La comarca de l’Urgell és una comarca de la depressió central a Catalunya, d’una superfície total de 579,73 km i amb una població de 36.670 habitants, és a dir, la meitat de la superfície de la comarca del Berguedà – comarca que va protagonitzar la darrera entrega de Pista comarcal-, però amb el mateix nombre d’habitants aproximadament, el que fa que tingui el doble de densitat de població.
Terra dels ibers i de castells medievals, la comarca té quatre zones diferenciades. Tres zones es caracteritzen per la seva relació amb els tres rius que creuen la comarca, la Ribera del Sió en el pas de riu Sió, la conca del riu d’Ondara i la vall del riu Corb en el seu pas pel riu Corb. La quarta zona és la que està més pròxima a la comarca veïna del Pla d’Urgell. Us deixo un enllaç amb un mapa de la comarca que us pot servir per fer-vos una bona idea (https://turisme.urgell.cat/files/2018/08/PLANELL-URGELL-2018-definitiu.pdf).
L’economia de la comarca es basa fonamentalment en l’agricultura. Des de l’època neolítica els conreus s’havien concentrat en els espais fèrtils de les valls dels rius de la comarca. Amb la construcció del canal d’Urgell moltes terres seques es transformaren en terres riques. Avui, una tercera part de les terres de la comarca de l’Urgell són terreres regades gràcies al canal. Amb els anys s’han creat cooperatives i cambres frigorífiques que permeten augmentar la producció, l’elaboració, la conservació i la venda dels productes agrícoles. El canal també ha ajudat a la ramaderia que a la comarca actua com un complement a l’agricultura. La comarca està poc industrialitzada, tot hi així hi ha alguna indústria reconeguda internacionalment. Durant l’edat mitjana l’activitat industrial més rellevant era la del gremi de teixidors. Per altre banda, hi havia les típiques activitats artesanals i destaca la ceràmica de Verdú. A mesura que es van anar construir molins es va començar a industrialitzar l’elaboració de farina. L’elaboració d’oli d’oliva i vi han sigut les activitats industrials més actuals. Les poblacions més grans com Tàrrega, Agramunt i Bellpuig lideren el sector serveis i el comerç.
Com deia la comarca es diferencien quatre zones. La zona del nord de la comarca travessa d’est a oest la serra de Montclar, on trobem els pobles de Montclar d’Urgell i La Donzell d’Urgell, que depenen administrativament d’Agramunt. Aquests pobles conserven un regust medieval important, com gairebé tota la comarca. Durant l’edat mitjana hi va haver una destacada presència jueva a la comarca que va tenir personalitats brillants com el metge agramuntí David Abnadean, el metge Jacme d’Agramunt, autor del primer tractat que es va publicar a la península Ibèrica sobre les epidèmies i la pesta amb un caràcter divulgatiu, el navegador Joan d’Agramonte que va descobrir Terranova (Canadà) o el savi Abraham Abudar-ham, autor de diverses obres i autor de la traducció a l’hebreu de l’Ètica d’Aristòtil.
A Montclar d’Urgell hi trobem el castell medieval més antic de la zona, declarat Monument Històric i Artístic de caràcter nacional. El castell està edificat sobre les restes d’una antiga torre romana i ha estat restaurat en diverses ocasions. La llegenda explica que les batalles que es van dirimir en les seves proximitats enfront els musulmans van ser d’una gran duresa. El castell es pot visitar i destaca el seu menjador, la presó i les masmorres.
Sota la serra de Montclar, just en el curs del riu Sió s’assenta la vila d’Agramunt que va ser una capital regional del Comtat d’Urgell – divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella creada pels reis francs i que va tenir forma de comptat des del 785 i fins al 1413 moment que es va integrar definitivament dins la Corona d’Aragó-. Cal tenir present que després del comtat de Barcelona, el Comtat d’Urgell va ser el més destacat dels comtats catalans en política exterior.
Amb la desaparició de la casa comtal d’Urgell, Agramunt queda com a cap de demarcació territorial. Amb el decret de Nova Planta, l’any 1716, modifica les estructures administratives de Catalunya, la vegueria d’Agramunt és suprimida i el seu territori agregat al corregiment de Cervera. Durant la Guerra Civil, la població va haver de suportar greus bombardejos que la van deixar pràcticament destruïda.
