‘Has begut oli?’ Cultura gastronòmica amb ganxo a les aules!

Entendre l’oli de manera amena, divertida, pedagògica i educativa. Aquest és l’objectiu dels tallers de tast d’oli d’oliva verge extra adreçats a escolars impulsats per la DOP Siurana a les comarques de Tarragona i Barcelona des de fa, respectivament, quatre i tres anys.

Has begut oli?’ pregunten als alumnes d’entre 11 i 12 anys que estudien en entorns pròxims i/o allunyats del món rural. 5.872 nens i nenes de 127 centres educatius —els que van participar-hi el curs passat— podrien respondre que ‘sí’. I també que els hi han ensenyat quines són les propietats de l’oli d’oliva verge extra, a com diferenciar-lo d’altres que no ho són, a potenciar les seves habilitats sensorials i a descobrir els valors saludables de l’oli d’oliva verge extra.

Dur a terme una activitat com aquesta a l’aula habitual de la canalla ajuda a crear un bon clima. Que la lideri un educador amb sensibilitat també suma. Vaig veure-ho i viure-ho així a l’Escola Poeta Foix de Barcelona, durant l’hora que va durar el taller impartit per l’Oriol Ponsa, tècnic en gestió forestal i un dels educadors d’Obaga Serveis Ambientals, l’empresa desenvolupadora, acompanyat d’un docent del centre.

“Habitualment se’ls hi fa curt i em demanen si podem allargar-lo una miqueta més”, em diu l’Oriol abans de començar. No podrà ser. Avui té sessió matinal doble en aquest mateix col·legi i el temps just de desparar i tornar a parar el material creat específicament per a l’activitat. “Tant l’agenda com la informació ens arriba molt pautada des de la DOP Siurana”, m’explica abans d’estrenar-se amb la primera classe.

Comença movent les taules de lloc per fer-ne grupets d’entre 4 i 5 nenes i nens per després col·locar-hi estovalles de paper individuals amb textos, fotografies, espais per omplir i una mascota que fa de guia, la Siuraneta; dos gotets 100% compostables per a cadascun(a), que omple de dos olis d’oliva diferents; una safata amb trossets de plàtan, carxofa, poma, tomàquet i ametlla picada en un pot; així com unes pissarretes amb guixos que hauran d’aixecar en diverses ocasions.

Entren els alumnes, riallers i encuriosits. Trien lloc i seuen. Comença l’activitat, teoria i pràctica dividida en dues parts. “Quins tipus d’oli coneixeu?”, pregunta per trencar el gel. “Oliva, girasol i palma”, responen diferents veus. “N’hi ha molts, avui ens centrarem només en el primer…” I a poc a poc, i amb lleugeresa, va introduint conceptes i llençant preguntes a la classe per veure què en saben del producte. Els escolars, en general, aixequen la mà per respondre sense por a equivocar-se; n’hi ha que comparteixen anècdotes, alguns riuen per sota el nas, d’altres callen.

L’oli d’oliva verge extra és un 10 i l’oli d’oliva verge, un 9,5”, escriu l’Oriol mentre els hi argumenta el perquè a la pissarra que presideix la classe.

Nosaltres no els sabem diferenciar, però a Catalunya hi ha uns experts que en tasten molts i els classifiquen”, resumeix mentre els hi ensenya el got de vidre opac i blau que fan servir els tastadors professionals. “La qualitat de l’oli no té res a veure amb el seu color. Què deuen analitzar els experts per saber si un oli d’oliva és verge extra o no? L’olor! I el sabor!”, responen sense dubtar els alumnes. I els fa olorar oli llampant i els hi explica el que fa la indústria perquè es pugui consumir. I entre tots el puntuen amb un 5, “la nota justa per aprovar perquè es pot menjar però no té res d’especial”.

Ha passat mitja hora justa i l’Oriol avisa que és el moment del tast. La primera part del taller s’ha fet curta, la segona volarà. Agafen els ingredients i se’ls acosten cap al nas i després fan el mateix amb el primer gotet. Es tracta d’exercitar l’olfacte. “Li trobeu semblances? Quines? Comenteu-les amb els companys, poseu-vos d’acord i apunteu-les a les pissarres que teniu a les taules. Després les compartirem amb el grup i apuntarem als fulls les respostes que es repeteixen més vegades”. Dit i fet.

Anem a veure quin gust té”, segueix. Toca tastar per identificar l’amarg, el picant i el dolç, per aquest ordre. Poc, bastant o molt, amb aquesta intensitat. S’han de posar d’acord. “On es nota el picant?”, pregunta. “A la gola!”, responen. “I el dolç?” Se la saben. “A la punta de la llengua!”, diuen gairebé cantant. L’ambient ja és gairebé festiu quan han de repetir l’acció amb el segon vaset. Puja el to de les veus; hi ha ganyotes, riures i xisclets però tot està sota control.

Hem deixat el fruitat pel final”, prosegueix l’educador. “Quin és l’oli que ens ha recordat més a l’oliva, el que pensem que és més natural? Ho farem a mà alçada”, anima l’Oriol. Tots menys una donen el seu vot pel mateix got. “I ara hem de decidir quin és l’oli d’oliva verge extra i quin el refinat. La mascota Siuraneta ens dóna les pistes…”, fa notar als infants per si hi ha algun despistat.

No tots els olis són iguals”, recorda desplegant un cartell on s’il·lustra breument el perquè. I afegeix: “Llegiu les etiquetes quan aneu a comprar”. Últimes informacions. “L’oli d’oliva verge extra té propietats antioxidants, regula el colesterol, evita malalties…. És important guardar-lo en llocs on no li toqui la llum i evitar la calor, sinó perd les seves característiques… No el llenceu per l’aigüera! No és bo pel medi ambient! Guardeu l’oli fet servir i recicleu-lo a les deixalleries o feu-ne sabó com els avis…” Sorpresa a la sala. “En serio?”, pregunta més d’un(a). Resposta. “I tant, jo encara en faig amb la meva”.

El taller s’acaba. “Tarragona és terra d’oliveres. A la zona de la DOP Siurana es cultiven més de 3 milions d’oliveres i s’hi fa un oli excel·lent. Mireu a quins pobles al mapa…”, explica tornant a fer referència a les estovalles. “Us les podeu endur. I també us endureu una ampolleta d’oli d’oliva verge extra DOP Siurana (100 ml) per posar-lo al pa amb tomàquet o a l’amanida i ensenyar tot el que hem après als pares. Ah, sapigueu que l’oli es pot congelar i així no perd les seves propietats”, remata. L’alegria es desferma. No t’emportes un regal, ni un regal així, a casa cada dia.

_______