La novel·la sobre la història de la filosofia “ El mundo de Sofía” de l’escriptor Jostein Gaarder narra que la filosofia l’entenem com una manera de pensar totalment nova que va sorgir a Grècia al voltant dels 600 anys abans de Crist. Explica que fins aquell moment, havien sigut les diferents religions les que havien donat a la gent les respostes sobre les preguntes que es feien sobre la vida. També ens diu que les explicacions religioses es transmetien de generació en generació a través dels mites. La novel·la descriu un mite com un relat sobre déus, un relat que pretén explicar el principi de la vida.
En la història antiga d’Europa, els bards eren les persones encarregades de transmetre les històries, les llegendes i els poemes de forma oral a més de cantar la història dels seus pobles en llargs poemes. La paraula bard prové del celta i és l’equivalent de joglar en l’edat mitjana. El cas que ens ocupa, Homer és considerat un bard, suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i l’Odissea.
El llibre la “Storia del vino. Geografie, culture e miti dall’anticchità ai giorni nostri” de l’escriptor Tim Unwim, M. Baiocchi, ens explica que en els poemes d’Homer trobem una àmplia difusió del vi. Per exemple, en la libació, que és un ritual religiós o cerimònia de nombroses religions que consisteix en l’aspersió de vi o altres begudes com a ofrena a una divinitat o un difunt. Apareix el vi en banquets i es fa referència el descobriment de copes de vi en la civilització micènica i l’ús de les àmfores per el seu transport. També descriu els detalls de la vinya i la verema en l’escut d’Aquil·les que és un dels herois de la Guerra de Troia i un dels personatges més importants de la Ilíada on també se’ns narra la manera com Ulisses va fer embriagar el ciclop Polifem amb un fort vi.
No obstant, en aquesta època no es fan referències a Dionís com un símbol del plaer del vi. En aquests poemes gairebé no es cita a Dionís, també conegut com Bacus. Hi ha qui vincula la primera aparició de Dionís amb l’arribada d’una nova religió i ve representat per primera vegada aproximadament cap el 580 abans de Crist com una figura humil i descalç amb un ram de raïm a la mà i caminant sol en una processó de divinitat.
Dionís és fill del déu Zeus i de la mortal Sèmele. Quan Dionís va néixer, Hera, l’esposa de Zeus, com a venjança de la infidelitat del seu marit demana als Titans que matin el petit Dionís, aquests el van matar i el van tallar a trossos petits per menjar-se’l excepte el cor que no se’l van menjar. La seva àvia Rea, mare de Zeus, havia vist el crim i va refer el nen a partir del cor.
Zeus va deixar a Dionís en mans d’Hermes i aquest va buscar uns pares per el nen, però Hera ho va descobrir i va castigar els pares adoptius fent-los embogir. Llavors Hermes va transformar Dionís en una cabra i el va dur a la muntanya de Niça sota la cura de les nimfes. Per això, sovint està representat en companyia de les divinitats secundàries associades a la fertilitat de la natura fins arribar a associar-se amb un ésser del més enllà, reflectint així un símbol de la mort i la resurrecció.
Es narra que anys més tard, quan Hera el va tornar a descobrir el va fer embogir. En aquest moment és quan el déu renuncia a les nimfes i s’uneix a les mènades, unes dones salvatges que posseeix Dionís i que la intoxicació del vi els portava a un frenesí extàtic, també es diu que es fa amic d’uns monstres que habitaven els boscos anomenats sàtirs i que el monstre Silè que sempre anava embriagat es va convertir en el seu mentor.