Avui, Agramunt és especialment conegut pels seus torrons i xocolates. Els torrons són dolços d’origen àrab. La primera recepta que tenim a Catalunya és la del torró d’avellanes que apareix en el manuscrit “Llibre de totes maneres de confits” del segle XV i ja a l’any 1748 consta en una carta documentada a Agramunt l’ofici de torronaire. Uns altres dels productes de més qualitat d’Agramunt és el pa i la xocolata, acompanyat del brutal oli d’oliva verge extra que tenen a la comarca de l’Urgell – Denominació d’Origen Protegida Les Garrigues– us imagineu quins berenars de pa amb oli i xocolata?
Com a terra lleidatana que és, a Agramunt s’hi pot menjar un bon plat de cargols a la llauna, així com bona brasa, per exemple en el restaurant “La Repesca”, una altra bona opció és el restaurant “Atípic” on potser no hi trobareu cargols però si una bona combinació de plats d’autor amb altres productes de la terra.
A Agramunt podem degustar els formatges Monber, els torrons, xocolates i altres a: Àngel&Lluch, (www.torronslluch.com), els torrons Fèlix (www.torronsfelix.com),Torrons Roig (www.torronsroig.com), Torrons Vicens (www.vicens.com), la Xocolata Aynouse l’Artesà i la Xocolata Jolonch (www.xocolatajolonch.com), i pa en el Forn de Pa Camats.
Deixem Agramunt i trobem ben a prop la muntanya del Pilar d’Almenara on hi ha el castell d’Almenara. El lloc és documentat per primera vegada l’any 1037. Dalt de la serra comptem amb una bona panoràmica de la comarca de l’Urgell. El Pilar d’Almenara és un topònim d’origen àrab que significa torre de guaita. La torre va ser construïda al damunt de les ruïnes d’un poblat tardoromà o visigòtic.
Arrecerats a la serra d’Almenara hi trobem els pobles de Castellserà, La Fuliola, El Tarròs i Tornabous. El Tarròs és conegut per ser la vila natal del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. (http://www.tornabous.cat/actualitat/visites-culturals/visites-al-centre-dinterpretacio-lluis-companys-del-tarros). En El Tarròs hi ha el restaurant bar El Celler de Tarròs on també podeu menjar uns bons cargols. I a Fuliola hi ha el Restaurant 2007 (http://restaurant2007.com/ca/c/index-1) on també trobareu uns bons cargols i menjar típic de la comarca. Destacar que el Restaurant 2007 va guanyar el Premi Cartaví 2016 a les millors cartes de vins dels restaurants de Catalunya en la categoria de restaurants econòmics.
A Tornabous hi trobem la ciutat ibèrica del Molí D’Espígol. És el nucli urbà més gran de la tribu dels ilergets, va ser la primera capital i s’anomenava Atanagrum. La ciutat va ser abandonada durant la segona guerra púnica, i la capital dels ilergets es va desplaçar a Ilerda (Lleida).
Atanagrum (Tornabous) va dependre jeràrquicament durant molts anys de la fortalesa dels Vilars d’Arbeca, fortalesa única al món ibèric, situada enmig de la comarca del Pla d’Urgell i l’Urgell, que es va construir cap al 775 aC i va ser abandonada pels volts del 300 aC, estem davant d’una civilització de cinc cents anys que va viure el desenvolupament de la primera edat de ferro. La fortalesa estava habitada per unes 150 persones liderades per un cabdill d’un llinatge principal. Guerrers, pagesos i ramaders basaven la seva economia en el cultiu de secà, ordi i blat, llegums i arbres fruiters i ramaderia. A més hi havia activitats artesanals com la metal·lúrgia i la fabricació de molins. Aquesta societat ja realitzava el intercanvi que era afavorit per la comunicació amb la costa a través de la conca alta del riu Francolí i del coll de l’Illa, és a dir, per la comarca de la Conca de Barberà. La fortalesa era el centre de poder de la civilització ibèrica de la zona i controlava jeràrquicament els assentaments propers, per exemple, el del Molí de l’Espígol de Tornabous. Amb el pas dels anys i d’una bona colla de generacions aquesta civilització va esdevenir a les acaballes del segle III aC amb l’Estat arcaic ilerget, representat per Atanagrum (Tornabous) primer i Ilerda (Lleida) després, que va arribar a dominar més de 10.000 quilòmetres quadrats, capaços d’enfrontar-se amb Cartago i Roma fins que Roma va guanyar el conflicte i va imposar la seva llei arribant la civilització ibèrica al seu final.
