“Let me fix you a Vermouth…”

foto (1)Sabíeu que fins el 1970 els alemanys incloïen el valor medicinal a les etiquetes de vermut? I que Cora és  la primera marca italiana de vermuts que va desembarcar als EUA el 1838? Coneixíeu que Cuba és l’únic país del món on Martini va acceptar canviar la seva etiqueta original per comercialitzar el seu vermut blanc a l’illa caribenya? O que Martini va ser l’única empresa a saltar-se la llei seca dels EUA aconseguint un acord amb sanitat per seguir venent vermut sense alcohol, amb fins medicinals, en hospitals i farmàcies? I us havien dit mai que la mida de les ampolles petites de 12 centilitres són el tast just per fer un aperitiu?

El Museu del Vermut de Reus divulga aquests i altres coneixements a través d’ampolles, plaques, objectes, escrits, fotografies i pòsters reunits al llarg de més de 30 anys per una ment inquieta. Interpretar-los no és fàcil però tanmateix resulta emocionant. El millor que un pot fer és citar-se expressament amb l’artífex d’aquesta obra magna: l’empresari i col·leccionista reusenc Joan Tàpias.

A les parets del que va ser en els seus orígens l’Hostal d’Aixemús  i una botiga de gorres anys després, segons ha fet constar l’arxiver municipal Ezequiel Gort, hi ha disposats articles de més de 50 països d’arreu del món que expliquen “no només la història del vermut sinó també la vida en moments molt diferents de la història”, comenta en Joan. “He arribat a llegir condolences escrites durant la II Guerra Mundial en fulls amb el segell de l’empresa de vermut que, per cert, tenien encapçalaments brillants quant a disseny i tipografia,” afegeix. No tota la col·lecció particular que inicia el 1982 -quan el seu pare li regala una ampolla de vermut Cinzano Gran Reserva- està exposada al Museu, però les peces que ha considerat més significatives per al públic, sí. Per exemple, un escrit que testimonia la venta de tres caixes de vermut a Itàlia el 1779 o un altre de més antic, del segle XVI, en què un licorista italià parla per primer cop del vi de donzell en alemany “wein wermuth” o els documents escrits que certifiquen la compravenda d’herbes i bocois al 1860, confirmant l’elaboració de vermut a Reus a finals del segle XIX.

cora“Fa poc he incorporat una figura de porcellana de la marca italiana de vermut Cora que he tardat 20 anys a aconseguir perquè el cost era molt alt, o una fotografia original de la primera botiga de Martini a Barcelona –a la cantonada del passeig de Gràcia amb la Rambla de Catalunya- on s’hi pot veure el tramvia que passa per davant rotulat amb publicitat de l’empresa”, explica amb orgull. Són peces que probablement altres guardarien amb gelosia però que en Joan vol compartir amb tothom qui s’interessa per aquest món. I ho fa en un edifici totalment reformat al nucli antic de Reus, que manté l’estructura modernista de l’arquitecte Pere Casellas.

“He escrit la història del vermut a través de les etiquetes, per països i per marques. Són tres volums extensos que s’exposen al Museo Martini de Storia Dell’Enologia a Pessione, però jo en tinc una còpia a casa”, em revela. Certament, en Joan és una enciclopèdia oberta i fruït dels anys de recerca i aprofundiment en el món del vermut, acumula documentació que, per la seva singularitat, és més valuosa  que les que atresoren les grans marques del país veí.

El Museu del Vermut porta 4 mesos en funcionament “i ha estat un èxit total”, afirma rotundament el seu promotor. Joan Tàpias reconeix que no s’esperaven l’allau dels primers mesos que, fins i tot, assegura que els van arribar a desbordar. Van obrir al setembre de 2014 al carrer Vallroquetes 7 de Reus i van començar amb 11 empleats, arribant a ser 18 en moments àlgids d’activitat. El Museu és un must per als reusencs i per a tots els amants del vermut. Un gastrobar amb vins, vermuts i licors i una proposta gastronòmica moderna que ha atret tant a curiosos com a gastrònoms. “Un indicador de les persones que han passat pel Museu són les estovalles individuals i ja n’hem fet dues comandes de 4.000”, explica Joan Tàpias. La intensitat dels primers mesos ha concentrat tota l’atenció de l’equip en el servei de bar i restaurant, però el promotor del projecte assegura que té moltes coses al cap com concursos i tastos, que ara tornarà a posar sobre la taula per valorar i implementar.

