.
En un compromís ¿Vestit informal o de rigurosa Etiqueta?
Depèn més de la lluna que de l’esdeveniment!
Què en fa d’una trucada perduda d’un número desconegut?
Ignorar-la.
Que vol transmetre amb els seus vins?
La força del territori, la singularitat de cada anyada i la búsqueda de l’essència.
Que somia que seran els seus vins en el futur?
Que seran tan esplèndidament vells com jo, i que ens seguirem entenent.
On espera estar d’aquí cinc anys ?
El meu present és tant positivament intens que no deixa espai per mirar massa més enllà.
____________________________
Sara Pérez
Em costa explicar la meva trajectòria professional en el món del vi deslligant-la de la meva família, de la meva formació i del meu creixement personal i em costa perquè no segueix un camí recte, prèviament traçat sinó més aviat es va bifurcant mil vegades enfonsant-se com una arrel en diferents disciplines. La meva incursió en el món del vi comença amb l’aventura familiar de traslladar-nos a viure al Priorat, i amb una mirada infantil d’estar-hi per plantar, per regar, per entrebancar-me, per caure, per aixecar-me i per preguntar-me mil vegades què feia jo allà entre pedres… Amb mirada adolescent vaig fer la primera verema dels Clos a l’any 89… I després de diferents tombs a la vida, amb 24 anys vaig decidir iniciar el que seria la gran història de la meva vida. Corria l’any 1996 i començava al món del vi de la mà del meu pare. L’any 2000 inicio el camí sense retorn de l’agricultura ecològica juntament amb el René, i ens adonem que la nostra vida sencera pren sentit quan revalorem les varietats autòctones… Mas Martinet, Cims de Porrera, Hereus de Ribas, Vall Llach, Celler del Roure, Mustiguillo, Venus La Universal, La vinya del vuit, Partida Bellvisos, Dominio do Bibei…. Els projectes que m’han donat la vida… Priorat, Binissalem, València, Utiel Requena, Montsant, Ribeira Sacra… Les zones vitícoles on he après… Garnatxa, Carinyena, Gargollassa, Mandó, Bobal, Garnatxa peluda, Mencía, Caíño, Sousón….. Les diferents expressions de la llibertat… I des de la distància que ara el temps m’atorga, descobreixo i redescobreixo allò que vaig aprendre en tots els meus estudis, en tots els meus viatges, de totes les converses, els intercanvis, els tastos, les discussions, les passejades… I em sorprenc descobrint que estudiar filosofia em va permetre la possibilitat d’entendre que en la recerca està el camí, i que ambdós sorgeixen de la profunditat de l’ésser humà.. I que d’aquest lloc tant remot, neixen tots els meus vins.
La Sara Pérez farà un tast dels seus vins a l’espai d’Ocio Vital el proper dia 16 d’Octubre.
http://ociovital.com/tours/10-catas-de-10-bodegas/
______________________
“Epur si muove!” Segons la Wikipedia : es la hipotètica frase en italià que, segons la tradició, Galileu Galilei hauria pronunciat després d’abjurar de la visió heliocèntrica del món davant el tribunal de la Santa Inquisició.
https://es.wikipedia.org/wiki/Eppur_si_muove