A pocs quilòmetres de Tornabous trobem Anglesola, municipi que en el 1079 es convertia en el centre de la baronia d’Anglesola, decisiva en la reconquesta catalana juntament amb els senyors de Bellpuig. Una de les festes més populars d’Anglesola és la festa dels Tres Tombs d’Anglesola que aquest any s’hauria de celebrar del 13 d’abril al 30 d’abril. La festa recorda la importància que tenien els animals per la realització del treball al camp com pel transport de persones i mercaderies.
Seguint la vall del riu d’Ondara passem per Vilagrassa i just després arribem a la capital de la comarca, Tàrrega té censats 17.709 habitants i comprèn els pobles d’Altet, Claravalls, la Figuerosa, el Talladell, Riudovelles i Santa Maria de Montmagastrell. Els orígens de Tàrrega es remunten en els temps de la reconquesta, quan el comte de Barcelona Ramón Berenguer I va conquerir el seu castell.
Actualment Tàrrega és un dels nuclis comercials de la plana de Lleida on hi predominen la petita i la mitjana empresa. Us deixo un mapa amb informació de la ciutat (https://www.tarrega.cat/turisme-pobles/fitxers/planol-turistic-2018). Tàrrega compta amb una interessant oferta educativa a través de centres especialitzats com l’Escola de Sobreestants, l’Escola d’Arts i Superior de Disseny Ondara, i l’Escola de Capacitació Agrària. Les festes de Tàrrega més importants són la Fira del teatre al carrer i la Fira del caçador.
La Fira del teatre al carrer de Tàrrega va néixer l’any 1981 amb el propòsit de convertir la Festa Major de la ciutat en una gran festa a través d’un projecte cultural. Pels que tingueu interès en saber més sobre la història de la fira us poso un enllaç on trobareu un llibret que explica el naixement de la fira i la seva evolució fins l’actualitat (https://www.firatarrega.cat/media/upload/pdf/2019_historia-firatarrega_editora_14_11_1.pdf). La Fira de Teatre al carrer és un certament d’arts escèniques que es celebra cada més de setembre. Aquesta festa mobilitza la ciutadania de Tàrrega i genera el dinamisme d’un gran nombre d’entitats que programen més de 150 activitats anualment. Aquest any la Fira es celebrarà del 10 al 13 de setembre. Us deixo un enllaç de la pàgina web on trobareu una bona quantitat de informació sobre la fira (https://www.firatarrega.cat).
Us relaciono un enllaç amb les fires i mercats de la vila de Tàrrega per aquest 2020, així com de la resta de municipis de la comarca de l’Urgell https://turisme.urgell.cat/files/2020/02/fires-i-festes-web-2020.pdf
Tàrrega compte amb una gastronomia de primer ordre gràcies a restaurants com La Cava i El Celler de l’Artista, entre altres, que combinen els productes de proximitat amb els coneixements de la cuina moderna.
El restaurant La Cava de Tàrrega és un restaurant que ja fa uns quants anys que ens del·laïta amb bon menjar a un preu molt raonable elaborat amb cuina d’autor i vestit amb bona presentació. La tradició amb la innovació i el producte de qualitat, proximitat i de temporada mariden a la perfecció en el restaurant del xef Albert Marimón. L’Albert va ser nomenat com el millor cuiner de l’any 2013 i des de llavors que el nivell de qualitat no tan sols s’ha mantingut sinó que ha millorat. La prova és que no hi ha dia que sigui fàcil trobar taula en el seu restaurant, i això, que no és una zona molt poblada, però és clar, que a La Cava de Tàrrega, no només hi va la gent de la contrada, sinó que tots els que la coneixen i passen de camí intenten trobar taula per gaudir del bon menjar de proximitat cuinat per un dels grans dels fogons catalans. (https://lacavadetarrega.wordpress.com). Us deixo també un enllaç d’un article sobre l’Albert Marimon que vaig publicar a la Conca 5.1 el juny del 2013 (https://www.laconca51.cat/el-garbell-creacions-gastronomiques-de-casa-nostra/).
