“En lo llords que són la majoria d’edificis de Barcelona, la tapes tota en panells solars i això que guanyes.”

Entrevista a Valero Sanmartí

El donàvem per desaparegut però sembla que l’aïllament de la pandèmia li ha provat i ha renascut entre el secà i la ribera. Aquest mes hem aconseguit una entrevista amb el mite més mite de les terres del sud, Valero Sanmartí, que ens mostra la seva cara més íntima i més cuqui.

-On i quan vas nàixer:

A Flix. 1973-1976, segons la font.

-Vas anar a un ZER o no?

-No, Flix era el centre neuràlgic. A partir de l’institut rebíem gent d’Ascó, que són gent una mica curta perquè han menjat de la sopa boba de la nuclear. Gent de Maials, de la Torre… Gent de Riba-Roja, que són gent molt assilvestrada, molt salvatge, que amb el temps he apreciat la seva manera d’entendre la vida. Els tinc carinyo, als de Riba-Roja, i a més a més fan la millor festa major de la conrada.

-Has viscut mai fora de la Ribera d’Ebre?

Vaig viure durant una breu etapa a Cerdanyola i a Barcelona, després de la qual vaig tornar horroritzat cap al poble.

-Vas en moto, en camioneta o a cavall, per la Ribera d’Ebre?

Me moc en un Seat Panda que té trenta anys i misteriosament encara no s’ha trencat. Quan puc com a símbol d’estatus també m’agrada passejar amb tractor John Deere que vaig heretar de mon iaio. Sense haver de carregar ni res, senzillament perquè crec que el John Deere és el Ferrari de la Catalunya Sud.

-I de fet, lo mono de John Deere, el vestit regional.

Exacte. I el color verd de John Deere hauria d’estar incorporat d’alguna manera a l’escut de les Terres de l’Ebre.

-A tu et passa que al teu poble el critiques molt tu però ara, que els de fora no el critíquiguen?

I tant, jo crec que això és una llei universal. Pots dir les coses més salvatges del teu poble, i fins i tot les pot dir algú altre del teu poble, però pobre d’aquell que vingo de fora a riure-se’n. Perquè l’humor que es fa per criticar el poble és un humor de supervivència i fins i tot és una cosa privada entre la gent que vivim aquí, que ens reconforta. És una mica com l’humor que es fa a les presons, l’humor també que es podia fer entre els presoners d’Auschwitz, un humor de supervivència. Molt diferent és que vingo algú de fora amb certs aires de superioritat; llavors canvie absolutament la cosa i si té la poca vergonya i el poc senderi d’insultar el poble mentre està al poble pot ser que acabo a llocs molt indesitjats per a la seva integritat moral i física perquè pot acabar al riu, a l’escorxador, pot acabar a una cuneta… De fet, una vegada a Flix hi va haver una polèmica i la cosa es va acabar amb un tio de fora rebent una destralada a la boca enmig d’una discoteca.

-Què trobes què passarà abans: desapareixerà el Delta o tindrem un President de la Generalitat ebrenc?

Bona pregunta. Lo de President de la Generalitat ebrenc ho veig francament difícil. Abans hi ha hagut un president d’origen andalús, com Montilla, i no hi tinc res en contra. Però un president ebrenc crec que és una cosa absolutament difícil. De fet, crec que prefereixo que no hi hago un president ebrenc que modifico l’accent, que això també és una cosa típica de quan algú vol guanyar rellevància o té complexe del que es pot percebre de la seua parla, que en canvi, és una parla riquíssima, de verbs, de frases, d’expressions. És una cosa que sempre passa, a França també, el Macron no, l’altre, el Primer Ministre, que és del sud de França i se li n’han estat rient moltíssim perquè té un accent marcadament del sud. I, a veure, els francesos són la merda, no?, i hi ha hagut molta gent que ha dit que un President de la República no pot anar parlant d’aquestes maneres, que ha de parlar lo francès bo, lo francès neutre, que per a ells és lo francès de París. No entenen que és una variació com una altra. Me refereixo que este tipo d’històries es poden trobar a molts països. A Espanya passa també amb Andalusia, a Catalunya ens passa amb el sud i als gavatxos també els passa.

Amb tot això vull dir que prefereixo no tindre un president ebrenc abans que tenir un president ebrenc intentant parlar un pseudo barceloní. I per tant què hi haurà abans? Mira, jo crec que abans desapareixerà el Delta. Perquè ara els turistes catalans s’han afartat de l’Empordà, que d’altra banda ja era hora, i han descobert un turisme més autèntic, un paratge espectacular i per tant crec que aviat veurem blocs d’apartaments de 28 pisos a l’Illa de Buda. Vull dir que poc li quede, al Delta.

-Què fa més ràbia: que et pregunten si ets de Lleida, o que quan capten que parles ebrenc se pòsiguen a imitar-te al·legant que uns amics dels pares estiuejaven a Riumar als anys 70?