Com les peces del museu, les referències de vermut per beure no han parat de créixer a l’establiment reusenc. Ja n’hi ha un total de 45 de països diferents, començant per les de Reus, Catalunya i Itàlia. “Reus i Torí són les dues grans capitals mundials del vermut”, sentencia en Joan i prova d’això és que els vermuts d’ambdues ciutats tenen un pes important a l’establiment. El més interessant, però, és trobar-hi les referències que evidencien les últimes tendències vermuteres als dos països. “Mentre a Itàlia es viu un interessant fenomen de recuperació de marques de vermut que havien desaparegut i els nous elaboradors n’han clavat la qualitat com Anselmo, Bordiga, Carlo Alberto, El Proffessore, Cocchi, Scarpa…, aquí se’n creen de noves com Can Calet, Medvsa (Vermut del Camp) o El Bandarra”. Tàpias observa amb atenció la moda italiana i lamenta que amb la gran diversitat de marques que hi havia antigament a Reus – vora 60 – ningú no s’atreveixi a recuperar-les tenint en compte que algunes famílies guarden encara les fórmules originals i sempre secretes d’elaboració del vermut. “El que està passant a Itàlia demostra que el món del vermut té futur, que es recuperin marques amb 100 anys d’història és molt meritori. Al nostre país, en canvi, se n’hauran recuperat poc més d’una desena”.

foto (2)“Al Museu del Vermut servim l’aperitiu fred en gots de tub de 12 centilitres, amb dues olives i sense gel” comenta en Joan Tàpias. Aquesta és la forma original de prendre’l per bé que el temps i les modes l’ha anat modulant. I assegura que un 90% dels visitants el tasten com proposa la casa. “A vegades s’hi afegeix un dit de sifó, però l’únic que fa el sifó és rebaixar la graduació o, el que és el mateix, et permet prendre dos vermuts”, afegeix el promotor de l’equipament. No només la beguda fa honor al nou espai, sinó també la cuina: “Tenim una amanida amb espaguetis de vermut – amb textura de gelatina – i el vermut blanc també és la base de diferents reduccions per acompanyar el salmó a la brasa o els musclos de roca, a més d’oferir de postres un sorbet de vermut”. Els clients volen experimentar i la gastronomia vol donar joc, també, al vi aromatitzat.

Tastar el vermut de Reus, fer-ho en got de 12cl i repassar la col·lecció d’ampolles formen part del ritual d’accés al museu. “Hi ha 1.300 ampolles exposades en aquesta col·lecció, cosa que les converteix en el puntal de l’establiment”, assegura Tàpias. “És un arxiu ampli que no pararà de créixer, i cal sumar-hi també els cartells, les etiquetes, els cendrers… Més de 5.000 articles representant 19 marques diferents de més de 50 països del món. Costen molt de trobar algunes peces i per a un col·leccionista tot té valor, fins i tot objectes que he localitzat darrerament als antiquaris del passeig Prim de Reus”, insisteix.

foto“Fa uns dies va venir sense avisar un amic d’Haro, de La Rioja, i em va voler posar a prova, demanant un vermut Lacuesta, pensant que no el teníem”, m’explica en Joan. “Després que li servissin al bar, em va trucar per dir-me que no m’havia pogut enganxar”, continua cofoi. Ell és qui destria quin vermut entra o surt de la carta.  Els de Reus, òbviament, són intocables. El vermut Cori –amb nom de la patrona de la ciutat i que ha promogut el mateix establiment- és un dels símbols de la casa. Però no obstant això, Tàpias exhibeix amb orgull incorporacions italianes summament singulars com Cocchi, Carlo Alberto i El Professore.

Sabíeu que Noilly Prat Rouge era el vermut negre francès que se servia a Cuba quan va desembarcar-hi Martini amb el blanc? Us sona que el primer vermut dry en arribar als EUA era francès i ho va fer el 1860? I que el còctel Martini Dry no es va crear amb vermut Martini? I que si bé és la marca més coneguda i que millor ha treballat la comercialització, abans que Martini, a Itàlia ja elaboraven vermut Gancia, Carpano, Cinzano, Cora, Chazalettes i Ballor?

En cas d’acumular algunes respostes negatives, convé visitar el Museu del Vermut de Reus i actualitzar coneixements tot prenent un vi de donzell. Sabíeu que el primer que es va referir al vermut com a aperitiu va ser Marco Gavio Apicio a De Re Coquinaria, al segle I després de Crist? Aquesta és probablement la darrera de les descobertes de Joan Tàpias que fixa molt més enrere del que fins ara situava la literatura la referència al vermut tal i com avui és entès. Més que una moda, més que una tendència, és una història que es continua reescrivint. Com diria Sinatra: “Let me fix you a Vermouth that’s pure magic”.

Link primer article: https://laconca51.wordpress.com/2014/12/09/espai-del-vermut-el-vermut-es-reinterpreta/

https://laconca51.wordpress.com/espai-del-vermut/

Ruth Troyano Puig