Un altre bon restaurant de Tàrrega que està despuntant és El Celler de l’Artista (http://www.elcellerdelartista.com). Si us he de dir la veritat no el coneixia fins fa poc, però la seva visita i tast em va deixar encantat. Sospito que la bona competència de La Cava hi deu tenir alguna cosa a veure, cosa que celebraria, perquè demostraria que la bona competència ajuda a millorar i innovar, però és que realment em meravella que una ciutat petita com Tàrrega puguis trobar dos restaurants tan bons gairebé un al costat de l’altre. En El Celler de l’Artista es pot menjar uns plats exquisits per un preu també força raonable i acompanyats de quadres i mostres d’art que ajuden a passar un bona vetllada.
Per cert, a Claravalls i rodalies diuen que en el Bar Aleix s’hi menja tan bé, hi haurem d’anar i tastar els seus plats en primera persona.
A Tàrrega podeu comprar vi a la botiga i celler Carviresa (https://carviresa.com/ca/c/celler-bodega-productora-vins-propis-denominacio-origen-costers-segre-vall-corb-1). A Carviresa hi podeu trobar tots els vins de la DO Costers del Segre. Carviresa es va fundar a l’any 1870 i és un dels cellers embotelladors més antics de Catalunya. Actualment tenen dos centres de producció, un a Tàrrega i l’altre a Verdú.
També podeu comprar formatge a Formatges Nadal, torrons a El Rosal (www.elrosal.cat), fruita dolça confitada a Vilamajó Fruits (www.vilamajofruits.com), oli d’oliva verge extra a Olis Franquesa (www.franquesaseguravicentolisdoliva.com), mel a Cal Milio, Mel La Toia o Mel Mimó. Gelats artesans a Gelats artesant Gel-Art. També podeu comprar bones verdures i fruites, llegums i cereals a Agrovaris a la pedania de El Talladell.
A prop de Tàrrega us podeu allotjar a La Torre del Codina (https://www.latorredelcodina.com/ca/), situada enmig d’una finca de cultiu ecològic, la casa produeix energia eòlica, tèrmica, fotovoltaica i biomassa, que li permet auto-abastir-se en un 90% d’energies netes i renovables. L’edificació és una casa rural del segle XVII.
A pocs quilòmetres al sud de Tàrrega trobem el poble de Verdú. Verdú també compte amb un passat ibèric important com deposen les restes del poblat ibèric dels Estinclells. Consta que el període d’aquest poblat va ser molt curt – del segle III aC fins el voltant de l’any 200 aC-, però diuen que això ha permès que el poblat arribi els nostres dies amb un bon estat de conservació. En els darrers anys s’hi ha fet excavacions i gràcies al Centre d’Arqueologia Experimental (CEP) els visitants del jaciment poden gaudir d’una visió del com era el poblat on van viure els ilergets, fins i tot s’hi ha reconstruït dos cases del poblat.
Més endavant, la història de Verdú va estar estretament marcada per la seva pertinença al monestir de Poblet durant sis-cents anys (des del 1227 fins el 1835). Verdú és i ha estat famós per la seva ceràmica. Ja en temps dels romans es localitzen tres forns de ceràmica, i en el segle XVIII s’arriben a comptar trenta forns. En el segle XV els artesans de la vila es van iniciar amb la singular ceràmica negra, sobretot en l’elaboració dels càntirs per mantenir l’aigua fresca. Aquests es van fer molt famosos i els venien a buscar des del sud de França i el nord d’Espanya. Actualment, la vila és plena d’art ceràmic i hi trobem tallers i obradors artesans especialitzats en la ceràmica tradicional.
Verdú també va ser molt famosa per la Fira de Bestiar. Ja en temps del rei Pere III El Cerimoniós i mitjançant l’Abat de Poblet, com a senyor de la vila, es concedí el privilegi per a celebrar una fira anual que començava per Sant Marc (25 d’abril) i que després es feia de manera setmanal cada dimecres. La fira es va arribar a convertir amb la fira més important del Principat en les traccions de comerç mulatí durant la Baixa Edat Mitjana i al llarg de l’Edat Moderna. La fira va existir fins els anys seixanta del segle XX.
Actualment Verdú celebra la Festa de la Verema i el Vi de Verdú. Aquest any es prepara una edició molt especial els dies 5 i 6 d’octubre. La festa serveix per promocionar els vins de la zona en la que hi ha els cellers de la DO Costers del Segre, us deixo un enllaç de la DO Costers del Segre (http://www.costersdelsegre.es/ ). El mateix temps la festa commemora les tradicions i la història agrícola de la vila.