La imitació. Perquè jo tinc molta simpatia a Lleida, molta. Per a naltres, a Flix, tot i que és província de Tarragona, la metròpolis sempre ha sigut Lleida. De fet en els meus plans suristes o pansuristes sempre incloc Lleida com a part de la Catalunya Sud. Perquè crec que tenim moltes coses a veure, molt més que amb Tarragona. En canvi, les imitacions, veus, són perquè es pensen que és molt fàcil i ho troben còmic, i a més, que t’imiten en valencià, un valencià a banda d’aquella manera, però és que joder, los dialectes de l’Ebre són bastant fotuts de pillar, i a més d’un poble a un altre canvia molt, tu i jo ja parlem diferent.

-Semblava que érem molt de nuclears però ara a les comarques de l’Ebre s’està apostant fort per les renovables, ehem.

Bueno, jo el que tinc entès es que volen fotre panells solars a tot arreu. Hi ha gent a qui els volen comprar els terrenos per fotre panells solars. I jo penso, cony, no hi ha llocs de merda a Barcelona per fotre panells solars? Ja sé que no és contaminant bla bla, però hosti, poseu-vos-els a casa vostra, no? Mira, en lo llords que són la majoria d’edificis de Barcelona, la tapes tota en panells solars i això que guanyes. Al cap i a la fi lo nostre paisatge de secà té el seu encant, però l’Hotel Vela? Lo Barri Gòtic, que no es gòtic ni és res? Que és una farsa que es van muntar al s.XIX. Lo Fòrum de les Cultures, tot tapat! Moltes coses se poden tapar en panells solars!

-Ara que et tinc aquí, vull resoldre un dubte que tinc des del 2016: vatros no feu servir el vos, a la Ribera d’Ebre, ja? Sempre m’ha quedat el dubte de per què no el vas titular Los del sud vos matarem a tots.

Perquè a Flix no el fem servir, llavors jo vaig escollir la variant flixenca. No per res, perquè és com ho dic jo.

-Jo només il·lumino la catalana terra és un llibre necessari per entendre com es percep Catalunya i per extensió, Espanya, i per extensió, el món, des del far south. Però ara l’has traduït al castellà amb Autsaider editorial sota el títol Necrocatalanomicón, en una clara referència al Necronomicón de H.P. Lovecraft, que no és només una traducció sinó una adaptació, per posar en context els castellans de què parlem quan parlem de certes tradicions com pujar castells humans, fer sardanes o fer cagar un tió. Tot d’altra banda poc habitual a les terres del sud com les nostres. Quin aspecte t’ha costat més d’explicar en castellà?

L’aspecte que més m’ha costat és traduir-lo al castellà en si. Va costar bastant sobretot perquè volíem que es notés molt la catalanitat del text. A estones el que vam fer va ser directament posar paraules en català perquè em sortia de la polla, i de fet el llibre està plagat de paraules en català només per tocar els collons una mica. I el tema sobretot van ser també les notes a peu de pàgina. Que a l’original ja n’hi havie però aquí vaig aprofitar per a fotre’n moltíssimes més. En realitat, els castellers o el pa amb tomata són coses conegudes, però clar, Josep Cuní, Els amics de les arts, qui són? Ball de bastons, o Bojan, seny i rauxa, n’hi ha moltíssimes, el Pati dels Tarongers, la Santa Espina, Núria Feliu, el Club Súper Tres… hi ha moltíssimes referencies que aprofito per explicar. I això ha sigut de lo més divertit. N’hi ha que les explico amb humor, n’hi ha que les explico més o menys bé, o n’hi ha que poso en plan: esto es muy difícil que lo entienda un español como tú. I d’altres directament que n’he modificat el significat o me les he inventat. Un exemple és el Cant dels Segadors, que dic que com que Montilla estava acomplexat per no ser prou català, aquestes tonteries que es deien, va modificar-lo i va instaurar el Cant dels Motoserradors, en què els motosserradors desmembraven els castellans, els violaven el cap i coses molt gore. A veure, si algú s’ho creu és tonto. Està molt barrejat: veritat, mentida i coses que no són veritat però al final hi ha una mica de veritat en essència.

-Ets lo tipo més dur amb qui he parlat, però ara t’he de fer unes quantes preguntes toves:

-T’agrada cuinar?

I tant. Sobretot m’agrada cuinar canelons. I hi poso de tot. Els catalans hem millorat la recepta dels italians.

-Quin és el teu plat preferit?

La Pantera Rosa, que és un plat català, per qui no ho sàpiga; el va inventar Josep Pujol, i jo crec que és un dels millors invents de la història. És el primer pastís industrial que no intenta imitar la nata o la xocolata, sinó que s’invente un sabor nou. És com el postexpressionisme aplicat a la gastronomia. De què té gust? De Pantera Rosa.

-Vi blanc o vi negre?

Vi blanc.

-Valero no deu tindre mai ressaca.

Efectivament, no. No deixo que arribo, torno a beure abans.

-Quina DO prefereixes?

Mmmm… Terra Alta. A Ribera d’Ebre no en tenim, així que el de la comarca del costat.

-Ets més de vermut, vi, cervesa o Bitter Kas?

-Oh, Bitter Kas! Grandíssima beguda, devoció a la qual li dec a ma iaia.

Et donàvem per desaparegut i és una alegria saber-te viu. Escriuràs mai més res?

Ho anava a fer però com que de moment ha sortit la reedició de Jo només il·lumino i s’està venent bé, no necessito fer-ho. Però és provable que ho haiga de fer. Idees sempre n’hi ha.