La Guia de Montblanc de Palau Dulcet (I)

2014-02-28 11.38.22Antoni Palau i Dulcet va néixer 1867 i se’l descriu com a “Llibreter, bibliògraf i escriptor”, jo a més hi afegiria enamorat de la comarca que el va veure néixer, la Conca de Barberà. Aquest escriptor es va traslladar en 9 anys a Barcelona, però tota la seva vida va estar lligat a la comarca que va viure la seva infantesa, tant és així que són nombroses la publicacions referents a la comarca i a la seva capital que fins i tot l’any 1948 el van nomenar fill predilecte de Montblanc.

Us parlaré d’un llibre, partit en 3 volums, en dos articles. Es pot considerar la primera guia que es va fer de Montblanc, la Conca de Barberà i Poblet. En aquest primer article em centraré sobretot en el volum que es dedica a Montblanc.

La Guia de Montblanch comença el seu recorregut d’aquesta forma:

2014-02-28 11.40.48“En la Província de Tarragona, i en el bressol del riu Francolí, s’hi forma una grana clotada coneguda per Conca de Barbarà. Limita amb els confins de Lleida pels seus murs naturals de la Serra del Tallat, que va des del Coll de Tarrés fins al de Comavert, Coll de Cabra, Tossal Gros, el Cogulló de Miramar, el Coll de Prenafeta, Coll de Lilla i Coll de la Riba. A migdia mort sota els matissos de les muntanyes de Prades, la Serra de Roquerola, els Plans, Rojals, la Pena, Sant Joan i la Pasquala. Segueixen, el Bosc de Poblet, presidit per la Baltasana, i al fons la Serra de la Llena fins a trobar el Coll de Tarrés.

 El llibre o la guia com ell l’anomena és comença explicant la història de Montblanc des de la seva fundació el segle XII. En aquest apartat, s’esplaia amb la història de la vila, d’una forma força amena i dóna les primeres pinzellades a tota la història fins el seus moments més recents, acabant amb l’Aiguat de Sant Lluc l’any 1930.

2014-02-28 11.42.13En un segon apartat, anomenat Descripció, ens explica com ha anat evolucionant la població al llarg dels segles, com està compost l’ajuntament, quins són els límits del seu terme, ens anomena les fondes que existeixen en la seva actualitat i fins i tot el total de carrers que existeixen. Fa un recorregut per tot tipus de situacions quotidianes de la vila i és quan explica l’origen dels noms del carrers on es troba més còmode. Aquí ens fa de guia per la població. Podríem agafar la descripció dels carrers que fa a la guia, posar-nos una vena als ulls i només amb la lectura d’aquest apartat podríem recorre tota la població. L’explicació és acurada i tota plena de detalls.

En la Descripció dedica força volum de pàgines a parlar de tres monuments rellevants de la Vila, la fortificació, o anomenada avui en dia, la muralla, el Santuari de la Mare de Déu de la Serra i l’església de Santa Maria. Sempre segueix el mateix patró, primer la història del monument, tot seguit la descripció acurada del monument, vist segurament amb els seus propis ulls i per últim fa una enumeració i explicació de tots els objectes i espais que ja han desaparegut.  Cal dir, doncs que en tot moment descriu la població i els seus monuments amb els seus propis ulls, llegint aquesta Guia ens podem arribar a imaginar l’entorn on ell és mou, tot gràcies a la quantitat de detalls que hi descriu.

2014-02-28 11.43.23En un tercer subapartat dins a la Descripció hi trobem un capítol dedicat als Fills Il·lustres. En aquest, com bé diu el títol, ens anomenarà a diferents famílies importants de les viles o persones que han sigut cabdals per el desenvolupament de Montblanc, com per exemple la Família Vilafranca, la Belart o la Aguiló.

Fa una especial menció a les costums arrelades a la població, por exemple les confraries, el patró i la patrona, les festes dels barris (tant poc conegudes avui en dia) o a versos populars dedicats a l’hereu, la noia orfe o la galana fadrineta.

Per últim, fa un recorregut per tot el terme. Ell n’anomena excursions, per les ermites i els llocs més coneguts dels confins de Montblanc. En resum, és un llibre peculiar per la seva forma de presentació, per la quantitat de dades que recull en només 202 pàgines i sobretot per la seva rigorositat en tota la informació que dóna, només cal fullejar la bibliografia recollida al final de la guia.

Al dematí, vent seré,

a deu hores, marinada,

a mig dia, vent de dalt,

i a la tarda, garbinada.

FITXA BIBLIOGRÀFICA
Títol de la sèrie: Conca de Barbarà, I
Títol: Guia de Montblanch
Autor: Antoni Palau i Dulcet
Editor/Impressor: Impremta Romana, Barcelona
Any publicació: 1931
Preu: segons taxació

[MARC FERRAYUOLI]