El turisme del vi està cridat a ser una de les opcions més atractives per esbargir-se en el món que ha portat la covid. Concentra una mica de tot allò que podria resultar desitjable a l’hora de fer una escapada en plena pandèmia, i que és molt probable que segueixi sent vist com a atribut positiu un cop s’hagi aconseguit deixar enrere el virus: permet recuperar l’anhelat contacte amb la natura a l’aire lliure, té la capacitat d’oferir múltiples propostes sense haver de marxar gaire lluny de casa i proporciona un gaudi enogastronòmic i cultural que omple els sentits. Els cellers poden aprofitar l’avinentesa per professionalitzar encara més l’oferta enoturística, i des de l’àmbit formatiu reivindiquen que poden atendre aquesta demanda: l’Escola d’Enoturisme de Catalunya ha adaptat el cicle formatiu de grau superior de Guia, Informació i Assistències Turístiques amb la incorporació del perfil professional d’enoturisme perquè l’alumnat pugui rebre amb una formació encara més especialitzada en aquest camp.
L’enoturisme ja no és quelcom que els cellers puguin assumir com una tasca més com qualsevol altra de les múltiples que fan. El turisme del vi està en ple desplegament, però encara no tothom n’ha sabut valorar tot el potencial que té per oferir. Segueix sent comú que la família que encapçala un projecte petit sigui qui treballi a fons entre setmana a la vinya i el cap de setmana rebi les visites. També segueix passant que es treuen a tastar vins, a vegades limitant-se només a posar els més corrents, i tot d’una qui condueix la visita fa la pregunta de quins aromes s’hi poden trobar a la copa, incomodant a qui havia acudit al celler tan sols per passar una bona estona tot descobrint nous vins. Davant de tot això, la directora de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, Ester García, insisteix que cal fer passos decidits per professionalitzar una activitat turística que cada cop guanya més pes, i la formació pot donar resposta a aquesta necessitat.
Segons García, l’enoturisme viu un “boom” perquè “té moltes condicions que ara valorem com a turistes”. Remarca que es pot fer a l’aire lliure en família, amics o en parella, i permet controlar molts aspectes, quelcom rellevant quan encara no s’ha posat fi al coronavirus: es pot estipular temps d’arribada i desplaçament, es pot viatjar amb vehicle propi, i es pot fer en grups reduïts. Per rebre l’enoturista, la directora de l’escola considera que cal trencar amb la inèrcia que fa que les visites s’atenguin des d’una perspectiva més vinculada a la distribució del vi i cal reenfocar-ho incorporant paràmetres relacionats amb la gestió turística per saber parlar el llenguatge de l’enoturista.
Tornem a l’escena d’un tast on es pregunta pels aromes sense ser conscient de quines són les expectatives del visitant. García subratlla que “cal ser capaç d’adaptar-se” a qui es té al davant, de manera que no s’han d’emprar els mateixos termes en un tast ideat des del vessant del sommelier que en un enfocat a un públic que acudeix a fer enoturisme per sortir de la rutina diària. Afegeix que qui condueix l’activitat és probable que li sigui pertinent saber fer maridatges amb productes del territori o traçar una estratègia per aliar-se amb la resta d’actors de la zona i fer una promoció transversal. De tots aquests aspectes al turisme del vi es tracta en el Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS) de Guia, Informació i Assistències Turístiques que ofereix l’escola, amb seu a Vilafranca del Penedès. A partir del curs vinent, que comença aquest setembre, la formació enoturística s’hi reforçarà més que fins ara perquè el cicle formatiu incorpora el perfil professional d’enoturisme.
Més coneixements en tast i maridatges
Aquest canvi es concreta en una especialització del currículum del CFGS, de manera que, de les 2.000 hores que té, les que són estrictament d’enoturisme s’eleven a 200, més del doble que les que s’hi dedicaven fins ara. Aquest increment de les hores vinculades al turisme de vi es tradueix d’entrada en una nova formació de tast més enfocada directament cap a garantir que els enoturistes tinguin una experiència plenament satisfactòria quan visiten un celler. “Es tracta de com podem de manera distesa conduir una proposta de tast perquè sigui gratificant per al client”, detalla García, ja que insisteix en el fet que “el protagonista és el client”. En el cicle formatiu també han introduït un coneixement més profund dels registres de tast, cultura vitivinícola i dels maridatges.
La directora de l’escola detalla que el cicle es cursa presencialment i amb modalitat dual, de manera que l’alumnat pot realitzar fins a 1.000 hores de pràctiques remunerades en empreses que poden ser també fins i tot de fora de Catalunya. Un cop cursat el CFGS, s’obté el títol de Tècnic Superior en Turisme, que habilita a treballar en turisme en tot l’àmbit europeu que està subjecte al Pla Bolonya. García està convençuda que la incorporació del perfil professional d’enoturisme ajudarà l’alumnat a trobar feina en aquest àmbit especialitzat. “Incrementem les opcions d’ocupabilitat, i més tenint present que l’enoturisme està tenint una eclosió, perquè el territori més proper l’està descobrint”, reflexiona García, la qual confia que la recuperació del turisme internacional no anirà en detriment de les ganes dels visitants locals d’acudir als cellers de proximitat.
L’adaptació del CFGS a l’especialització en enoturisme coincideix amb la recent presentació de les conclusions de l’Estudi de la detecció de les necessitats formatives de l’enoturisme a Catalunya, en el qual han participat l’escola, les nou rutes d’enoturisme de Catalunya i múltiples actors del sector vitivinícola. S’ha conclòs que cal fer més esforç en potenciar l’atenció al públic i a les persones visitants, en la gestió i planificació de l’enoturisme de l’establiment (en qualitat de línia de negoci) i en la incorporació de l’enoturisme en les activitats agrícoles i vitivinícoles. García especifica com el cicle formatiu fa la seva aportació en aquesta línia. Per exemple, quan un alumne fa les pràctiques en un petit celler que encara no té l’enoturisme com a línia de negoci i, a partir dels coneixements que aporta l’alumne, el celler decideix començar a desenvolupar-ho de manera professionalitzada.
Saber comunicar també a les xarxes socials
Un altre aspecte on fa especial èmfasi la directora de l’escola és en saber comunicar bé, un atribut que no vol que s’aprengui només a través de les eines que es transmetin en el cicle formatiu. És per aquest motiu que a partir del curs que ve l’alumnat també adoptarà un rol proactiu en les plataformes que té l’escola per difondre la seva tasca. Podrà fer entrevistes als protagonistes de l’enoturisme a Catalunya per penjar-les al blog, així com ocupar-se de què pot ser escaient publicar a les xarxes socials (Instagram, Facebook i Twitter), tant de continguts propis de l’escola com d’aspectes vinculats a l’activitat turística en tots els seus vessants.
