Utilitzo l’enèsima versió de la cèlebre frase de James Carville per tal de remoure consciències i fer un crit d’alerta en el món del vi. La frase original “És l’economia, estúpid” es va popularitzar durant la campanya electoral de les eleccions nord-americanes de l’any 1992. Una campanya exitosa dels demòcrates que van aconseguir la victòria de Bill Clinton per davant de George Bush pare, que seguia bolcat en els èxits de la política exterior nord-americana com el final de la Guerra Freda o la Guerra del Golf Pèrsic oblidant els problemes quotidians i les necessitats més bàsiques dels ciutadans.
La funció que feia l’economia en aquell moment i en aquella frase, si ho traslladem aquí i ara per referir-nos al vi català, la fa el consum. El consum és el problema més important que tenim per resoldre en ple 2016. És el moll de l’òs, el nivell actual de consum és el que determina l’estructura del sector del vi avui en dia. Fa molts anys que el consum no para de baixar. Segons l‘informe número 3 de setembre de 2015 de l’Observatori de la vinya, el Vi i el cava en el període 2008-2013, el consum de vi total (vins i escumosos) a les llars catalanes se situa de mitjana en 13,73 litres per càpita, un 42,9% superior a la mitjana espanyola, que pren valors de 9,61 litres per càpita. L’any 2014, el consum de vins i escumosos a les llars de Catalunya experimenta una davallada del 7,2% respecte a l’any anterior. D’aquesta manera, es recupera de nou la tendència a la baixa mantinguda durant molts anys (previs al 2012). A l’Estat espanyol també es produeix una reducció en el consum a les llars: el consum global de vins i escumosos va caure un 3,3% en el 2014, i, per tant, es manté la tendència a la baixa observada durant molts anys. Per exemple, l’any 1998 era de 36 litres persona/any, mentre que l’any 2003 era de 28 litres.
El primer que cal fer és crear consciència. Tots els actors del sector hem de conèixer aquesta situació. Hem de situar aquesta problemàtica en el primer lloc de les preocupacions, les polítiques i les accions a fer, tant des del sector públic com des del sector privat. El paper que ha de tenir el Departament d’Agricultura i l’INCAVI ha de ser més actiu. La promoció del consum ha de ser una de les principals tasques que afrontin els nous equips que han entrat en aquestes institucions en els darrers mesos. Paral·lelament a la conscienciació, cal promoure el coneixement. Un estudi extensiu i acurat de les dinàmiques de consum, l’estructura, la distribució i les tendències és necessari. Hem d’obtenir bones dades, que siguin fiables i que es treballin amb profunditat, per poder fer la millor diagnosi, aquella que ens ajudi a donar solucions, a crear i a utilitzar les millors eines.
Moltes DO estan fent una bona feina i estan treballant aquest tema en diversos formats. En són un bon exemple el “Vívid” a la DO Empordà, l’acabada de crear “Ruta del vi” a la DO Alella o “La Quinta” de la DO Catalunya per promoure el vi entre els joves, entre d’altres. És d’agrair tota la feina que fan aquests organismes, així com molts cellers a títol individual. Però ara és el moment d’una resposta més global per part del sector, és el moment de la coordinació i de l’actuació conjunta de tots i totes els que participem en el món del vi. Cal anar a l’una.
Fins que no augmentem el consum de vi entre la població, no podrem dotar d’estabilitat els nostres cellers ni facilitar-ne l’aparició de nous. De la mateixa manera, tampoc podrem explotar al 100% l’enoturisme i tot el que es genera al voltant d’aquesta activitat econòmica, que ha de ser un dels pilars del país durant els pròxims anys.
Necessitem més massa crítica en tots els sentits per fer sostenible el sector. El primer pas per incrementar el consum és vincular-lo a allò que no es pot comprar ni es pot vendre, el que és essencial per tal que tot producte o projecte triomfi: les emocions i els sentiments. Veure, beure i viure!
http://www.elsingular.cat/vadevi/notices/2016/04/Es_el_consum_estupid_7662.php
