El còmic llegeix: “Anys 80: recull la teva brossa i salvaràs el planeta”, “anys 90: recicla i salvaràs el planeta”, “Anys 2000: redueix la teva petjada de carboni i salvaràs el planeta”, “Anys 2010: reestructura completament el sistemes econòmics globals i potser salves una part de la humanitat”.
Cada vegada ens queda menys temps per frenar el canvi climàtic. Segons l’informe de l’IPCC, el panell intergovernamental de científics que resumeix l’última ciència del canvi climàtic, només tenim una finestra d’uns deu anys per actuar dràsticament i arribar a mantenir l’escalfament del planeta als nivells recomanats per la ciència.
El mateix informe, que va veure la llum l’any passat, diu que caldran canvis dràstics i sense precedents a la nostra economia i societat per tal d’aconseguir-ho.
I és el que la vinyeta còmica de més amunt ens explica de manera molt clara. Fa molts anys que sabem de l’existència del canvi climàtic, però les solucions que s’han presentat sempre han estat insuficients, i en la gran majoria centrades en petits canvis simbòlics que podem fer com a individus. Com a la segona vinyeta, no en tenim prou en reciclar.
El canvi climàtic, per tant, ha seguit avançant durant aquestes dècades, i amb els petits canvis no n’hem tingut suficient. En la major part, perquè haurien d’haver estat acompanyats de grans replantejaments estructurals al nostre sistema econòmic que no s’han produït. Ans al contrari, des de que se sap de l’existència del canvi climàtic a finals dels anys 70, s’ha tendit a la globalització, liberalització i desregulació dels sistemes econòmics globals, accelerant l’ús dels combustibles fòssils i sense regulacions fortes en contra.
I això ens porta a que, per tant, la última vinyeta ens digui que ara, per lluitar contra la crisis ecològica que vivim, cal “reestructurar completament el sistemes econòmics globals”. Els canvis petits no són prou ràpids davant la magnitud del canvi necessària.
Segons George Monbiot, periodista del diari britànic The Guardian, les dues accions individuals que sí val la pena fer per lluitar contra el canvi climàtic són: reduir el consum de carn i deixar de volar, ja que totes dues comporten grans emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
Podríem afegir-ne algunes d’altres, com produir-te la teva pròpia energia renovable, i sobretot formar part de mobilitzacions i organitzacions que facin pressió als governs per accelerar la lluita contra el canvi climàtic.
Però és enllà d’allò individual, les accions personals tenen un altre tipus de valor. Segons un estudi recent de la Universitat de Cardiff, conèixer persones que estan fent el que es considera “un sacrifici” per tal de lluitar contra el canvi climàtic, fa que la gent es replantegi les seves accions i en vulgui seguir l’exemple.
L’estudi, que es centrava en deixar de volar en avió, demostra com la majoria dels entrevistats deien que volien volar menys perquè havien conegut persones que ho feien així. Aquesta influència incrementava si eren persones reconegudes les que havien decidit deixar de volar.
Les accions individuals potser no són suficients per a fer el canvi de paradigma necessari per a aturar completament el canvi climàtic, però ens ajuden a normalitzar certes conductes, a que altres persones es qüestionin les seves posicions i, per tant, també a obrir oportunitats en que s’acceptin noves regulacions.
Per exemple, potser fa pocs anys no ens haguéssim plantejat regulacions contra els vols a destinacions que es podrien fer fàcil i còmodament en tren. I potser ara, després que sigui un tema que s’ha anat plantejant, hi hagi gent que n’estigui parlant i hagi arribat als mitjans, seria una mesura ben acceptada.
Per tant, potser la divisió entre la lluita individual i la col·lectiva és una falsa dicotomia. La una depèn i es recolza en l’altra. No podrem mai de deixar de demanar canvis estructurals radicals, però les nostres accions i mobilitzacions ajudaran que això passi.
________________________________________________________
Fotografia de portada: Còmic de Tommy Siegel.
