Pioners i consolidats (V): Carlania i Molí dels Capellans
“El Viver ha fet molt per la DO Conca de Barberà, érem pocs però ens hem mogut molt i amb productes excel·lents!”
Sergi Montalà
Si haguéssim d’escollir una iniciativa que aquests darrers anys ha incentivat l’aparició de nous cellers i ha incrementat la quantitat de producte i de litres embotellats sota la DO Conca de Barberà és el Viver de Celleristes. Avui parlem amb dos dels pioners, dos dels cellers que van formar part de la primera fornada d’elaboradors que es van instal·lar a Barberà de la Conca.
Dos cellers que, a més de compartir els primers dies del Viver, comparteixen moltes altres coses, com podreu llegir tot seguit. Ambdós cellers segueixen més vius que mai i estan en fase de creixement i de consolidació. Parlem de Carlania Celler i Molí dels Capellans per endinsar-nos en la seva història amb dues de les persones que millor els representen: Jordi Miró i Sergi Montalà.
Ens trobem un dels primers dies freds de 2016, al Viver de Celleristes. Carlania ja fa molt temps que va marxar del Viver; tot i així, Jordi Miró hi ve sovint. Barberà és el seu poble i casa seva no queda lluny de l’edifici. Li agrada venir, reflexionar i recordar els temps en què elaborava els seus vins entre aquestes quatre parets. En canvi, Molí dels Capellans no se n’ha mogut i segueix fent del Viver el seu celler. Així doncs, la trobada es produeix en un lloc que a tots dos els resulta familiar i proper i és per això, potser, que no paren de rememorar anècdotes i vivències al llarg de la conversa.
Parlar de Carlania Celler és fer-ho de Jordi Miró i Sònia Gomà-Camps, parella tant a dins com a fora del celler, dues peces imprescindibles. Avui és un projecte consolidat, malgrat que Jordi Miró recorda que Carlania va néixer per casualitat. Feien vi a casa des de l’any 2005, per consum propi, “però un dia vam anar a veure unes vinyes de Merlot amb la Roser Rosselló, la que després seria la nostra enòloga; volíem fer un vi de Merlot per consum propi, la Roser el va tastar i ens va dir: no sé què feu venent-lo a la cooperativa!” relata Miró. L’any 2007 van anar a l’Ajuntament de Barberà de la Conca a demanar on podien fer un celler. Ramon Ribas, l’alcalde en aquell moment, els va dir que no fessin res, que estaven treballant en una idea de Viver de Celleristes. El projecte es va fer realitat aquell mateix any; per tant, Carlania neix com a celler en el mateix moment en què es posa en marxa el Viver.
Miró revela que, des d’un primer moment, “teníem molt clara l’aposta pel Trepat!”. El Celler comença elaborant quatre vins diferents, però en els quals sempre hi ha Trepat. L’any 2010 incorporen el Petit Carlania que és un 100% Trepat, mentre que el 2013 eliminem l’Ull de llebre i treuen al mercat el Carlania 6 mesos, 100% Trepat, també. Actualment Carlania Celler elabora tres monovareitals de Trepat, un Macabeu amb Trepat i un Merlot amb Trepat; i és que “el Trepat dóna identitat!” exclama un convençut Jordi Miró. Tot i que com a elaboradors estan molt contents amb tots tres, el Petit Carlania és el seu buc insígnia; se’n produeixen unes 8.000 ampolles i és el que es ven més: “és el que mostra més el Trepat sense emmascarar-lo en bóta, és un Trepat jove que mostra la varietat, funciona molt bé!”
Sergi Montalà és un dels dos socis de Molí dels Capellans. L’altre soci és en Jordi Masdeu, que s’encarrega de la comercialització i el marketing. La prèvia del celler l’hem de situar l’any 2005, moment en què els dos socis del Celler es coneixen estudiant Enologia a l’Escola Camp Joliu de l’Arboç del Penedès. Al cap d’un temps, es retroben i decideixen fer alguns “microvins” a casa del germà del Jordi, que està situada al carrer Molí dels Capellans de Montblanc, que dóna origen al nom del celler. Després de diverses proves, Montalà i Masdeu veuren en l’aparició del Viver de Celleristes l’oportunitat de tirar endavant el projecte d’embotellar el que produeixen i de tirar endavant un celler.
