Enoturisme o oci enològic

Sovint el turisme és titllat de deshumanitzador per la població que resideix en una destinació turística, sobretot quan parlem de turisme de masses. Potser per això, d’entrada, molta gent rebutja el turisme com un sector econòmic a desenvolupar a prop de casa.

Per altra banda, molts hem promocionat el turisme com un element favorable al desenvolupament de les zones rurals, però això sí, sempre des de l’òptica d’un turisme de qualitat i sostenible que s’integri en el territori, però, hom es pregunta: on és la frontera?

Segons el projecte Vintur, vinculat a la Unió Europea, s’entén per enoturisme “el desenvolupament d’activitats turístiques i d’oci i de temps lliure dedicades al descobriment i al gaudi cultural i enològic de la vinya, el vi i el seu territori” també el defineix com “la integració sota un mateix concepte temàtic dels recursos i serveis turístics d’interès, existents i potencials, d’una zona vitivinícola”.

La Carta Europea de l’Enoturisme el defineix “com totes aquelles activitats i recursos turístics i d’oci i de temps lliure relacionats amb les cultures, materials o immaterials, del vi i la gastronomia autòctona dels seus territoris”.

Segons aquestes definicions podem entendre per enoturisme tot un conjunt d’activitats que no formen part estrictament del turisme. Per exemple, molts, dediquem el nostre temps lliure al gaudi cultural i enològic de la vinya, el vi i el seu territori sense haver de viatjar, igualment degustem la gastronomia autòctona del territori sense fer turisme.

L’enoturisme més estricte seria el cas de les persones que es desplacen del seu lloc habitual a un altre amb pernoctació per una clara motivació pel vi i la vinya. El que no inclou estrictament totes aquelles persones que agafem el cotxe per anar i tornar en un dia a una fira, a una festa, a un tast de vins, fins i tot a visitar un celler o participar en unes jornades gastronòmiques maridades amb vi del territori, activitats que es poden incloure en l’oci enològic.

Des dels sectors implicats es plantegen l’enoturisme com una opció de destinació turística, o bé, com un complement a d’altres activitats. Donaire explica que un dels principals reptes de les destinacions turístiques és ser reconegudes com a tals, per la qual cosa, han d’utilitzar imatges repetides que s’associïn a aquesta nova realitat.

Utilitzar imatges repetides pot arribar a homogeneïtzar el territori i córrer el risc de transformar-se en una postal. Un dels recursos que s’utilitzen per convertir un lloc en una destinació turística consisteix en tematitzar el lloc, és a dir, crear un ambient turístic que valoritzi els elements del patrimoni i doni contingut d’experiència a la visita turística diferent a les d’altres llocs.

Però, potser és aquest interès en ser una destinació turística, quan es força la tematització i es córrer el risc de convertir una població autèntica en un parc temàtic, el que fàcilment pot incórrer en la deshumanització de l’emplaçament.

En conclusió, la perspectiva no és convertir les zones rurals en parcs temàtics, sinó en indrets on les persones que hi visquin, visquin bé, amb qualitat de vida, i els que ens coneguin puguin conèixer amb molta hospitalitat l’autenticitat del país a través del descobriment del territori, el paisatge, els seus productes locals, el seu patrimoni, i fer-ho amb les ganes de tractar els  visitants i els turistes com a persones que els hi agrada que els cuidin com ens agradaria que ens cuidessin a nosaltres.

A molts ens agrada veure el territori i el paisatge respectat, veure els carrers, places i balcons enjardinats, a molts ens agrada veure el mobiliari cuidat i endreçat, a molts ens agrada conèixer els productes de la zona i gaudir com a casa o millor, a molts ens agrada conèixer altres persones i que ens tractin com a tals, a molts ens agrada gaudir de la cultura, la música,… i gaudir com un  turista a un lloc encantador una estona de la nostra quotidianitat.

http://elmon.cat/vadevi/opinio/22096/enoturisme-o-oci-enologic