Recull poètic i fotogràfic per parlar de l’hivern i la importància del fred d’hivern pels cicles anuals, espais habitables, animals i plantes. L’any passat no va fer hivern i aquest any, almenys a la Terra Alta, hem tingut un hivern amb pluja, fred, vent i boira, una boira que no ens va permetre veure un raig de sol durant un mes i que ens va deixar fotografies com aquestes. Un hivern, hivern, com els d’abans.
I és necessari que faci fred a l’hivern. Els dies d’ecurçen i les persones tendim a la instrospecció, al recolliment… Algunes aus migren a latituds més càlides, altres animals hivernen i les plantes reposen. El fred de l’hivern és necessari per a la vinya, la planta entra en estat de repòs vegetatiu, la saba deixa de circular i creixen les arrels. Diuen que el fred ho mata tot, i és ben cert, fongs i insectes que han quedat a l’escorça moren de fred, tenint així una planta més sana. I aquesta boira pixanera i gebradora proporciona aigua al sòl, que va penetrant lentament i fa saó.
“Es desprèn
un meteor brillant
i llu l’escorça gelada
de la terra.
Espurnes palpitants
els tènues estels
de la tenebra.
Com un cigró
un robí
rodola i rodola
pel negre
pel blanc.
Caldran molt freds
molts més freds
per desfer la mineral duresa
de la sang
fossilitzada.
Anna Dodas i Noguer _El volcà_ La Busca Edicions (2015)
TAN SOLS ÉS FRED
“No et pots arribar a imaginar
la immensitat d’aquest moment:
sobre la pell m’hi he descobert
una fina capa de gel.
Pinto les ratlles dels folis
quadriculats amb tippex, tiro farina
damunt el teclat de l’ordinador,
sumbergeixo tota la roba
que m’omple l’armari en una galleda
amb lleixiu concentrat.
No puc esperar
a veure la neu.”
Anna Gual _ Implosions_ LaBreu Edicions (2008)
MUSGO #1
“Penso na mimosa,
na flor de acacia que agroma na invernada.
Non hai beleza sen frío,
e eu imaxino o teu rostro soterrado no graínzo
coa forma exacta dun ángulo de cuarzo
e a luz de xaneiro que che entra nas feridas.
Gonzalo Hermo _Celebración_Apiario (2014) fragment
“Penso en la mimosa
en la flor d’acàcia que brota a la hivernada.
No hi ha bellesa sense fred,
i jo imagino la teva cara enterrada en la calamarsa
amb la forma turgent d’un angle de cuars
i la llum de gener que t’entra a les ferides”
Gonzalo Hermo_Veus paral.leles (2014) fragment
“Amb el ulls
lliurats al món
sense cap altra pretensió,
amb els ulls
cap a la llum
que tota sola
ella sola
ve de dalt
menysprea la terra.
Amb la mirada
que verema temps,
fent ànima de l’iris
i dins la retina
espantant el mot.
Quan és neu
pastada amb llum
que ve de dalt
i reclama pou,
quan és fred
i pell nua,
sense curtir,
sense remor.
Tan sols exir-ne nina,
com si un cim blanc
fos tota una muntanya.
Per un raig
el cos s’espolsa
del silenci sord
de ser pedra
que davalla.
Lucia Pietrelli_Ortigues_Adia Edicions (2015)
“Fa uns instants ha plogut i ara m’endinso,
silenciosament,
pel bosc humit de pins i de ginebres i de marcits
verds autumnals.
Sento un soroll darrera meu. Ets tu?
M’he equivocat, amor.
Eren gotes caient des de les fulles.”
Gerard Vergés _Poesia completa 1982-2014_ Edicions Proa (2015)
“N’hi hi ha prou amb la terra i el sol.
La resta són miratges.”
Laia Noguera i Clofent _Amor Total_La Garúa Poesia-Tanit (2016)
______________________________
Totes les fotografies han estat fetes per l’autora i han estat preses durant l’hivern en entorns propers a Gandesa (Terra Alta).