És així com, l’any 2007, entren al Viver. La idea inicial del projecte era treballar amb les varietats autòctones del territori. En aquest sentit, Montalà afirma que “volíem que el Trepat i la Parellada fossin els plats forts del projecte!”. Com en el cas de Carlania Celler, l’aposta per les varietats locals venia marcada per l’objectiu de donar identitat als productes i al celler. Tot i així, durant el primer any al Viver de Celleristes utilitzen altres varietats, i embotellen unes 4.000 ampolles; la meitat, més o menys, d’un blanc Chardonnay i, l’altra meitat, del Molí dels Capells Selecció que aleshores era un cupatge de Sirà, Cabernet i Ull de llebre. El viratge cap al Trepat i la Parellada es produeix l’any 2009, que és quan comencen a treballar amb aquestes varietats. Actualment la producció del Celler ronda les 17.000 ampolles i la projecció pel 2016 és passar a les 40.000 ampolles. La clau: “treball, treball, treball…” constata Sergi Montalà, “ens ha servit per aprendre molt i per conèixer els altres cellers.” En aquest sentit, l’ànima del Molí dels Capellans reclama la unitat dels elaboradors de la Conca de Barberà: “Hem de ser tots una família. L’objectiu és la DO Conca de Barberà, donar-la a conèixer i donar-li prestigi!”
Des del Molí dels Capellans ho intenten fer amb els vins que elaboren en el marc del Viver. En aquest moment tenen cinc referències, de les quals tres són de Trepat negre. Un és l’Atrepat, un vi jove; l’altre, el Molí dels Capellans Trepat, que és mitja criança i, finalment, arran de la collita del 2010, l’I·lustríssim, un Reserva Trepat. Pel que fa als blancs, tenen l’Atrevida Parellada, que és 100% Parellada i el Molí dels Capellans blanc, que l’elaboren amb Chardonnay. A més del treball amb varietats autòctones de la Conca de Barberà, Sergi Montalà també afirma que una altra de les línies estratègiques del Celler és la introducció de l’agricultura ecològica. Per aquest motiu, aquest 2016, el Molí dels Capellans Trepat ja serà ecològic. Molí dels Capellans no té vinyes pròpies i compra el raïm a productors de la comarca. Si bé el Trepat i la Parellada provenen de vinyes situades entre Pira i Barberà de la Conca, el Chardonnay prové de Poblet, de la zona del Castell de Riudabella.
Nou anys després, Jordi Miró recorda amb orgull que van ser els primers d’entrar raïm al Viver de Celleristes, “un Merlot!”. El 2007 és l’any en què, a més de Molí dels Capellans, entren al Viver els cellers Gatzara, Guspí i Espurna. Carlania Celler només s’hi va quedar fins l’any 2008. Dues veremes, en total, després de les quals Jordi Miró es va poder traslladar al seu propi Celler, en part gràcies als Plans de millora per joves agricultors menors de 40 anys. Allà va poder dur a terme allò que no havia pogut fer al Viver de Celleristes: apostar per l’agricultura ecològica. “Volíem certificar el vi CCPAE i això només ho podíem fer en un celler propi”, reconeix Miró. Tanmateix, el copropietari de Carlania Celler reconeix que “el Viver és una bona eina de publicitat i de gestió; a nosaltres ens va ajudar molt, això és innegable”. Tant Montalà com Miró coincideixen a destacar la convivència com el fet més positiu i més important del Viver. “Ha sigut una convivència molt maca, sempre ens hem intentat ajudar entre tots!” afirma Montalà, al mateix temps que reivindica que “el Viver ha fet molt per la DO Conca de Barberà; érem pocs, però ens hem mogut molt i amb productes excel·lents!”. Tot i això, ambdós lamenten que fora de la comarca encara costa que es conegui i se situï el Viver.
