Al llarg d’aquests darrers mesos he tingut l’oportunitat de mostrar les regions catalanes del turisme del vi a Anglaterra, Alemanya, Suïssa i Àustria. Tots aquests països ja solen escollir la destinació de Catalunya per a crear els seus productes turístics, ja sigui per crear incentius d’empresa o bé programes de vacances familiars, però ara se’ls proposa el vi com a reclam cultural. D’aquestes presentacions davant d’agències de viatge, periodistes i tour operadors n’he après forces coses que voldria compartir.
La primera és que, sens dubte, per seduir i convèncer a un públic que ja coneix el paisatge, el bon clima i l’encant del mediterrani, amb l’objectiu que contempli el vi com a nou producte turístic, cal portar grans vins que estiguin en el seu punt òptim de consum i gaudi. El tast de vins no ha de ser una lliçó d’enologia sinó un sopar romàntic. Avui en dia molts cellers treuen a la venda els vins abans de temps, i d’aquesta manera el vi s’acaba consumint quan no toca. Vins potencialment molt fins que requereixen més temps en ampolla, un temps “d’elevage” que varia en funció de l’anyada i del treball de vinificació. És una llàstima que, en certs casos, ni els cellers, ni els distribuidors-exportadors donin aquest temps de criança als vins de guarda que ho necessitin, ja que malauradament la capacitat de seducció minva bruscament. És com intentar que un noi de 20 anys s’enamori d’una nena de 10 anys, diguen-li que d’aquí a 15 anys seran la parella perfecte.
I és que l’art de la seducció és molt més efectiu quan el seductor és conscient de quins són els seus encants, en màrqueting dits valors. En presentar cada una de les rutes enoturístiques als tour operadors i a les agències de viatge no calia recitar-los la llista de possibles activitats que es podien organitzar en cada territori. Era més important recalcar-los aquelles característiques úniques de la cultura catalana del vi, com ara l’ús d’àmfores en el present i el nostre passat, com ara els utensilis de sobre taula com el setrill i el porró; sense deixar d’explicar que Catalunya produeix el 60% dels taps de suro per a vi escumós i el 10% dels taps de suro per a vi tranquil a nivell mundial. També era important, mostrar-los els productes turístics estrella que ofereix cada destinació. Com ara visitar la Ciutat del vi o la Vila de cava d’Enoturisme Penedès, dos pols d’atracció molt propers entre ells i plens de recursos enoturístics. O bé fer turisme rural per la Ruta del vi de Lleida, o fer una immersió enològica a Priorat Enoturisme. Per no dir, la bellesa paisatgística dels quatre parcs naturals que té la Ruta del vi DO Empordà.
En un restaurant de Colònia on vam presentar l’oferta d’Enoturisme Catalunya hi venien molt de cava, fins a 80 ampolles en un sol vespre. S’emmirallaven en un local conegut de Barcelona que es diu “La Xampanyeria” on aposten per servir tapes i copes de cava, sense pretensions i molt assequibles. Un model que atrau, en el cas de Barcelona, a un públic jove i a turistes que hi acudeixen degut a la multitud de crítiques positives del local de la barceloneta. Fet, per contra, que no passa en aquest restaurant de Colònia, que tot i copiar el model han de fer front a un handicap molt gran, i és que ells no es troben en un barri de moda d’una capital mediterrània. Així de senzill. No tot es pot exportar. La calidesa, el caràcter i la cultura de l’oci a través de la gastronomia són difícils de traslladar sense perdre l’essència pel camí.
Majoritàrimanet els assistents a les presentacions mostraven més interès pel vi negre. És normal, ja que els seus països són productors de vi blanc, en el millor dels casos. D’altra banda, vam creure interessant donar-los a tastar vins que després ells poguessin comprar des del seu país, ja fós en botigues especialitzades o bé online. Aquesta facilitat de compra crearia molt més vincle, ja que si un producte que t’agrada el consumeixes amb regularitat t’hi sents més lligat, que si tan sols l’has pogut tastar en una ocasió.
Al fer la recerca de cellers que exportaven a aquests països vaig concloure que aquesta informació hauria d’estar molt més disponible a través d’internet. Avui en dia el consumidor es mou molt, viatja ja sigui per negocis o per plaer, i el vi és un producte feixuc per dur a la maleta i molt preuat com a present. Si hom pogués disposar d’aquesta informació seria molt més fàcil generar vendes. A la informació sobre els punts de venda hi accedirien turistes que al tornar al seu país volen seguir comprant un vi que els ha agradat. O bé catalans que volen dur vi de la seva regió en algun esdeveniment o àpat de compromís. Sovint, però, els cellers no disposen d’aquesta informació tan detallada. Els que sí que tenen aquesta informació són els corresponents distribuïdors, que podrien transmetre-la als cellers, i ells ho podrien penjar al seu web i anar-la actualitzant. Aquestes vendes no només generarien negoci, també enfortirien els vincles entre el productor i el consumidor.
Catalunya ja és una de les destinacions preferides per a gaudir dels plaers de la cultura mediterrània. En tot cas ens faltava revaloritzar el vi i apropar l’agricultura al comerç i al turisme. Som un país gastronòmic però de portes endins. Ara ens cal, apart d’obrir bons restaurants, obrir més agrobotigues pensades pel turista. I d’aquesta manera aprendre també a exportar els productes més apreciats pels estrangers, els que per ells són més valuosos i gairebé impossibles de copiar. Fer-nos una lloc a les estanteries de les botigues de delicatessen d’arreu del món. Amb el vi i, és clar, amb d’altres joies de la gastronomia mediterrània, per suposat.
______________________________________________________________
Les fotografies corresponen a les presentacions fetes a Zürich i Hamburg.
