En la terra hi ha la resposta

El Baix Camp no és Groenlàndia. Disculpin l’obvietat. Tanmateix aquests dos indrets estan connectats. Des de fa anys, científics de tot el món ens diuen que allò que passa allà i arreu del planeta acabarà afectant-nos. M’ho ha recordat una recent entrevista amb Marco Tedesco, professor a Columbia i investigador de la NASA que acaba de publicar un llibre preciós: “Hielo, viaje por el continente que desaparece”.

Els que creguin que això és una exageració poden deixar de llegir i refugiar-se en el pensament màgic que ens aclapara. Sí, “tot anirà bé”. Curiosament, hem desenvolupat una mena de fe en la ciència que està convertint-la en una nova religió. En canvi, actuem com si els milers de científics que ens adverteixen de l’enorme repte que suposa el canvi climàtic i la crisi de biodiversitat, estiguessin tots equivocats.

Els Sapiens som sorprenents. A més, el pes de l’actual sistema econòmic i el poder de les seves elits en les nostres vides és enorme. Que ens queda? La resignació? Aquesta no és una característica dels humans. Els mateixos científics que ens adverteixen dels perills, s’aferren amb esperança als canvis de mentalitat que s’estan produint; pocs encara, però en augment.

Fa més de vint anys, un jove que estudiava a l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus, començava a experimentar amb l’agricultura ecològica. Ho feia però, d’amagat dels seus professors que no en volien ni sentir parlar (excepte d’un amb qui compartia la complicitat d’experimentar nous camins). De família de Riudoms vinculada a la pagesia, l’Isidre aviat va percebre que l’agricultura moderna no era el camí que buscava. «L’agricultura industrial no té res a veure amb el funcionament d’un sistema natural». Tant clar ho va veure, que va estimar-se més estudiar enginyeria forestal abans que l’agrícola. «Vaig creure que estudiar els boscos em seria més útil per entendre la manera d’operar de la naturalesa».

Isidre Solé Gispert i Janira Villar Fontanals, amb la seva filla Duna. Productors d’oli ecològic. Mas de Santa Creu. Riudoms, Baix Camp, Tarragona

Després vindrien anys de consultoria ambiental com especialista en la gestió de residus i, més concretament, en la fracció orgànica, precisament la que, lluny de ser un residu, es converteix en un recurs molt valuós com a fertilitzant. El cercle s’anava tancant. L’Isidre aprofundia cada cop més en els secrets del sòl, és a dir, de la part del terra on la barreja de minerals, matèria orgànica i aigua permet la vida vegetal. No és poca cosa, precisament sustenta la vida en la superfície del planeta, inclosos nosaltres. Tanmateix, l’arrogància de la modernitat ens ha portat a creure que gairebé podríem prescindir-ne.

Lluny de Riudoms, al peu de Montserrat, una enginyera química buscava el seu camí. El treball en una empresa especialitzada en compostos alimentaris per animals la va posar en contacte amb la ramaderia. No va passar gaire temps que la Janira va començar a interessar-se per la gestió ecològica de les granges i «com més m’agradava, més convençuda estava que la normativa era errònia. Es busca no haver d’afegir productes químics, però no es planteja deixar de produir de manera industrial».

Ja se sap que, habitualment, només trobem allò que busquem, i l’Isidre i la Janira es van trobar. Ell havia decidit anar a viure al mas de Santa Creu, la casa de pagès que durant vuit generacions havia donat aixopluc als seus avantpassats quan conreaven els camps que la família té a prop del poble. Junts van començar a reformar-la utilitzant tècniques de bioconstrucció i respectant al màxim els elements arquitectònics propis dels masos del Camp de Tarragona, amb l’ajuda d’un amic arquitecte.

Gallines amb gàvies mòbils utilitzades en el cicle de producció basat en l’agricultura regenerativa. Pagesos productors d’oli ecològic. Mas de Santa Creu. Riudoms, Baix Camp, Tarragona

L’Isidre i la Janira fa anys que senten dir que allò que fan és una bogeria, que no se’n sortiran. Curiosament —diu—, és l’agricultura convencional i industrial la que està en fallida a les nostres comarques. Als pagesos els costa guanyar-se la vida i, lògicament, el relleu generacional és molt escàs. Cada cop s’abandonen més i més camps i que cada vegada hi ha menys agricultors. L’agricultura convencional acaba amb la biodiversitat dels terrenys i la fertilitat del sòl. A canvi provoca que els pagesos conreïn poques varietats, que els productes no excel·leixin en qualitat i que sigui molt difícil incorporar-hi valor afegit. El resultat és una gran dependència dels preus que marquen uns altres. No es pot dir que tot plegat sigui un èxit, precisament.

El temps els està donant la raó, com quan l’Isidre va ser capaç de recuperar el primer camp abandonat d’oliveres utilitzant els mètodes de l’agricultura regenerativa. «Després d’anys d’agricultura industrial trobem els sòls morts, sense pràcticament vida, dependents absolutament dels adobs químics». L’Isidre s’està convertit en un expert en tornar a la vida als camps esgotats i abandonats i aquí entra en acció la Janira.

En l’agricultura regenerativa els animals són una peça clau per a garantir la fertilitat del sol. Als seus camps, les gàbies de les gallines tenen rodes i cada dia es mouen. Sí, sí. Les gallines, contentes de tenir herba fresca, creixen més i més saludablement, mentre els camps reben l’adob de la manera més equilibrada i natural possible. La darrera adquisició són tres vaquetes de raça irlandesa (són molt més petites i fàcils de manejar que les altres). El resultat és una producció d’oli d’una altíssima qualitat nutricional i excel·lent sabor. Un oli, a més, amb consciència ambiental, territorial i paisatgística.

Isidre Solé Gispert i Janira Villar Fontanals, amb la seva filla Duna. Productors d’oli ecològic. Mas de Santa Creu. Riudoms, Baix Camp, Tarragona

Durant la conversa em va venir al cap el pensament d’un altre expert, en aquest cas en la gestió d’incendis forestals. El Marc Castellnou, cap dels GRAF de Bombers, fa temps que predica que l’única manera d’evitar els megaincendis que poden arrasar superfícies enormes de Catalunya, rau a recuperar el mosaic agrícola que havia caracteritzat el nostre país. No cal ser un geni per veure la connexió entre els dos pensaments.

Groenlàndia queda molt lluny, sí. Els nostres camps, muntanyes i paisatges molt més a prop. Curiosament, la millor manera d’actuar allà és canviant les coses aquí (l’agricultura regenerativa té una gran capacitat per capturar CO2, per exemple). L’Isidre i la Janira no estan sols. Malgrat les dificultats, hi ha cada cop més pioners que obren camí. Podem comprar espelmes, resar als déus —o als científics— esperant algun miracle, o bé canviar els nostres hàbits i donar suport als pioners. Tastar el seu oli damunt un bon pa ajuda a esvair qualsevol dubte.

___

A més de la producció d’oli ecològic, el Mas de Santa Creu compta amb espais preparats per l’organització d’esdeveniments. Més informació a: www.masdesantacreu.com

___________________

Article que forma part de la sèrie ·Gent del Camp· impulsada per l’Àrea de turisme del Consell Comarcal del Baix Camp-Muntanyes de la Costa Daurada.

Aquest article va ser publicat de forma original aquí: https://www.muntanyescostadaurada.cat/ca/gent-del-camp-la-nostra-gent

1 reply to En la terra hi ha la resposta

Comments are closed.