Estic convençuda que el vincle comunicatiu i sostenible entre cellers i consumidors va molt més enllà de la relació econòmica, quan hi intervenen l’enoturisme i el social media. Hi ha una part humana, sovint oblidada, que converteix clients en amics i amics en clients fidels.
El Consorci d’Enoturisme de la DO Alella ha celebrat una jornada dins de l’ampli programa d’activitats del Vi+Alella, que ho ha posat en valor. Quatre ponents d’àmbits professionals diversos, representants del món de la universitat, l’empresa privada i la comunicació han exposat com veuen aquesta relació i com ens hi hem d’enfrontar perquè el món del vi hi acabi guanyant.
La professora del Departament d’Estudis de Comunicació de la URV, Assumpció Huertas, ha presentat les conclusions (sorprenents!) del projecte Com_Tur20 sobre els reptes i oportunitats dels mitjans socials per als sector turístic i enològic. Què diuen? No s’aprofita prou el potencial interactiu de la xarxa; els missatges encara són massa unidireccionals. Cal aprofitar els prescriptors mediàtics (Tavullia i el 46 de Rossi) que ens puguin donar imatge, tant com els veïns i els residents, que són uns grans influenciadors i creadors de reputació online. I sovint… Els oblidem. Un exemple és la campanya realitzada al Perú i també a Amsterdam. Els valors emocionals de la marca impacten en els sentiments del públic… Més que els atractius turístics concrets.
L’ús de les imatges, els vídeos – que tenen un gran impacte i credibilitat – mostren experiències personals amb les quals és fàcil simpatitzar. Entre d’altres conclusions, n’hi ha dues de cabdals: La primera és que calen professionals de la comunicació dedicats a fer-ho possible, per tant, hi ha d’haver recursos econòmics i formatius per obtenir aquests experts a l’empresa, als cellers. La segona, certament preocupant, que hi ha encara una manca de sensibilització a nivell directiu per invertir en el terreny del social media i la comunicació.
La segona de les ponències la va pronunciar la periodista Gemma Urgell, professora del Postgrau Community Manager i Content Curator de la UOC i consultora en comunicació estratègica. Va incidir en la importància de segmentar públics per fer arribar el missatge comunicatiu als respectius targets i en les mètriques. En els continguts dels missatges que es llancen a la xarxa; han de ser de qualitat i hem de mesurar quin perfil ens afavoreix més. “La web és el pal de paller, és la porta d’entrada al celler, és el repositori de tota la presencia online. Ha de ser responsive per al mòbil. Cal que estem geolocalitzats, que ens trobin a google maps. Cal que el client hi pugui deixar el correu electrònic, com més dades seves tinguem, millor”. De feina a fer, ja n’hi ha. Pocs encara, dissortadament, poden presumir de tenir-ho al dia. A més, cal ser original, professional, solvent i honest. “El vi és 2.0”. I és coneixement i aporta valor. És global i “món físic i virtual són complementaris”. Per això, com Sunsi Huertas, Gemma Urgell també creu que no cal ser una gran empresa per tenir un bon posicionament, a vegades els més petits són els millors exemples de desenvolupament enoturístic i de social media.
L’enginyer informàtic Marc Garriga, llicenciat en investigació i tècniques de mercat i fundador de desideDatum Data Company, centra la seva intervenció en la necessitat de compartir dades per fidelitzar els consumidors amb una informació millor. El que mundialment és coneix com a Open Data però aplicat al sector del vi. L’Open Food Facts com a exemple. El patriotisme de les DO’s hauria de fer bandera també de les dades, qui crea el vi? d’on és? com ho fa? Em ve a la ment una afirmació de Francesc Ferré, Celler Frisach: “Hem de compartir informació, perquè el raïm és només teu”. Garriga fa una crida als productors a compartir dades. “Cal informar més i millor, no de forma tradicional, sinó donant dades en formats precisos perquè les associacions de clients les puguin emprar per crear serveis per als seus associats”. “Cal involucrar el consumidor no només al final de la cadena alimentària”. L’Open Data és residual a Catalunya i a Espanya, mentre que a França ja fa camí, en el sector vitivinícola. Necessitem dades que puguin ser tractades i reutilitzades de forma automàtica, amb un full de càlcul per exemple. En el món del vi, hem de marxar fora del país per trobar-ho. A Wine.com, per exemple, com explica Marc Garriga.
La darrera de les ponències la pronuncia el soci director de Dinamiza Asesores i màster en Alta Gestió de Política i Estratègia de Destinacions Turístiques, Manuel Romero. Comença deixant clar que ENO – TURISMO té 7 lletres de turisme i tan sols 3 de vi. És turisme del vi, és turisme cultural… És diversió. Menys és més; cal fer pagar un preu elevat si cal per segmentar públics. No només es visiten els espais “industrials” dels cellers sinó que calen espais de lleure com wine bars. Hem de buscar històries per crear emocions (i posa l’exemple del celler penedesenc Jean Leon). Cal vincular enoturisme amb naturalesa per una banda, i amb autenticitat, per l’altra. El vi ha d’anar de la mà de la gastronomia, és un aliment més. L’enoturisme té un efecte multiplicador, dóna notorietat. Cal buscar sinèrgies amb sectors culturals i gastronòmics (I cook it & La Vinyeta), la hibridació, la personalització (el luxe és l’atenció), la gamificació (concursos per implicar), la tecnologia, el branding i allò tan important que sovint s’oblida: “les relacions a llarg termini amb el turista”. Quan ja han abandonat el celler, els tornem a contactar alguna vegada?
No només hi ha d’haver una relació econòmica entre vi, enoturisme, social media, sinó també humana. Aquella dimensió que impera en totes les relacions i que tot sovint oblidem. El títol del llibre de Josep Chías que cita Romero no deixa marge per als dubtes: l’enoturisme és “el negoci de la felicitat”.