El vi de Verdú és un vi apreciat i premiat internacionalment. Verdú és un poble petit de 900 habitants, però compte amb cinc cellers que elaboren i venen vi sota la DO Costers del Segre i DO Catalunya. Alguns d’aquests cellers són el Celler Cercavins (https://cellercercavins.com/ca/c/inici-celler-cercavins-1), Celler Casa Pardet (https://casapardet.blogspot.com), Mas de Mora, Boldú viticultors (http://bolduviticultors.com/) i celler Carviresa.
Si visiteu la vila no deixeu de visitar el castell de Verdú que és una obra arquitectònica monumental que es remunta als anys 1000. És l’únic castell català que conserva tres naus gòtiques grans sobreposades una damunt de l’altra.
Abans d’arribar al sud de la comarca hem de fer referència a la zona de la comarca més propera al Pla de l’Urgell que està compresa pels pobles de Bellpuig i Preixana. El document fundacional de Bellpuig data de 1139. El castell es va construir el 1079 i comprenia una torre com la del Pilar d’Almenara, però amb els anys va anar creixent.
Sobre la presència jueva en el municipi de Bellpuig, llegim a la pàgina web de l’ajuntament de Bellpuig (www.bellpuig.cat/el-municipi/historia/historia) el següent: “També cal destacar que Bellpuig era una de les 23 poblacions catalanes amb calls complets, amb sinagoga, cementiri, carnisseries, banys i forn propi que es conservà fins l’any 2008. Els jueus ocupaven una part de la vila fins arribar a les muralles. Les grans dimensions que ocupava el call de Bellpuig donen testimoni de la gran comunitat que suposava per la població la presència dels jueus…”
El Call jueu desapareix quan per decret Reial, al S. XVII, són obligats a adoptar el cristianisme o a ser deportats fora del país. La majoria es van integrar i barrejar amb la població. Actualment, del Call jueu de Bellpuig només se’n conserva l’entrada.
A Bellpuig podeu comprar dolços a Dolços Piferrer (www.v-pifarre.com), licors a Licors Quevall, conserves a Cal Senzill (www.casasenzill.com) i venda directa de nous a Nous de l’avi (Tel. 675 801 037).
Preixana és una antiga vila emmurallada. A la pàgina web de l’ajuntament hi trobem informació interessant sobre la seva història (http://www.preixana.cat/el-municipi/historia-i-patrimoni). A la sortida del poble en direcció al camí antic de Montalbà hi trobem una llosa de l’època del Bronze, una làpida de gairebé un metre d’alçada, que té gravada la figura d’un guerrer amb corretja i espasa. Es considera un monument funerari de la cultura de “El Argar” (2000-1500 aC).
Les primeres referències de Preixana són al voltant de l’any 1080. Com gairebé tots els pobles de la comarca, són pobles que es van crear o ressorgir durant la reconquesta. El 1189 el Monestir de Vallbona de les Monges va rebre la primera possessió de Preixana i el 1380 va obtenir la total autoritat fins el segle XIX que el poble fou lliure gràcies a la desamortització.
Preixana es relaciona amb el treball en pedra i des de temps immemorials s’ha treballat a les pedreres de Preixana. Es diu que quan es preparava l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, molta pedra procedia de les pedreres de Preixana que es carregaven a l’estació de trens de Tàrrega.
A Preixana hi trobem l’empresa familiar “Delícies de l’ànec” que es dedica a la cria i elaboració de productes derivats de l’ànec, on podem adquirir productes com foie de bona qualitat (https://www.deliciesdelanec.com). Des de fa relativament poc Preixana compte amb el celler Antoni Giribet (https://www.antonigiribet.cat). També podeu comprar sidra artesana catalana a Riera Badias (www.rierabadias.cat).
