FENT VI 2.0, una història de passió i comunicació

Si fa uns anys m’haguessin explicat que el vi tindria sentit a la meva vida més enllà de beure-me’l, no ho hauria entès. Suposo que posar-li per nom FENT VI 2.0 al treball final de grau de comunicació no va ser més que una excusa per endinsar-me en la cultura del vi. Ara ho veig clar, la qüestió és que en vull més.

Sent comunicadora per naturalesa, no va ser nou l’interès per la societat xarxa, la globalització i la digitalització. Sempre m’ha cridat l’atenció entendre com Internet ha revolucionat el món i la manera de comunicar-nos. El que sí que va ser nou en mi, va ser la curiositat per endinsar-me en el sector vitivinícola. El vi és una passió que tinc, un dels meus plaers preferits. En el meu imaginari un bon pla, conversa o reflexió sempre van acompanyats d’una copa de vi. Així que vaig trobar fascinant poder estudiar el cas d’un sector tan primari que ha passat de la vinya al món digital i l’ha (r)evolucionat.

FENT VI 2.0, se centra en el cas d’estudi: La innovació de la comunicació digital en el sector vitivinícola. Anàlisi del projecte La Conca 5.1 com a cas d’èxit. La comunicació digital ha evolucionat ràpidament en les últimes dècades i les empreses han hagut d’adaptar la manera com es comuniquen i com es dirigeixen als seus nous públics. I tot i que s’està fomentant i desenvolupant la cultura del vi català a la xarxa, encara hi ha moltes empreses i cellers que necessiten conscienciar-se sobre la importància que té la comunicació digital en la societat actual. El vi ha de ser bo, un producte de qualitat. Ara bé, que aquest patrimoni es conservi i es traspassi com herència també dependrà de la comunicació i la difusió que se’n faci i del valor que se li doni.

La Conca 5.1 ha crescut molt en els últims anys, i s’ha convertit en una mena d’ambaixadora del vi català en general. És per això que vaig pensar que la seva estratègia digital podria extrapolar-se a negocis o a mitjans més petits on, tot i la diferència de dimensions, l’objectiu és el mateix: fomentar i promocionar el vi català. Per això vaig entrevistar en Leandre Romeu Serra i la Ruth Troyano, per recollir l’impacte de l’experiència que han viscut com a professionals rellevants del sector i vinculats al projecte (han sigut una peça clau en el cas d’estudi i agraeixo la seva disposició). Les bones pràctiques que en vaig extreure, generades per La Conca 5.1 al llarg de la seva trajectòria són:

  • La comunicació integral. Una bona comunicació necessita complementar-se d’altres eines i canals a part de les xarxes socials.
  • La identitat pròpia i valors. Aquesta és la màgia que dóna vida a la Conca 5.1, la seva honestedat i l’enfocament del projecte de manera diferent, amb uns valors que parlen digitalment però des de la visió més humana.
  • L’adaptació al nou paradigma comunicatiu. Han tingut en compte als nous públics amb les seves necessitats.

L’anàlisi d’aquesta (r)evolució del sector vinícola m’ha permès extreure algunes idees interessants i arribar a la conclusió que hi ha algunes qüestions que s’han de tractar amb urgència. 

La comercialització i el consum del producte vitivinícola és insuficient i el mercat extremadament competitiu. S’ha de promoure els productes, estimular el consum intern, conèixer les varietats i, sobretot, recuperar i fomentar la cultura del vi. És evident que cal fer-ho des d’una perspectiva diferent de la que s’ha fet fins ara i així arribar a més públics, sobretot entre el jovent. Considero que per canviar aquest patró hi ha d’haver un vi per a cada dia, persona i ocasió. La vinya és el nostre territori, allò que ens identifica i no la podem deixar perdre. Hem de relacionar vi amb cultura, alimentació, plaer, etc.

Per altra banda, millorar la manera com i què comuniquem en el sector vitivinícola i què vol escoltar el consumidor. Aprofitar les oportunitats que les noves tecnologies ens ofereixen i adaptar-nos als nous públics. També explicar el vi des d’un vessant diferent, explicant històries i contingut que aporti valor; sense tecnicismes, perquè tothom tingui ganes d’entendre el vi, no només uns quants. Les històries generen desig i curiositat, i les vinyes i els cellers tenen arrels molt antigues per explicar.

Com deia al principi, ara ho entenc, la raó de fer aquest treball va ser la curiositat per un món en què si obres la porta, entres dins d’un univers paral·lel i desconegut per moltes persones. Un món que em va atrapar i vaig decidir que en volia saber més. Ara que sé alguna cosa més crec que no en sé prou, però vull seguir aprenent, que els del meu voltant en sàpiguen més i poder-ho compartir. Un art, una cultura, un aliment que fa anys que em té fascinada.

Aquesta anàlisi m’ha portat a pensar amb els principis del segle XX. El sector va superar la crisi de la fil·loxera, es va adaptar als canvis socials i als avenços tecnològics de l’època quan semblava gairebé impossible. La solució va ser la unió dels cellers i la fusió de l’arquitectura amb la vinya, que es va donar a conèixer amb el nom de ‘Catedrals del vi’, perquè simbolitzen el renaixement de l’agricultura. En aquesta societat xarxa en què vivim tots connectats, on està tot inventat i simplement anem remodelant i reutilitzant els conceptes, també podem trobar la manera, entre tots, de fer la fusió de la nostra època i digitalitzar les ‘Catedrals del Vi’. Potser només hem d’unir-nos i aprendre de com va néixer i créixer la llavor, perquè reneixi de nou.

Podeu llegir tot el TFG AQUÍ

1 reply to FENT VI 2.0, una història de passió i comunicació

Comments are closed.