L’any 2009 és el primer any que Carlania entra la verema al seu celler. Miró reconeix que “el canvi va venir marcat per la forta inversió econòmica que es necessitava per tirar endavant el projecte, però recompensa perquè disposes de tot, pots entrar el vi quan vols…”. Actualment, el Celler viu una època de creixement: “tenim un topall d’ampolles que podem gestionar la Sònia i jo, que són 20.000”. Avui en dia elaboren al voltant de 16.000 ampolles i aquest fet els porta algunes incidències, tal com explica Miró: “abans de treure el nou vi, ja tenim esgotat l’anterior i això comporta que passem dos mesos sense poder subministrar…”. El celler té en l’actualitat la capacitat per arribar a fer unes 22.000 ampolles. Tanmateix, des de Carlania Celler ja estan pensant en possibles noves instal·lacions i/o ampliacions de cara a un futur no molt llunyà.
En canvi, Molí dels Capellans porta nou anys al Viver de Celleristes, cosa que significa que només els resta un any i mig per poder seguir treballant a les instal·lacions. “El futur és incert”, confessa Montalà. Abans de fer el pas de construir el seu propi celler volen arribar al punt òptim que els permetria independitzar-se i que situen entre les 60.000 i les 80.000 ampolles. Per aquest motiu, Montalà exposa que “no estem consolidats, ja que l’objectiu d’assolir el volum que ens permeti una dedicació exclusiva i la construcció d’un celler propi no està complert”. A tots dos socis els agradaria trobar un lloc on edificar-lo i elaborar els seus vins, una expectativa davant la qual Montalà afirma que “m’agradaria pensar que sí, que estem a les portes, estem a un pas…”. No obstant això, per Montalà l’objectiu, més enllà de l’empresa “és que la DO Conca de Barberà agafi un nom que no té o que està agafant.”
Pel que fa als punts de venda del producte, Carlania exporta entre un 25-30% de la seva producció als Estats Units, mentre que la resta roman a Catalunya. El Celler té perspectives d’entrar al Japó i al nord d’Europa, “però són processos molt lents, ells (els distribuïdors) et van fent un seguiment et van tastant any a any, volen que sigui una cosa seriosa, que darrere del vi hi hagi persones, hi hagi pagesos…” reconeix Miró. “El Trepat està de moda!”, reivindica, “tant a dins com a fora de Catalunya” i això pot ser una avantatge de cara a entrar en aquests mercats. Potser es tracta d’una moda passatgera, però el Trepat no es deixarà de consumir… En paraules de Jordi Miró, “cada importador busca un Trepat ara mateix, és un vi que dóna molt bon resultat; avui la gent busca monovarietals i fent Trepat, encara que el cupatgis amb alguna altra cosa, no has de tenir problemes…”
Molí dels Capellans des d’un inici es van enfocar molt a l’estranger gràcies a l’especialització del Jordi Masdéu en el mercat internacional. Sobretot estan introduïts en el mercat anglès i americà. “Exportem entre el 70 i el 80% de la producció cada any a Londres i als Estats Units, tot i que també arribem a Tailàndia, Dubai o Canadà”, concreta Montalà. “El Trepat està donant el boom als EUA” explica Montalà, que ens amplia la informació amb les percepcions que els arriben dels clients americans: “Sembla el vi del futur, un vi diferent, un vi molt agradable. Les distribuïdores estan apostant per aquest producte. El mercat internacional ens ha dit que els hi agrada i que en produïm més!”. Catalunya concentra entre un 20-30% de les vendes, que es produeixen majoritàriament a les províncies de Barcelona i Girona. En aquest sentit, Sergi Montalà es mostra content d’haver pogut arribar als grans restauradors com Carme Ruscalleda, Ferran Adrià, els germans Roca: “El producte ha arribat a l’alta gastronomia.”
