M’agradaria fer una reflexió filosòfica i crítica sobre aquest tema mitjançant dos exemples d’espècies, la gavina Larus cachinnans i el porc senglar Sus scrofa. L’any passat quan vaig donar classes d’extensió universitària sobre biodiversitat urbana, vaig fer una sèrie de preguntes als estudiants sobre aquestes dues espècies.
Vaig començar per les gavines Larus cachinnans. La primera pregunta que vaig fer va ser: a qui li agrada les gavines? El 95% dels estudiants van contestar que no els agradaven, que eren lletges, que menjaven escombraries, etc. Amb aquesta resposta vaig fer una reflexió històrica i filosòfica i vaig formular la segona pregunta: Fa molts anys, a les platges de Barcelona, aquestes gavines ja vivien, nidificaven i la gent parava per admirar-les com volaven amb el mar de fons. [Faig una pausa per observar i escoltar les expressions dels estudiants.] Un estudiant va recordar que fins i tot era “poètic” aquell paisatge marí amb les gavines. Uns quants més també van expressar molta admiració i moments de nostàlgies positives. Va ser quan vaig tornar al fil de la reflexió, intentant provocar una reflexió crítica sobre el que estava passant amb aquella espècie. La espècie ara és la mateixa que fa 20-30 anys.
Llavors que ha passat entremig? Quins canvis al territori, a la ciutat de Barcelona, van passar per tal de que ara la gent no li agrada gens aquesta au marina? Semblava una pregunta fàcil de contestar, però molta gent es va quedar pensant. El que va passar, va ser que aquestes gavines havíem canviat el seu comportament degut a un canvi ambiental al seu ecosistema. La quantitat de residus orgànics llençats als carrers i altres espais públics de la ciutat va facilitar la busca de menjar per part d’aquest animals. Fins i tot als abocadors, que rebrem residus urbans, també es pot observar una gran quantitat de gavines buscant menjar. La natura sempre ha sigut sàvia. Si hi ha més disponibilitat de menjar en un territori, la despesa energètica que té una espècie per buscar aliment serà molt menor. En aquest cas, aquestes gavines s’han adaptat a la nova situació ecosistèmica de la ciutat. Quanta més persones viuen en una ciutat, més aliments consumiran i més residus orgànics produiran. El nombre de coloms a la ciutat també ha augmentat exponencialment també pel mateix motiu, disponibilitat d’aliment.
Quina reflexió s’ha de fer abans de criticar el comportament d’una espècie, i de fins i tot menysprear-la? És molt important conèixer el perquè dels nous comportaments de les espècies, dels canvis d’hàbits, tant al sistema urbà com al sistema rural. I l’espècie Homo sapiens està inclosa en aquest anàlisi. Quins canvis globals estàn passant als ecosistemes que està causant aquests canvis de comportaments? L’anàlisi s’ha de fer sempre des d’una perspectiva holística, socioecològica, integrada ja que vivim en un món on tot està completament interrelacionat de forma molt complexa.
Altre exemple que proposo per fer aquesta reflexió és sobre els canvis de comportament del porc senglar (Sus scrofa). A la mateixa classe a la gent gran, vaig preguntar sobre la percepció que tenien sobre aquesta espècie. La resposta va ser molt semblant a de les gavines, però amb un argument afegit de por i gran disgust. L’opinió dels estudiants va estar majoritàriament basada a l’argument de que son una plaga, que destrueixen tot el que veuen per davant, que estàn envaint la ciutat i representen un perill per les persones. Quant al sistema rural va representar també un gran disgust per part de la gent que té camps de cultius. Després d’escoltar les opinions, va ser quan vaig començar a fer preguntes per tal de que els estudiants mateixos trobassen la resposta.
Qué ha passat per a que aquesta espècie hagi arribat a la sobrepoblació? Cóm ha arribat a aquest punt? Quin és el factor causant d’aquest desequilibri ecològic? Va ser quan entre ells mateixos van començar a dir que la causa havia sigut fa anys, creuar el porc domèstic (Sus acrofa domestica) amb el porc senglar per tal d’augmentar el nombre d’individus per a que els caçadors poguessin caçar més. Què ha passat després d’aquesta actuació? I ara, com podem resoldre aquesta problemàtica? Només amb l’activitat cinegètica? I van ser amb aquestes últimes preguntes que el silenci va dominar l’auditori.
L’opinió pública majoritàriament es construeix sobre la problemàtica en si i no sobre la seva causa. S’observa en general una carència reflexiva crítica i ben fonamentada sobre les problemàtiques ambientals actuals. Hem de treballar més amb els estudiants i la població en general per tal de desenvolupar més l’opinió crítica, amb una perspectiva socioecològica, holística i sempre buscant el perquè dels problemes ambientals. Tot el que passa a la natura té un factor causa, i totes les espècies que existeixen avui, són resultat d’un procés evolutiu, de selecció natural, com bé explicava el gran savi naturalista Charles Darwin.
______________________
Fotografia de portada: Gavina Larus cachinnans volant a la platja de Barceloneta a l’inici del dia.