Durant la infantesa de Dionís, quan vivia amb les nimfes en el mont de Niça, es diu que s’entretenia plantant brots de plantes que trobava i així va descobrir com conrear la vinya i després a fer vi amb el fruit de la vinya. En un principi Dionís era només el déu del vi, però el tracte amb altres divinitats com Zagreu, Sabazius i Bassareus en van ampliar l’esfera de la seva influència i se’l va començar a tractar com el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
L’associació de Liber amb el vi i l’embriaguesa va venir a partir de la identificació amb el déu grec Dionís, el qual ja s’havia romanitzat sota el nom de Bacchus. Dionís era considerat una mena d’heroi humà fundador de civilitzacions que havia existit realment i després havia passat a ser un déu. Plini diu d’ell que fou el primer en establir la pràctica de comprar i vendre, l’inventor de la diadema com a símbol de la reialesa i el creador de les processons triomfals. Conta la llegenda que Dionís va desatendre la Mesopotàmia perquè els seus habitants preferien la cervesa, el que confirma que el consum de cervesa era més important que el vi a Babilònia i entre els Sumeris.
Així doncs, Dionís va passar de la mitologia grega a la mitologia romana, on també era conegut com a Bacus, en la qual fou identificat amb l’antic déu itàlic Liber Pater. Segons aquesta darrera mitologia es feia referència per la filosofia itàlica el caràcter agrari d’aquest déu que tenia cura de les vinyes i de la verema. Antigament Liber Pater formava una tríada amb Ceres i Líbera, amb els quals tenia un temple conjunt a l’Aventí que és un dels set turons de Roma, en part voltat pel riu Tiber, on es troba l’església de Santa Sabina, la residència dels cavallers de l’Ordre de Malta i el parc Savello.
A propòsit, l’Ordre de Malta també es coneix com l’Orde de Sant Joan de Jerusalem que es va fundar amb fins benèfics i es va convertir en un cos armat. Els orígens d’aquest Orde es remunten a l’any 1084, quan uns mercaders del regne de Nàpols van decidir fundar un hospital per a pelegrins al costat de l’església del Sant Sepulcre de Jerusalem, sota l’advocació de Sant Joan Baptista. A Catalunya l’ordre de Sant Joan de Jerusalem va fundar i administrar nombrosos hospitals com el de l’Espluga de Francolí ( des de l’edat mitjana fins el 1851 ).
Com es deia, en la mitologia romana, Dionís feia una tríada amb Ceres i Líbera. Ceres era la deessa de l’agricultura, les collites i la fecunditat. El seu equivalent en la mitologia grega era Demèter. Representa que va ensenyar els homes l’art de conrear la terra, sembrar, recollir el blat i elaborar el pa. Es conta que Ceres tenia dotze ajudants que s’encarregaven de tasques agrícoles menors com eres Vervactor que aplicava el sistema de conreu del guaret, el Reparator, que preparava la terra, Imporcitor, que llaurava fent solcs ben amples, Insitor, que sembrava, Obarator que llaurava la superfície, Occator que l’escarifica, Sarritor que l’escarda, Subruncinator, que la clareja, Messor, que cull els productes, Conuector, que transporta la collita, Conditor, que l’emmagatzema i Promitor, que la distribueix.
Segons la llegenda, Ceres va obrir el primer solc a la terra en el regne de Tellus i va crear el primer camp de conreu amb els seus marges, també va crear les primeres lleis en relació als assentaments de vida civilitzada, per això el poeta Virgili l’anomenava la protectora de les lleis. Els delictes relacionats amb els camps de conreu eren crims contra Ceres i els pagesos que els treballaven. L’antiga legislació coneguda com les Lleis de les dotze taules prohibien fer encanteris als camps de conreu i estava castigat amb pena de mort canviar de lloc els marges, havia de ser penjat en nom de Ceres. A Ceres se li atribuïa la vigilància dels marges entre el regne dels vius i els morts.
Dins la mitologia i el conjunt de relats o personatges que es mantenen a la cultura popular, dins el món del vi, és important tenir en compte els Etruscs que van associar el consum de vi al culte de Fufluns o Puphluns, déu de les plantes, la felicitat, la salut i l’abundància. Els egipcis adoraven la deessa Hathor que és una divinitat còsmica, deessa de la nutrició, de la beguda, de l’amor, de l’alegria, la dansa i les arts musicals. Alimenta i dona vida de l’arbre celestial.