Una manera de posicionar-se en el mercat tant nacional com estranger són les puntuacions. Aquí, les opinions entre elaboradors divergeixen. Jordi Miró explica que Carlania Celler no participa a cap rànquing; és més, “si algun dia en trobeu alguna és que algú la presentat per nosaltres”, afirma convençut. El motiu? “Jo no deixo que em puntuïn un any de feina a la vinya”. No obstant això, reconeix que els Premis (com els Vinari, on no es puntua) són una altra cosa. En canvi, Molí dels Capellans, que ha tingut molt bons resultats a la Guia Parker, sí que sotmet els seus productes a la puntuació dels jutges. “Amb l’Il·lustríssim ens van donar 92 punts i amb el Molí dels Capellans Trepat 91 punts, cosa que ens ha afavorit, sobretot comercialment,” argumenta Sergi Montalà. Tant és així que des dels EUA se’ls han quedat la totalitat d’aquests productes. On també han tingut molt bons resultats ha estat a la Guia de Vins de Catalunya. Montalà defensa l’existència d’eines d’aquest tipus amb la finalitat de culturitzar-nos i conèixer el que tenim: “la gent de fora sense tenir vinyes tenen molta més cultura de vi que nosaltres; et trobes persones de Londres, Estats Units… que veus sí que en saben i nosaltres ho tenim al costat i sabem molt poca cosa…”
La manca d’aquesta cultura o el fet de fiar el coneixement del vi a aquestes puntuacions és potser el que porta a Miró a criticar l’esnobisme que existeix en certs sectors. Per Miró, la clau de l’èxit és no deixar de reinventar-se per tal que el producte millori any a any: “No sé si anirem cap als vins naturals o què farem, però hem de fer un pas endavant i si cal farem canvis a la verema.” Actualment tenen els vins certificats ecològics CCPAE i volen certificar-los DEMETER en un futur. Tot i que Carlania Celler ha sigut un dels cellers que des de l’inici han certificat els vins, Jordi Miró hi veu més una aposta pel client que no pas pel productor: “Les certificacions són una garantia pel client i punt! A mi no em serveixen per res; pagues molt i aquest retorn no el tens mai!”
Arribem al final de la conversa fent una mica de balanç del Viver de Celleristes i de la DO Conca de Barberà. Per Montalà, està clar que “la DO Conca de Barberà està agafant un nom, estem fent vins de molt de prestigi”. Considera que el Viver va marcar l’inici d’un canvi de tendència a la DO, que està agafant prestigi i s’està dotant d’una identitat. D’acord amb Montalà, els motors per tirar endavant aquest procés són dos: El Trepat i el territori, que s’ha d’explotar a nivell enoturistic. Per la seva banda, Miró destaca el paper dels cellers petits en aquest canvi de percepció de la comarca; “han donat un plus de qualitat i d’imatge i això és molt bo!”
En relació al Viver, Miró afirma que “el veig bé, el que no veig bé és la gestió; això de poder-hi estar 10 anys no ho trobo correcte!”. Per Carlania Celler, cal que hi hagi una renovació i que s’afavoreixin les alternances d’elaboradors que passen per aquest espai, ja que considera que “mentre tiri el Trepat, hi haurà gent que hi vulgui entrar.” Montalà coincideix en afirmar la necessitat d’incentivar aquesta continuïtat, tot i que pensa que al Viver li fa por trobar-se davant una manca de relleu. Pel Molí dels Capellans, “el viver és una gran iniciativa, que ha de tenir una continuïtat, la gent s’ha d’animar a fer vi!”
Esperem que així sigui, perquè tal com s’indica en aquesta conversa, el canvi a la Conca ha sigut significatiu en els darrers anys i el Viver de Celleristes hi té un paper molt destacat. Per tant, cal que destinem tots els recursos i esforços necessaris per incentivar, reactivar i obrir una segona etapa al Viver, per tal que duri molts anys més i amb l’objectiu que mantingui la qualitat que ha demostrat que sap oferir. Són molts els fills que ja ha tingut i la majoria han sigut excel·lents; és per això que no s’ha d’aturar, s’ha d’explotar, amb els canvis que calgui, però preservant per sobre de tot la seva continuïtat i el posicionament com a generador de vins de qualitat de la Conca de Barberà. El Viver és una estructura fonamental de la comarca! Cal que ho tinguem tots clar i que no ho oblidem.
________________________________________________
Quart capítol de la sèrie: Rendé Masdéu i Rosa M. Torres
http://www.laconca51.cat/el-valor-de-la-persistencia
Tercer capítol de la sèrie: Celler Jordi Llorens i Escoda Sanahuja
http://www.laconca51.cat/coherencia-i-actitud/
Segon capítol de la sèrie: Vega Aixalà i Cara Nord
http://www.laconca51.cat/visca-lalcada/
Primer capítol de la sèrie: Mas Foraster i Carles Andreu
http://www.laconca51.cat/pioners-i-consolidats-i-mas-foraster-i-carles-andreu/