Finalment arribem al sud de la comarca on trobem la vall del riu Corb, zona d’ametllers, oliveres, vinyes i cereals amb una certa identitat pròpia, els pobles de la comarca de l’Urgell més propers al riu són Belianes, Maldà, Sant Martí de Maldà, Nalec, Ciutadilla i Guimerà, però la identitat de la vall arriba més enllà, pel nord fins a Tàrrega aproximadament, pel sud arriba a la serra del Tallat i per l’est seguint la vall arriba fins a Santa Coloma de Queralt i la part nord de la comarca de la Conca de Barberà, tal i com podem veure a la pàgina web de l’Agrupació Vall del Corb (https://www.valldelcorb.cat/vall/). A la pàgina web que us adjunto podeu trobar informació variada per conèixer la vall i la seva gent. Us adjunto també un article de l’Eva Bonet que es va publicar el novembre de 2017 a La Conca 5.1 sobre els fantàstics vins de la vall del riu Corb (https://www.laconca51.cat/vall-riu-corb/).
Els pobles de Belianes a Guimerà són pobles històricament lligats a les poblacions ibèriques dels Vilars d’Arbeca, els Estincells de Verdú i segurament també del Molí de l’Espígol de Tornabous. Posteriorment, tot i que amb molta menys presència van posseir aquestes terres els romans tal i com es demostra amb les varies restes romanes elaborades amb materials de la zona. Els visigots ja no hi van tenir tanta presència, en canvi els àrabs sí que van tenir més presència fins que el segle XI que els cristians van reconquerir aquestes terres construint els nombrosos castells i les torres de guaita que han arribat fins els nostres dies després de varies reconstruccions. En tot, les seves viles mostren amb bellesa i saviesa l’empremta del temps.
A Belianes s’hi troba la casa rural i restaurant Cal Menut (http://www.calmenut.com) que com diu la seva web i corroboro al cent per cent hi trobem cuina tradicional de l’àvia, del territori, del xup-xup, dels plats fets amb cura, paciència i amor.
També podeu aprofitar per comprar oli d’oliva verge extra a Cal Salero (www.caminsdeverdor.com), o oli i calçots a Oli del Rafel i Calçots de Belianes ( Tel. 656 891 920 ), cervesa artesanal a la Cerveseria Matoll (www.matoll.cat) o fruites i verdures de temporada a El Raconet de la Trini. També hi trobareu embotits casolans d’elaboració pròpia a Cal Bosch (www.calbosch.cat) i a la botiga de l’Hermi hi trobareu productes locals.
A Maldà podem anar a comprar a la Cooperativa del Camp de Maldà (www.cooperativademalda.es), per cert, us recordo que l’oli d’oliva verge extra de la comarca està protegit sota la Denominació d’origen de les Garrigues, segurament el millor oli d’oliva verge extra del país. . També trobareu productes locals a la botiga del Maldanell.
A Sant Martí de Maldà podem anar a comprar vi a Cal Cabó Celler (www.calcaboceller.cat), i oli d’oliva verge extra a la Cooperativa del Camp de Sant Martí de Maldà, com també en el Molí Duran (www.moliduran.com), en el Molí de Sant Martí.
Per allotjar-vos teniu una casa senyorial del segle XVIII que ha estat rehabilitada amb servei d’esmorzar i sopar per encàrrec (https://www.lafestadelssentits.com).
A Nalec podem comprar vi al Celler Analec (www.analec.net), i en el Celler Gramil, i oli d’oliva verge extra a la Cooperativa del Camp de Nalec (www.cooperativanalec.com).
També trobareu l’allotjament Casa Arrufat, antiga casa pairal construïda sobre les ruïnes d’un antic assentament dels templers. (http://casaarrufat.es).
A Ciutadilla podem comprar oli d’oliva verge extra a la Cooperativa del Camp de Sant Isidre de Ciutadilla, així com a Eco Setrill i Miquel R. Segura,
Com deia abans, tots aquests municipis tenen i conserven castells medievals o parts d’aquests dignes de visitar.
A Guimerà s’hi troben restes de població prehistòrica a partir del neolític. El castell de Guimerà va ser una important fortalesa medieval i avui dia els seus carrers encara mostren el seu passat formant un conjunt de carrers estrets i costeruts que s’enfilen fins l’església i el castell. El 1975 el poble fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Us recomano sobretot visitar el Mercat Medieval que se celebra el segon cap de setmana del mes d’agost.
A Guimerà podem comprar vi i oli oliva verge extra a la Cooperativa del Camp Nostra Senyor de la Bovera (www.guimera.info/cooperativa), o a Cal Jan (www.guimera.info/caljan). Podem comprar bon pa i coques a la Fleca a l’antiga Vives i uns embotits fantàstics a Cal Francesc.
