En diuen kids-friendly i no ho són. Moltes són les propostes turístiques que s’apunten al carro del turisme familiar sense preocupar-se de complir amb les seves necessitats reals. Jo mateixa abans de tenir fills no tenia ni la més remota idea de què volen uns pares quan contracten unes vacances o quan s’apunten a una sortida familiar. Per no parlar que cada edat té la seva cosa, està clar. No té les mateixes necessitats un nadó recent nascut, que un infant que just comença a caminar, que un nen en busca d’aventura, o que un adolescent que es veu obligat a acompanyar els seus pares en l’avorrida tasca de fer turisme cultural.
Cal anar en compte a l’hora de penjar-se qualsevol etiqueta, ja sigui de turisme familiar, turisme accessible o turisme esportiu. Ja que no per oferir un preu especial als menors d’edat, disposar d’un ascensor o tenir bicicletes de lloguer podrem acollir tots aquests perfils de turistes. Fan falta moltes més coses, sovint petits detalls, per tal de garantir l’experiència i de satisfer les expectatives dels clients.
En aquesta quarta edició del Festival Vívid s’ha apostat per iniciar una fragmentació de les activitats segons si eren obertes a un públic familiar o no. Inclús algunes d’elles s’han dirigit específicament als nens, com la Gimcana Vi-Kids organitzada per Turisme de Roses, on els nens podien participar d’una gimcana, guiats per monitors, mentre els pares degustaven vins de diferents cellers. Sabem que els petits de la casa acaben decidint molt sovint a on anem aquells dies festius, llavors per què no crear una oferta atractiva per ells que al mateix temps no sigui un suplici pels pares?
Ja fa temps que faig el taller d’aromes del vi per famílies, on pares i nens juguen junts a descobrir fins a 24 aromes diferents amagades dins una copa de vi. Els pares busquen sensibilitzar els seus fills amb el reconeixement d’olors i amb la cultura del vi i la gastronomia. Els fills només busquen jugar, però es troben amb la sorpresa que els seus pares tenen més ganes de jugar que ells! I juguen junts al mateix joc, i és així com ells més n’aprenen.
Però en el Festival Vívid hi ha una norma no escrita, que és que calen propostes noves, arriscades, que serveixin per innovar i per seguir creant i millorant l’oferta enoturística actual. Havia de crear, doncs, una activitat nova, que més que kid-friendly volia que fos kid-totally és a dir, una activitat gastronòmica de la que els nens no volguessin marxar un cop s’acabés. I la vaig fer en el millor entorn possible, pensat per les famílies, a La Vinyeta. Es va titular Gastronomia en família, quan en realitat m’hauria d’haver arriscat més i posar-li com a títol alguna cosa com “Què fan les vaques? MUUUU” o “De quin color és el xai lletó?”. Però bé, els nens s’ho van passar bé i segur que van aprendre alguna cosa com que el vi quan era petit era un suc de raïm ben dolç, i que per poder sobreviure molts anys va fermentar i es va convertir en un suc adult que ara en diem vi. I els pares es van poder relaxar una estona, van poder fer un berenar per llepar-se’n els dits, van fer una bona passejada i van tenir l’oportunitat d’explicar coses als seus fills per tal de saciar les seves ganes de saber i d’experimentar.
No perquè un espai o una activitat estigui feta a la mida del nens, significa que els pares n’hagin de patir les conseqüències. No és incompatible que tothom s’ho passi bé. De fet els pares només s’ho passaran bé si els seus fills estan segurs, contents, ben alimentats, distrets i descansats. Perquè estaran complint amb les seves obligacions paternals. Si al mateix temps ells també poden estar passant una bona estona, bingo! Molts llocs haurien d’especificar que no són aptes per famílies, la qual cosa no vol dir que estigui prohibit dur-hi menors d’edat, senzillament significa que les coses no estan pensades per ells, i que per tant, si hi volen anar nens s’hauran d’adaptar a la situació adult-friendly.
