Avui en dia es parla molt del fet de tornar als orígens de les coses, sobretot dels aliments. Intentem tornar als orígens d’aquests ingredients, perquè hi ha la creença que l’original és el que més nutrients aporta, el que més beneficis saludables ens dóna, etc. La Laia Corbella, col·laboradora de l’Espai Literari ho ha comentat en alguna ocasió, com per exemple la que podem veure en el seu últim article: Liber de vinis.
El vi, no és un cas que es quedi al marge d’aquesta tendència, intentant conrear aquest amb les màximes formes naturals i ecològiques possibles, amb tècniques com el biodinamisme, etc. però els grecs ja sabien el que es feien i per aquest motiu van arribar a fer protagonista de la vida social, política i religiosa aquesta beguda tan valorada.
Tota aquesta reflexió prèvia em porta a parlar de l’exposició que vaig anar a veure aquest passat cap de setmana. Desconeixia l’existència d’aquesta exposició però vaig creure que seria d’especial interès sortir una mica de la línia editorial de la secció per posar-la en relleu i veure com el vi, no només és una bogeria col·lectiva dels que ens interessa, sinó que pot passar més fronteres de les que ens pensem.
L’exposició està encarada a un públic no professional, amb això no vull dir que no hi pugui anar un enòleg o un cultivador. El que vull remarcar és que s’ha fet perquè tothom que hi passi pugui conèixer aspectes que potser pel col·lectiu són coneguts però que per la resta de societat no són tan evidents.
Com que s’exposa al Museu Arqueològic de Catalunya i deriva d’un Treball de Màster de Gestió de Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona “El vi a l’Empordà. De l’antiga Emporion als cellers actuals. Projecte d’una exposició temporal”, de Pol Carreras; potser em dóna la sensació que és tan amè per tothom que la vulgui veure.
Aquesta presenta objectes arqueològics singulars i audiovisuals que desvetllen les arrels del vi grec a Catalunya. Tracta de forma entenedora el conreu de la vinya en èpoques passades, els pas de la vinya a la copa, el consum i el gaudir del vi i finalment la cultura del vi en l’actualitat. Tot intentant buscar les similituds i les diferències que hi ha entre la cultura antiga i la nostra i com les arrels del conreu de la vinya a Catalunya són d’arrels gregues.
Potser l’apartat que més em va cridar l’atenció fou el consum del vi. Aquest, en l’antiga Grècia, es consumia en l’àmbit domèstic, públic, actes socials o religiosos. En els àpats diaris i en els banquets privats, però que només estaven reservats als homes.
Els homes es reunien en un menjador (andron), reclinats en llits al voltant de les taules. Parlaven de política, dels seus negocis i activitats, tot intercalant jocs i actuacions musicals de dansa o poesia, amb la intervenció de joves efebs i de prostitutes. Ja de matinada, quan l’alcohol havia fet efecte, la vetllada sovint acabava amb un komos: els participants sortien al carrer, per fer càntics i demostracions d’eufòria.
Senyores, senyors, han passat més de 2.000 anys d’història i seguim fent el que feien els nostres avantpassats grecs, així que només puc dir:
A beure vi, l’aigua rovella!
PD: Teniu temps fins al 29 de gener per veure l’exposició, doneu-vos pressa.
____________________
Títol: El vi grec: de l’antiguitat als cellers catalans actuals
Organitzadors: Museu d’Arqueologia de Catalunya, Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Institut Català de Recerca de Patrimoni Cultural
Direcció: Josep Manel Rueda
Comissariat: Xavier Aquilué
Idea original: Pol Carreras
Preu: 4,5€
Enllaç web a la exposició: https://goo.gl/GfY36n
Activitats relacionades: https://goo.gl/vrkWfd
Enllaç web de la col·lecció: https://goo.gl/VqaQhO
Twitter del museu: https://goo.gl/V2Gntq
Facebook del museu: https://goo.gl/37i3KW