Més al sud s’assenta el municipi de Vallbona de les Monges, val a dir que en primer lloc es va construir el Monestir, cap a l’any 1150 i el poble nasqué uns 300 anys més tard. Arran de males anyades, la pesta i les guerres, alguns poblets de la vora van trobar refugi rere les muralles del monestir. Més tard, arran de les disposicions del Concili de Trento de l’any 1573, que prohibia l’aïllament dels monestirs cistercencs per perill de saquejos i vandalisme, va fer que la gent de Montesquiu que estava a uns 3 km al sud-est acceptés abandonar el poble i es traslladés a viure al poble de Vallbona. Actualment el municipi de Vallbona de les Monges comprèn també els pobles de Rocallaura i Montblanquet.
El monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona de les Monges és un dels tres monestirs de La Ruta del Cister (https://www.larutadelcister.info). Es tracta de l’únic monestir femení de la Ruta i l’únic que ha conservat ininterrompudament la comunitat durant més de 850 anys, excepte els anys de guerres.
Com no pot ser d’una altra manera, el monestir (https://www.monestirvallbona.cat) és un lloc de vida contemplativa, centre de cultura, de treball i de pregària. A més, des del segle XIII hi va haver una escola monacal on rebien formació noies de la noblesa catalana. En el monestir també s’hi han hostatjat reis i reines repetidament.
A Vallbona podem comprar oli d’oliva verge extra a la Cooperativa del Camp de Vallbona de les Monges (www.coopvallbona.com), i vins a la Cooperativa L’Olivera (www.olivera.org). La Cooperativa L’Olivera va començar a l’any 1974 a treballar el cultiu de vinyes i oliveres i l’elaboració dels seus productes mitjançant una cooperativa d’integració social que incorpora persones amb dificultats. Val a dir que aquesta cooperativa està fent una gran tasca en tots els sentits, i quan les coses es fan bé i amb amor, i tens un bon producte, no pots més que obtenir bons resultats, com els seus productes vitivinícoles extraordinaris que us convido a tastar. A més, cal destacar que l’any 2013 va ser el primer celler de l’estat espanyol en obtenir una medalla d’or als Premis Internacionals de Viticultura Sostenible que organitza el Botanical Research Institute of Texas (BRIT). Amb això van aconseguir situar-se en segona posició mundial de les bones pràctiques de sostenibilitat i responsabilitat social del sector.
Rocallaura i Montblanquet són pobles que formen part del municipi de Vallbona. A Rocallaura hi ha el Manantial de l’Aigua de Rocallaura, aigua coneguda per les seves propietats minero-medicinals. (http://www.aiguaderocallaura.com/index.html). La presència de Liti i Estronci en l’aigua fa que sigui una aigua única al món. Aquesta aigua es va fer famosa per l’eliminació de les “pedres” al ronyó i les vies urinàries. A Rocallaura també hi ha un balneari per gaudir de les capacitats curatives de la seva aigua, així com el relaxament dels banys i la tranquil·litat de la zona. Avui dia hi ha la masia de l’Antic Balneari (https://www.anticbalnearirocallaura.com) i l’edifici nou que compte amb les instal·lacions de spa (https://www.ocahotels.com/hoteles/hotel-balneario-oca-rocallaura).
A Rocallaura podem menjar força bé en el cafè de Rocallaura, acostuma a estar ple, per tant, us deixo el telèfon 622160552 per si voleu reservar amb temps. En el mateix cafè també hi podreu trobar una bona varietat de productes locals, com la mel del productor local Entre flors, (www.entreflors.cat).
Els Omells de na Gaià també fou una vila emmurallada que es va crear a partir del castell que conserva les cases d’origen medieval amb llindes gravades, arquets de suports i portals adovellats. Als Omells podeu anar a fer un bon esmorzar després d’una ruta amb bicicleta o bé fer qualsevol àpat al bar restaurant Els Fogons dels Omells, que pel que sembla s’hi menja molt bé. Als Omells també hi trobareu la Cooperativa del Camps dels Omells de na Gaia per comprar oli d’oliva verge extra i productes locals.
Tanca la banda sud de la comarca el Santuari del Tallat, antic priorat, situat al cim d’un turó de 787 metres d’altitud de la serra del Tallat, documentat des del 1081 com a torre de defensa que també ha tingut una estreta relació amb la vila de Solivella. El Santuari compte amb unes vistes panoràmiques precioses de la comarca de la Conca de Barberà.
