Suposo que podríem escriure un diccionari d’emocions basades en el dia 13 de març de 2020, aquell dia on la informació va traspassar qualsevol frontera. Tot i pensar que el que estàvem vivint era excepcional, no teníem constància del que vindria. Recordo que quan em vaig confinar, em vaig acomiadar de la família, amics i companys de feina amb un: ‘fins d’aquí a quinze dies’. Llavors la incertesa es va apoderar de tots nosaltres.
Durant els últims mesos hem viscut moments històrics extrets d’una situació sense precedents. El sector del vi també s’ha vist afectat plenament, a causa de l’aturada de la restauració, juntament amb la dificultat de les exportacions i la caiguda del turisme. S’ha reivindicat molt des del món del vi per fer arribar el missatge que, consumir vi català de proximitat pot salvar el sector d’aquesta crisi.
La pandèmia causada per la COVID-19 no la vam poder frenar, però va sortir el costat més solidari de tots nosaltres i vam omplir les xarxes de vi: tastos confinats, xerrades en directe amb professionals del sector, formacions, actes. Es va crear, a poc a poc, una agenda del vi en línia; hi havia plans per tot arreu. Estàvem coneixent històries de primera mà, i tot això gràcies a les xarxes socials. També es va crear un manifest, escrit per un grup admirable de dones del vi, en el qual es reclamava el vi català i el conjunt de factors que s’amaguen darrere d’una ampolla. Aquesta humanitat que podem olorar, tastar i que tanta identitat transmet. Finalment, el que em va semblar gairebé increïble, va ser veure com la 25a Fira del Vi de Falset, una festa tan emblemàtica i prestigiosa, que celebrava una data tan especial, decidia adaptar el seu format i tirar endavant amb la digitalització del vi.
Tot i la forta afectació que està vivint el sector per aquesta crisi, volia intentar ser optimista i buscar-hi la part bona – si és que n’hi ha-. Jo penso que de totes les situacions sempre podem extreure’n lectures positives, inclús dels moments més grisos.
La digitalització ha sigut essencial durant aquests dies en el món del vi. Una oportunitat per veure com un sector tan primari, que demanava a crits fer el pas al 2.0 ha tingut una bona acceptació a la xarxa. Potser no feia falta que la situació empitjores tant perquè el vi fos més digital. Tanmateix, crec que s’ha de trobar un híbrid. Hi ha certes coses que mai podran canviar -i gràcies a Déu-, coses que no es podran arribar a virtualitzar mai del tot. Com el territori, la vinya, els enòlegs o totes aquelles persones que treballen darrere d’un vi. Perquè un vi és naturalesa i la naturalesa no es pot digitalitzar, però trobar una fusió entre les dues coses crec que pot ser una bona manera de començar una nova etapa.
Parlo de Videntitats amb ‘Fent Vi 2.0’ perquè mai m’havia sentit tan a prop de les dotze D.O de Catalunya sense sortir de casa. Mai hauria pensat que el món virtual ens aproparia tant i podríem compartir històries de superació, com ho hem fet aquests dies. Ha sigut fascinant veure la voluntat de les persones per tirar endavant, per adaptar-se al que convingui i amb la ment oberta als canvis, tot i la part negativa.
Abans de començar aquest nou article tenia clar que volia parlar de la digitalització, em semblava necessari fer-hi èmfasi. No va ser fins més tard, que em va venir al cap el meu primer escrit a la conca ‘FENT VI 2.0, una història de passió i comunicació‘, on justament feia una anàlisi sobre com ha evolucionat en les últimes dècades la comunicació digital en el sector vitivinícola.
Aquest acabava amb una reflexió: ‘Aquesta anàlisi m’ha portat a pensar amb els principis del segle XX. El sector va superar la crisi de la fil·loxera, es va adaptar als canvis socials i als avenços tecnològics de l’època quan semblava gairebé impossible. La solució va ser la unió dels cellers i la fusió de l’arquitectura amb la vinya, que es va donar a conèixer amb el nom de ‘Catedrals del vi’, perquè simbolitzen el renaixement de l’agricultura. En aquesta societat xarxa en què vivim tots connectats, on està tot inventat i simplement anem remodelant i reutilitzant els conceptes, també podem trobar la manera, entre tots, de fer la fusió de la nostra època i digitalitzar les ‘Catedrals del Vi’. Potser només hem d’unir-nos i aprendre de com va néixer i créixer la llavor, perquè reneixi de nou.‘
Potser ara és l’hora i estem digitalitzant les catedrals del vi. Potser de les crisis neixen les millors idees per tirar endavant. Potser no ho sabem, però som afortunats d’haver viscut aquest moment de canvi.
