És l’hora dels municipis (en plural)

Enmig d’un calendari pre-electoral, electoral, post-electoral o un batibull de tots tres calendaris, em trobo analitzant els debats, declaracions i fins i tot alguns programes electorals, i em costa trobar propostes encarades a fer front als reptes ambientals. I no només ho dic per la política en l’àmbit nacional, sinó també en la municipal.

És aquí on em vull aturar avui, en els municipis. En aquest àmbit, el més proper al ciutadà, és on hauríem de poder parlar obertament de temes tan importants com la sobirania energètica, la gestió dels residus municipals, la mobilitat sostenible, el medi natural a l’entorn dels pobles i ciutats, les zones verdes urbanes, l’estalvi energètic, les bonificacions a les bones pràctiques ambientals, la gestió de l’aigua, l’activitat agrícola de proximitat, la qualitat de l’aire, entre d’altres.

L’absència d’aquest debat profund en les propostes polítiques de gairebé tots els partits em preocupa seriosament. Podria malpensar i creure que no en parlen perquè no els hi preocupa i que no està al capdamunt del seu ordre de prioritats de cara al municipi. Però també podria ser incrèdul i pensar que no ho esmenten perquè mai hi han pensat. En ambdós casos, preocupant.

Agafant per exemple la qüestió dels residus, els municipis tenim una elevadíssima capacitat d’incidència en la millora del reciclatge i en la reducció. Depèn de cada municipi optar per un tipus de recollida o una altra, fer-ho pel seu compte, mancomunar-la amb altres pobles o fer-ho a nivell comarcal, així com aplicar un tipus impositiu que gravi la generació i bonifiqui la reducció. És ben clar que la posició còmoda és la d’externalitzar a una empresa que se n’encarregui de tot i, a més, en faci benefici. Despreocupant-nos així dels percentatges de reciclatge que tenim i de si ho fem bé o no. Si no és així, perquè em trobo amb percentatges de recollida inferiors a la mitjana en municipis on tenen externalitzada la recollida i no s’apliquen mecanismes per implicar el ciutadà en la recollida?

Anant al tema de l’energia, des dels municipis podem bonificar l’IBI i l’impost d’obres a aquells que apostin per l’energia renovable en els seus immobles. Per què són molt pocs els municipis que ho fan? Per què són tan pocs els exemples de municipis que implementen energies renovables en els equipaments públics? Ben aviat probablement ens trobarem amb molts pobles i ciutats que hauran subscrit el Pacte d’Alcaldes pel Clima i l’Energia, que hauran fet una diagnosi de les seves emissions, però que ben poc hauran fet per passar a l’acció.

Ara bé, les polítiques municipals en tots i cada un d’aquests àmbits ambientals no tenen massa raó de ser si no es fan en plural. En altres paraules, si els municipis no s’agafen de la mà i ho impulsen, compartint experiències, comptant amb l’assessorament d’experts en la matèria, implicant també als seus consells comarcals o diputacions, etc. Si no és en plural, la singularitat dels municipis no ens ajudarà a revertir la situació de crisi ambiental que patim, no només a Catalunya.

L’endemà del 26 de maig ens llevarem i, molt probablement, la qualitat ambiental dels nostres pobles i ciutats seguirà sent la mateixa. Però m’agradaria dir quelcom ben diferent d’aquí un any; perquè els canvis, si són buscats i necessaris, poden ser ràpids.