Cal destacar el patrimoni romànic de la comarca, per exemple, a les esglésies de Santa Maria de Vilagrassa, de Santa Maria d’Agramunt i Santa Maria de Verdú, així com les esglésies de Sant Pere de Maldà i de Sant Pere de Bellver d’Ossó. A més del Monestir de Vallbona de les Monges i el Palau dels Marquesos de la Floresta de Tàrrega.
Les rutes a peu o amb bicicleta que podem fer per l’Urgell són moltes i variades. Per una banda tenim el Sender de Gran Recorregut GR-3, un sender que transcórrer per la Catalunya interior però que parteix de l’Alta Ribagorça i arriba al Pallars Jussà. Després de baixar fins la ciutat de Lleida arriba a la comarca de l’Urgell pel municipi dels Omells de na Gaià, passa per Vallbona de les Monges, per Nalec, Guimerà, Verdú, Tàrrega, Altet, Claravalls, Santa Maria de Montmagastrell, pel Pilar d’Almenara, ,Agramunt i la Donzell d’Urgell per deixar la comarca camí cap a Ponts. Us deixo un enllaç de la ruta (http://senders.feec.cat/gr-3)
Una altra de les gran rutes que passen per la comarca de l’Urgell és el GR-175, conegut com la Ruta del Cister. (http://senders.feec.cat/gr-175). En realitat el tram del GR-175 que passa per la comarca de l’Urgell no és gaire llarg ja que només transcórrer per tres pobles del sud de la comarca, però en realitat és un tram molt important, perquè ocupa un dels tres monestir clau de la ruta, el Monestir de Vallbona de les Monges.
Altres rutes importants que passen per la comarca són el Camí Ignasià i el Camí de Sant Jaume conegut com el Camino de Santiago. El Camí Ignasià és la recreació del camí que realitzar Sant Ignasi de Loiola, des de Loiola, al País Basc, fins a la Cova de St. Ignasi, a Manresa. Les marques són de color taronja i travessen els pobles de Verdú, Tàrrega i el Talladell. Pel que fa al Camí de Sant Jaume hi ha tres variants del camí que passen per la comarca de l’Urgell. Una que passa pel Talladell, Tàrrega, Vilagrassa, Anglesola. Una segona que passa per Tàrrega, Tornabous, el Tarròs, la Fuliola i Boldú i una tercera que passa per Vallbona de les Monges, els Omells de na Gaià, Maldà, St. Martí de Maldà, Belianes, Preixana i Bellpuig.
A més a més, hi ha tot un conjunt de Petits Recorreguts que amplien l’oferta esportiva per fer a peu, corrent o amb bicicleta per la comarca. Com que és una comarca força plana gairebé tots els recorreguts es poden fer amb bicicleta.
Us deixo un enllaç d’una guia de camins de l’Urgell per fer a peu i amb BTT molt interessant (https://turisme.urgell.cat/files/2019/03/2019-Camins-de-lUrgell.pdf) on trobareu els camins dels que us he parlat i molts més.
Si visiteu la comarca i us decidiu per fer rutes a peu, preneu el llibre de remeis casolans amb herbes aromàtiques o medicinals de l’Urgell que us enllaço, una eina molt interessant per fer un us excel·lent de les herbes que us podeu trobar pels camins de la comarca (https://turisme.urgell.cat/files/2018/12/REMEIS-novembre-2018.pdf ).
Us deixo també un enllaç amb les fires i les festes de la comarca programades per aquest 2020 (https://turisme.urgell.cat/files/2020/02/fires-i-festes-web-2020.pdf), una guia turística de la comarca per preparar el vostre viatge a l’Urgell (https://turisme.urgell.cat/files/2019/11/APROPAT-A-LURGELL-19-WEB.pdf) i una altra guia de visites guiades que podeu fer (https://turisme.urgell.cat/files/2019/02/visites-guiades-comarca-urgell_2019.pdf).
Per acabar us deixo un enllaç d’un llibre fantàstic de receptes de cuina tradicional de l’Urgell on trobareu més de 90 receptes de plats típics de zona, tot un regal que ens ofereixen la gent de la comarca. (https://turisme.urgell.cat/files/2017/03/LLIBRE-CUINA.pdf).
